Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/133


CAPP XXVII. 119

45 Ma di ses or finna ai noeuv gh’è staa scur per tutt el mond.

46 E vers i des or Gesù l’ha vosaa fort, disend: Eli, Eli, lamma sabacthani? ch ’ el voeur di: El mè Signor, el mè Signor, perchè m’avii abbandonnaa?

47 Ma quajchedun de quij, che gh’era là intorna, quand han sentii sti paroll, diseven: Chi lu el ciama Elia.

48 E subet vun de quij là l’è cors a bagnà ona sponga in lasee, e dopo avella missa in scimma a ona canna, el ghe dava de bev.

49 I alter pou diseven: Stemm a vedė se Elia el ven a liberall.

50 Ma Gesù l’ha mettuu fœura anmò ona gran vosada, e pou l’è mort.

51 In quella el vell de la gesa el s’è scarpaa in duu tocch de scimma a fond, e la terra l’è tremada, e i prej shin rott,

52 E i monument s’hin dervii fœura: e tanti corp de sant, che s’eren indormentaa, hin resuscitaa.

53 E vegnuu fœura di monument dopo la soa risurrezion de lu, hin andaa in la cittaa santa, e gh’hin compars a tanti.

54 Ma el centurion e quij, che ghe faseven guardia