Pagina:Çittara zeneize 1745.djvu/91

II.

C
on ghirlanda de rœuze e giasemin,

E ro sen tutto pin de viorette,
Zà l’Arba s’appointava re scarpette,
Per uscî fœura e mettese a camin.

Quando per dâme a mi ro mæ latin,
E sciaccâ un poco a l’Arba re sciorette,
A fronte sò Lichinna Amô fè mette,
Per vei, quâ bello avǽ ciù dro divin.

Oh che bello mirâ, da man de læte,
Da pê de neive lì pe re campagne
L’erba nœuva e re scioî tutte refæte!

Se ben no così in tutto eran compagne;
Che uña reffâva scioî ch’eran zà fæte,
L'atra re fâva lì con re carcagne.