 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
nide duc adrnn, kultivêde i kunservêde 1 Iadin, ke la venceron ske Mistral. - ’
- * *
Sên uei mo kuntè velk dla lingua provansala: She fhon zirka mile ani zeruk tla storia, po udonse sula pert da mesdi dla Franzia n popul, ke fova bên ruà sota 1 fhêuf di Romani i fat latin, mà ke ne refhona plu latin, Si linguagio ie 1 latin di»Pagani«: Ei univa tlamei nshila, davia k’i fova giut restei pagans,, danki devênte kristiani. Kèi h latin ’xü Pagani«ke s’ova meshedà m pue kul têmp kun paroles grekes, gotighes i arabes, an plu tert tlamà provansal. Ora dla cèses di paures ie ruà keih linguagio ti ciastiei di seniêures i ala, kêurtes dei Orange, Les Beaux i Tarascon, ulà ke i»troubadours«(ciantarins d’amor) purtovà dant cianties d’amor i i kavalieres, grofes i reiefh — mei I koser Erièdrich 2. — rusnova, lièfhova i fafhova rimes’i cianties n provansal, daviake kêsb parlè foa deventà ntlêuta 1 parlè plu da sèniêur i plu stimà dl mont.
Ma te n jêde iel deventà na mudazion, kè deguni n’aspitova. Tel sekul 13 kundana 1 kunzil de Lyon 1 parlè ’i la leteratura provansala, pruibêfh de skri provansal i pruibêfh la cianties d’amor. I ksta proibizion a valu! I granc i i seniêures ne se da plu fhu kun kêfh parlè, i»trubadurs«n’audun plu giut ciantan i la cianties i la poesies vên gran pert desdrudes. L parlè te n jêde tan stimà dai semêures vên desmincià; me dala pitla fhênt de.kàmpama, dai paures, pastri i peskatores vêniel kunservà. I permò Mistral i si kumpanies Roumanille; Anselme Mat h i e u, T a r a n i d’autri — d’origine duc paures — mêt man de skri mò provansal i de mustrè al mont ke 1 linguagio di»trubadurs«vif mo. I kêst jêde fova i sapientons — o miec i superbons — de Paris de kontra i ke kujenova kêi bravi, ke se dafhova fhu kun kel»parlè dei paures«. Ma Mistral i si kumpanies 1 a vênta. A1 di da nkuei ie 1 provansal stimà nce da kêi de Paris i mafhima i libri de Mistral ie dlonk giên liec.
- .* *
Da dedò uei mo ve de na pitla prova dl provansal i udereis riefh, ke 1 ie per nêus ladins sêuri da ntênder:»
Te consacre Mirèio: es moun cor, es moun amo,
Es là flour de mis au,
Es un rasin de Crau qu’èmê touto sà ramo
Te porge un pàfean.
Te kunsakre Mirèio: l ie mi kuer, 1 ie mi amor,
L ie la flêura de mi ani,
h ie n riifhin dè Cràu, ke kun duta si rames
Te sporc — n paur.«
