Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/132

118 S. MATTEE.

quell, ch ’ è staa ditt dal profetta, ch ’ el dis: S’hin spartii fœura tra de lor i mee pagn, e han tiraa su a sort la mia vesta.

36 E stand là settaa giò ghe faseven guardia.

37 E gh’han mettuu su scritt sul sò coo el sò delitt: Quest chì l’è Gesù, el re di Giudee.

38 Alora è staa miss in cros insemma a lu duu ladron: vun a dritta, e l’alter a sinistra.

39 E quij, che passava via ghe bestemmiaven adree scorlend el coo.

40 E diseven: Tì,che te see bon de trà giò la gesa del Signor, e te la trett in pee anmò in trii dì: salvet tì de per tì: se te see el fiœu del Signor, ven giò de la cros.

41 In l’istessa manera anca capp di sazerdott cojonandel insemma ai Scriba, e ai anzian diseven:

42 L’ha salvaa i alter, e l’è minga bon de salvass lu: se l’è el re d’Israell, ch’el vegna giò de la cros, e allora ghe credaremm:

43 L’ha confidaa in del Signor: che le libera adess, se el ghe vœur ben: perchè lu l’ha ditt: Mi sont fiœu del Signor.

44 E l’istessa robba ghe sbraggiaven adree i ladron, ch’eren staa miss in cros insemma a lu.