Lege Proviziela dl 18 de merz 2002, n. 6 Normes sun la comunicazions y mesures tl ciamp dla radiodifujion 2002

ladino

Provincia autonoma di Bolzano 2002 diritto diritto Lege Proviziela dl 18 de merz 2002, n. 6 Intestazione 17 settembre 2014 25% Da definire

Normes sun la comunicazions y mesures tl ciamp dla radiodifujion 2002
2002



Art. 1 (Fins)

(1) La Provinzia Autonóma de Bulsan sustën n sistem de comunicazions y de radiotelevijion liede y pluralistich, che tën cont dla carateristiches cultureles, linguistiches y sozieles dla Provinzia, che segurea na partezipazion democratica y che porta pro a auzé l livel de nfurmazion, d'educazion y de ntratenimënt.

(2) Tl lim de si cumpetënzes aplichea la Provinzia Autonóma de Bulsan la cunvenzions y i regulamënc dl Cunsëi d'Europa y dla Union Europeica, che à la mira de alesiré la difujion delà di cunfins de trasmiscions y programs radiotelevijifs sciche nce de proiec fac deberieda tenian cont dla mpurtanza dl sistem dla comunicazions per la ntegrazion europeica, l svilup dla cultura dla grupes etniches, dla liedëza de minonga y dl pluralism.


Art. 2 (Cumiscion provinziela per la comunicazions)

(1) Per la realisazion dl'ativiteies cumpededes su te chësta lege vëniel metù su pra l Cunsëi dla Provinzia autonóma de Bulsan la Cumiscion provinziela per la comunicazions, da tlo inant tlameda Cumiscion. La ie metuda adum da sies esperc ti setores dla comunicazion y dla nfurmazion, dla radiotelecomunicazions y di multimedia.

(2) La Cumiscion ie metuda adum dal Presidënt y dal Vizepresidënt, che muessa fé pert de grupes de rujeneda defrëntes – y che vën numinei dala Jonta provinziela al scumenciamënt de uni legislatura – y da mo cater cumëmbri litei cun vela sucrëta dal Cunsëi provinziel. Uni cunselier possa dé ju de ndut al plu trëi preferënzes. La cumposizion dla Cumiscion muessa vester n raport ala cunsistënza dla grupes linguistiches aldò dl'ultima cumpededa generela dla populazion; la reprejentanza dla grupa de rujeneda ladina muessa uní segureda. Un n cumëmber dla Cumiscion à da unì lità sun pruposta dla mendranza politica. I cumëmbri dla Cumiscion ne possa nia riesc inò uní litei. Chësta pruibizion ne ie nia da apliché ai cumëmbri dla Cumiscion che à dejëut si funzion per n tëmp sot a doi ani y sies mënsc.

(3) Da secreter fej n dependënt dl Cunsëi provinziel che muessa vester almanco tla sesta cualifica funzionela.

(4) Per la partezipazion ala sentedes ti spieta ai cumëmbri dla Cumiscion chëi cumpënsc y chëla ndeniteies che ie a cëria dl bilanz dl Cunsëi provinziel aldò dla lege provinziela dl 19 de merz 1991, n. 6, y mudazions, per i cumëmbri dla cumiscions cun na funzion autonóma de relevanza oravier. A d'ëi ti spieta, oradechël, chëla ndenità de miscion ududa danora per l personal dla provinzia dala lege provinziela inant nunzieda.

(5) Al presidënt dla Cumiscion ti spieta uni mëns n cumpëns valif a chël determinà dala Jonta provinziela aldò dl articul 1/bis dla lege provinziela dl 19 de merz 1991, n. 6, njuntà dal articul 11 dla lege provinziela dl 11 d'agost dl 1994, n.6, per i presidënc - che ne fej nia pert dl'aministrazion provinziela - di ënc, di istituc y dl'aziendes cun urdinamënt autonóm dependënc dal'aministrazion provinziela.

(6) Tl cajo che la natura spezifica di temes da traté se l damanda, possa uní nviei ala sentedes dla Cumiscion nce esperc cun stima mé consultiva. Per la partezipazion ala sentedes ti spieta a chisc la medema ndeniteies, che ie ududes danora per i cumëmbri dla cumiscion.

(7) Acioche la sentedes dla Cumiscion sibe valeivles iel debujën dla prejënza de doi terzi di cumëmbri. (8) La Cumiscion se dà si regulamënt cun la maiuranza de doi terzi di cumëmbri.2) 2)

L articul 7/bis ie unit njuntà tres l articul 2 dla L.P. dl 26 de lugio 2002, nr. 11, y dadedò mudà dal articul 10, coma 3 dla L.P. dl 8 d’auril 2004, nr. 1.


Art. 3 (Ncumpatibltà)

(1) La ncëria de cumëmber dla Cumiscion ne ie nia cumpatibla cun la ncëries tlo cumpededes su: 1. a) ncëries politiches:

1. cumëmber dl Parlamënt europeich y naziunel, dl Guviernn, di cunsëies o dla jontes regiuneles, provinzieles y cumeneles;
2. ambolt;
3. cumëmber – de nomina guviernativa, parlamentera, di cunsëies o dla jontes regiuneles, provinzieles y cumeneles - dla presidënza o direzion de ënc publics economics y nia economics;
4. funzionres litei o reprejentatifs te partic politics;

2. ncëries economich-prufescioneles:

1. aministradëur o dependënt de aziendes publiches o privates tl ciamp dla radiotelevijion o dla telecomunicazions, dl retlam, dl'editoria, nce multimediela, dla relevazion d'audida y dla sëuraverdia dla prugramazion, sibe a livel naziunel, sibe a livel local; dependënt provinziel;
2. cunlauradëur atif o cunsiadëur di subiec nunziei al numer 1).

(2) Chiche dejëuj n'atività cumpededa su tl coma 1) ne possa nia uní numinà cumëmber dla Cumiscion. Sce l vën azertà che n cumëmber dejëuj una dl'ativiteies nunziedes ntan la dureda de si ncëria, destoma si ncëria.


Art. 4 (Duvieres) (1) La Cumiscion

1. cunsiëia la Provinzia te duta la cuestions che reverda la comunicazions;
2. dà ju minonghes sun i pruvedimënc che la Provinzia à ntenzion de tò per l sustenimënt di trasmitënc radiofonics privac locai che trasmët programs de utl publich aldò dla lege dl 6 d'agost dl 1990, n. 223;
3. articulea prupostes al Cunsëi d'aministrazion dla cunzescionera dl servisc radiotelevijif publich n cont dla trasmiscion de programs locai;
4. regulea l azes ala trasmiscions provinzieles prugramedes dala cunzescionera dl servisc publich;
5. lëura ora prupostes y criteres, nce n basa a nrescides, tuédes y consulënzes metudes a jí per chësc fin, per i cuntenuc dla cunvenzions danter la Provinzia y la sënta periferica dla cunzescionera dl servisc radiotelevijif publich, i trasmitënc radiotelevijifs privac tl raion local, n particuler per chël che reverda la segurëza dla rezezion nia desturbeda dla radiodifujion y la ndrova o sëuraposizion dla frecuenzes nia legheles y l relevamënt obietif dla cumpeida de persones che cëla o scota su, y la ti sta do al'atuazion dla cunvenzions nunziedes;
6. dejëuj i duvieres udui danora dala leges dl 6 d'agost dl 1990, n. 223 y dl 31 de lugio dl 1997, n. 249, y cunlëura, sun dumanda, cun l Minister dla comunicazions, cun l'Autorità per la garanzies tla comunicazions y cun la Cumiscion parlamentera per la diretives y la sëuraverdia di servijes radiotelevijifs;
7. eserzitea la funzions de cumpetënza dl'Autorità per la garanzies tla comunicazions, che ti ie unides deleghedes da chësta aldò dl articul 1, coma 13 dla lege dl 31 de lugio 1997, n. 249, tres cunvenzions aposta.


Art. 5 (Prugramazion dl'atività)

(1) La Cumiscion prejentea nchin ai 15 de setëmber de uni ann ala Presidënza dl Cunsëi provinziel y al'Autorità per la garanzies tla comunicazions, tl lim dla funzions deleghedes a d'ëila, n program de si ativiteies cun n preventif dla spëises per l'apurvazion.

(2) La gestion dla spëises liedes al funzionamënt dla Cumiscion vën fata aldò dl regulamënt internn de aministrazion y de contabltà dl Cunsëi provinziel.

(3) Per paië ora la spëises relatives al'atività dla Cumiscion autorisea l Presidënt, a cëria di stanziamënc udui danora aposta tl bilanz dl Cunsëi provinziel, giaurides de credit a bën de n funzioner delegà, cris ora danter i dependënc dl Cunsëi provinziel. Chësc funzioner se cruzia de paië la spëises aldò dla normativa provinziela valeivla tla materia de funzioneres deleghei y sun la basa dla istruzions dl Presidënt dla Cumiscion, y l ti prejentea ala Cumiscion i rendiconc periodics dla spëises per l'apurvazion.

(4) L'asseniazions dl'Autorità per la garanzies tla comunicazions per l eserzize dla funzions deleghedes aldò dl articul 4, coma 1, pustom g) à n liam de destinazion y vën scrites ìte, adum cun la spëises liedes a d'ëiles, dal Presidënt dl Cunsëi provinziel tl bilanz dl Cunsëi provinziel; l Presidënt dl Cunsëi provinziel ti fej al savëi al Cunsëi provinziel la variazions fates n cont dl bilanz.

(5) La Cumiscion prejentea nchin ai 31 de merz de uni ann al Cunsëi provinziel y al'Autorità per la garanzies tla comunicazions na relazion sun l'atività dejëuta tl ann dant y sun l sistem dla comunicazions a livel provinziel. A chësta relazion à ënghe l publich azes.


Art. 6 (Strutura de sustëni per la Cumiscion y organich)

(1) Per l eserzize de si funzions se nuza la Cumiscion de na strutura njinieda íte pra l Cunsëi provinziel, che vën determineda plu avisa dal Ufize dla Presidënza dl Cunsëi provinziel do avëi audì l'Autorità per la garanzies tla comunicazions. La strutura de sustëni ie sometuda funzionalmënter ala Cumiscion y lëura autonomamënter ti cunfronc dla strutura d'organisazion y de direzion dl Cunsëi. L organich unirà definì do avëi giatà l bensté dl'Autorità per la garanzies tla comunicazions. La strutura puderà te uni cajo se nuzé dla cunlaurazion permanënta o temporera di ufizies dl Cunsëi provinziel y per duvieres particularmënter zic o cumplichei possela se damandé la consulënza de esperc y/o la cunlaurazion d'autri subiec cualifichei. Te chësc cajo iel da stipulé cunvenzions aposta.


Art. 7 (Nfrastrutures per l sistem dla comunicazions nuzedes deberieda) Tl lim de si cumpetënzes tl ciamp dla comunicazions se urientea la mires dla Provinzia autonóma de Bulsan aldò di prinzìps stabilìi tla materia dla comunicazions y plu avisa aldò dla lege dl 6 d'agost 1990, n. 223 y dla lege dl 31 de lugio 1997, n. 249. A chësc fin sustën la Provinzia, a una cun l Minister dla comunicazions y do avëi audì i nteressei, la realisazion de nfrastrutures y de mplanc, da nuzé deberieda, per servijes radiotelevijifs publics, servijes de comunicazion de nterés publich y trasmitënc privac. La Jonta provinziela possa ti sëurandé la ncëria d'esecuzion de chisc proiec y d'autri proiec tl ciamp dla comunicazions al servisc radiotelevijif publich provinziel.


Art. 7/bis (Nfrastrutures dla comunicazions cun mplanc trasmitënc)

(1) La nstalazion de nfrastrutures dla telecomunicazions cun mplanc trasmitënc y si mudazions ie sometudes al’autorisazion dl chemun data ora do l arat dla cumiscion cumenela per l frabiché y do l arat dl’Agenzia provinziela per l ambient, pra chël che l toca nce i arac y l’autorisazions dla repartizions provinzieles respetivamënter cumpetëntes.

(2) La dumanda d’autorisazion nunzieda pra l coma 1 vën presenteda al chemun cumpetënt y, per cunescënza, al’Agenzia provinziela per l ambient. La dezijion dl chemun n cont dla dumanda ti muessa unì mandeda al damandënt nia plu tert che 90 dis dala data de rezevuda dla dumanda nstëssa o da chëla dla presentazion di documënc de njonta damandei dal chemun o dal’Agenzia provinziela per l ambient. Do che chësc tiermul ie passà via zënza che l sibe unit mandà l pruvedimënt de desdita o l arat negatif dl’Agenzia provinziela per l ambient, vën la dumanda rateda azeteda. L resta a uni moda mpé i dërc de terzi. Cun regulamënt d’esecuzion vëniel mo stabilì d’autra despusizions sun l pruzedimënt d’autorisazion y pruzedures d’autorisazion scemplifichedes per determiné sortes de mplanc y mudazions.

(3) La realisazion de nfrastrutures dla comunicazions cun mplanc trasmitënc ne cumporta deguna mudazion dla zonizazion ududa danora ti strumënc de planificazion.

(4) L vën istituì l cataster dla funtanes di ciamps eletromagnetics, che abina adum la nfurmazions sun la lueges, i dac radioeletrics y i gestëures.

(5) Per la planificazion y l coordinamënt presentea i gestëures ai chemuns cumpetënc y al’Agenzia provinziela per l ambient i dac dla nfrastrutures y di raions de utënza udui danora per l ann do. Normes plu spezifiches ie stabilides tl regulamënt d’esecuzion.

(6) L tituler dl’autorisazion muessa cunzeder a terzi, sun paiamënt adecuat, la ndrova n cumenanza dla luegia per servijes de comunicazion; l muessa oradechël zaré ju la nfrastrutures nia autorisedes y i mplanc nia nuzei. Tl cajo che chësta nfrastrutures y chisc mplanc ne unissa nia zarei ju tl tëmp udù danora, va l chemun inant d’ufize cun n orden aposta ti ciarian la spëises curespundëntes al patron dla nfrastrutures y di mplanc. I tituleres di dërc reei y i gestëures ie ubliei adum cun l patron al paiamënt dla spëises de demolizion.

(7) La nfrastrutures dla cuminicazions cun mplanc trasmitënc y si mudazions possa nce unì realisedes dala Provinzia de Bulsan tres ënc provinziei o firmes privates, sciche nce dai chemuns y dai cumprensores raionei. 3)

3) L articul 7/bis ie unit njuntà dal articul 2 dla L.P. di 26 de lugio 2002, n. 11, y dadedò mudà dal articul 10, coma 3 dla L.P. di 8 d’auril 2004, n. 1 y ala fin sustituì nsci dal articul 20, coma 1 dla L.P. di 19 de lugio 2013, n. 11.


Art. 8 (Cuntribuc per programs y trasmiscions particuleres – cunvenzions cun ënc radiolevisifs)

(1) La Jonta provinziela possa cunzeder cuntribuc ala emitëntes radiotelevisives sciche nce ai portai de nfurmazion online cun sënta legala y redazion prinzipela y operativa tl teritore dla provinzia y cun registrazion de dërt jurnalistich pra la sunieria de Bulsan. La emitëntes o respetivamënter i portai de nfurmazion online muessa avëi na si forza de lëur de almanco doi culaburadëures cun cuntrat a tëmp nia determinà. Les muessa oradechël avëi na cunzescion statela per la trasmiscions o vester recunesciudes coche furnidëures de cuntenuc.4)

(2) La Jonta provinziela stabilësc cun na si delibra i criteres cualitatifs d’azes y i criteres y la modaliteies per la cunzescion dl cuntribut. L cuntribut ne daussa nia superé l 50 percënt dla spëises recunesciudes. L cuntribut tol n cunscidrazion te na maniera particulera nce l faturat dl’azienda y l numer de culaburadëures. L medemo damandënt ne possa nia giapé n cuntribut per trasmiscions radiofoniches, trasmiscions televisives y per l portal de nfurmazion online. 4)

(3) Per arjonjer la mires ududes danora tl articul 1 possa la Provinzia autonóma de Bulsan stlù ju cunvenzions cun ënc radiotelevijifs publics, nce cun chëi nunziei tl articul 10 dl decret dl Presidënt dla Republica dl prim de nuvëmber 1973, n. 691, che à per cuntenut la produzion de documentazions de valuta particulera y de nfurmazions y trasmiscions de atualità de nteres provinziel. I dërc relatifs de adurvanza y de difujion de chësta produzions ti va ala Provinzia. 5)

(4) Ai fins de arjonjer l grado de curidura dl servisc de radiodifujion publica dla cunzescionera dl servisc radiotelevijif publich, coche udù danora dai cuntrac de servisc aldò dl articul 3 dla cunvenzion danter l Ministère dla Postes y Telecomunicazions y la RAI, apurveda cun decret dl Presidënt dla Republica dl 28 de merz 1994, possa la Provinzia autonóma de Bulsan stipulé ju y apurvé cunvenzions o cuntrac cun propi chësta cunzescionera.

4) I comes 1 y 2 dl articul 8 ie unic sustituii nsci dal articul 20, coma 2 dla L.P. di 19 de lugio 2013, n. 11.

5) L coma 3 ie unit remplazà dal articul 2 dla L.P. dl 26 de lugio 2002, nr. 11.


Art. 9 (Cuntribuc per la compra de nutizies da agenzies de stampa)

(1) Tenian cont dla situazion particulera dl Südtirol possa la Provinzia autonoma de Bulsan cunzeder a emitëntes radiofoniches y televisives locales cuntribuc te na mesura de al plu l 50 per cënt dla spëises lascedes pro per la compra de nutizies pra n’agenzia de stampa cun sënta y redazion de n servisc local de rujeneda tudëscia o ladina tl teritore provinziel, de chëla che la produzion y divulgazion vënie fata dantaldut tl Südtirol – sce l nen ie una – a cundizion che chësta spëises ne vënie nia bele sustenides dal Stat. 6)

6) L articul 9, coma 1 ie unit mudà nsci dal articul 20, coma 3 dla L.P. di 19 de lugio 2013, n. 11.


Art. 10 (Retlam)

(1) Almanco l 25 per cënt dla somes, che vën spendudes per l retlam y la promozion tl raion provinziel dala Provinzia autonóma de Bulsan y dai ënc metui su da d'ëila, sciche nce da aministrazions autonómes de uni sort, che sotsta a si legislazion, ie destinà a trasmitënc radiofonics y televijifs locai, atifs ti raions di Paejes dla Union Europeica.


Art. 11 (Finanziamënt)

(1) Per l'atuazion di ntervënc aldò di articuli 7, 8 y 9 vën per chësc ann adurvedes la cuotes che ie mo da garat di stanziamënc de spëisa autorisei tl bilanz provinziel (capitul 81216 y 102240) per l'atuazion dla lege provinziela dl 4 de merz 1996, n.5, abulida dal articul 12. La spëises a cëria di bilanc che vën do unirà stabilides aldò dla lege finanziera anuela. (1/bis) Per l finanziamënt di cuntribuc aldò de chësta lege vën i mesuns finanziei metui a despusizion tl bilanz provinziel relatif. Per l ann dla jita n forza de chësta lege possa la Jonta provinziela mëter a despusizion na soma de al plu 1 n milion de euro. 7) (2) La spëises per l'atività y l funzionamënt dla Cumiscion aldò dl articul 2 ie scrites ìte tl bilanz dl Cunsëi provinziel. (3) Per l’atuazion dla despusizions dl articul 7/bis iel autorisà a cëria dl eserzize finanzier 2002 (capitul 81216) na spëisa de 2.000.000 euro; la spëises a cëria di eserzizies che vën do unirà stabilides dala lege finanziera anuela. 8) 7) L articul 11, coma 1/bis ie unit njuntà dal articul 20, coma 4 dla L.P. di 19 de lugio 2013, n. 11. 8) L coma 3 ie unit njuntà dal articul 2 dla L.P. dl 26 de lugio 2002, nr. 11.


Art. 12 (Abrogazion)

(1) La lege provinziela dl 4 de merz 1996, n. 5 y mudazions fates dadedo, ie abrugheda.

Art. 13 (Normes de transizion y de stlujura)

(1) La Cumiscion nueva per la comunicazions vën numineda tl lim de tëmp de 60 dis dala jita n forza de chësta lege aldò dla disposizions de chësta lege per la dureda de chësta legislatura.

(2) Nchin ala nomina dla Cumiscion nueva resta la Cumiscion provinziela per i servijes televijifs te si ncëria.

Chësta lege unirà publicheda tl Buletin Ufiziel dla Region. Uni un, a chël che ti spieta, ie ubligà a la respeté sciche lege provinziela y a cialé che la vënie respeteda.