Pagina:Antologia provenzale, Hoepli, 1911.djvu/588

582 antologia poetica provenzale

LA GRANDO OBRO.

Lou tilh del rèi poussèt la pòrto mau tancàdo
Del vièlh casàu mairàl, que perdia sas parets,
E li iroubèt, al mièch de càbros è d’arets,
De vàcos è de bràus, sa familho arrucàdo.
Les chapitèus de màubre antique, escrincelàt
E broudàt pel cisèu, de flours, d’ausèls, d’espigos,
Capoussàboun dins l’èrbo espesso è las outrigos,
E dels ràis de soulelli passàboun pel teulat.
Plus de nobles dauràts è flouquetàts de sedos,
Amb la moustàcho torso è la plurao al capèl,
Més dels pàstres vestits d’uno vèsto de pel,
Qu’abiaun fàch del Castel un estàble de fedos.


LA GRANDE OPERA.

Il tìglio del re spinse la porta mal chiusa dell’asilo avito che perdeva le sue mura, e vi trovo fra le capre, 1 caproni, le vacche ed i bovi la sua famiglia ricoverata. I capitelli di marmo antico, scolpiti e ricamati col sello, di fiori, di uccelli e di spighe, giacevano là sull’erba spessa e le ortiche, e a traverso il tetto passavano i raggi del sole. Non piu cavalieri dorati e cinti di seta, coi baffi arricciati e la penna al cappello; ma pastori vestiti d un ab to j, pelle, che del castello antico aveano fatta una stalla