Pagina:Antologia provenzale, Hoepli, 1911.djvu/568

562 antologia poetica provenzale


Ainiel, que fas aqui? Lévae vist e mounta!
Si gandissem l’esprova, am que mais meritar?
Satan fai soun mestier de te venir tentar;
Mas tu, fas pas lou teu d’aital pausar las armas!
Toutjourn lous grans esfors son per las grandas armasi
Pensas tu que lou Crist, d’espinas courounat,
Tout en sane, d’escupis cubert, abandounat,
Machat de cops, cheitiu, a li comtar las ossas.
Sus l’aubre de la Croutz, pensas-tu qu’er’a nossas?
Eh be 1 can lous Judieus li dizian, per bravar:
Oavala de la Croutz, assaja a te sauvar,
E saurem que ses Dieus, e te redrem homatge,
Dis, s’auguessa escoutat, n’en sia b’estat doumatge
TU nmis, ses sus la croutz e couma e per moun Filli,
Lei demouret per tu, demóra lei per ilh I...
E la Vierge prenen la ma del paubre mouine.
Que moun Amiel s’en tornei e s’auza, que boumbouine!


Amiel, che fai qui? Levati, presto e sali; se non sappiamo subire la prova, in che saremo meritevoli? Satana fa il suo mestiere di venirti a tentare; ma tu non fai il tuo, posando cosi le armi. Sempre i grandi sforzi sono per le grandi anime. Pensi tu che Gesù, coronato di spine, insanguinato, coperto di sputi, abbandonato, offeso nel corpo, magro da contargli le ossa, sull’albero della Croce, pensi tu che fosse ad una festa? Ebbenel quando gli Ebrei gli dicevano per ischerno; Scendi dalla Croce, prova a salvarti, e cosi sapremo se sei Dio e ti renderemo omaggio, se egli li avesse ascoltato, sarebbe stato poi peccato? Tu pure, sei sulla Croce e come e per mio Figlio: egli vi restò per te, restaci tu per Lui. E la Vergine, prendendo la mano del povero monaco. Che il mio Amiel ritorni! e che mormori, se l’osa!