Lege Provinziela dl 20 de fauré 2002, nr. 3 - Disciplina di ufizies de viac y turism

ladino

Provincia autonoma di Bolzano 2002 diritto diritto Lege Provinziela dl 20 de fauré 2002, nr. 3 - Disciplina di ufizies de viac y turism Intestazione 3 luglio 2013 25% Da definire

LEGE PROVINZIELA dl 20 de fauré 2002, nr. 3 1)

--

Disciplina di ufizies de viac y turism

2002

1. (Ciamp d’aplicazion)

(1) Chësta lege regulea l’atività di ufizies de viac y turism y l’ativiteies d’urganisazion y ntermediazion de viages dejëutes dal’assoziazions zënza fin de davani aldò dl articul 7 dla lege dl 29 de merz 2001, nr. 135.

2. (Definizion y atività)

(1) Ufizies de viac y turism ie l’aziendes che mët a jì, urganisea, pieta y vënd, adum o separatamënter, pertes singules o coordinedes de viages y sojurnanzes sun n paiamënt a forfait o sun provijion, o che fej mé da ntermedieres per de tei servijes o che dejëuj tramedoi ativiteies.

(2) Ora che l’ativiteies aldò dl coma 1 possa i ufizies de viac y turism dejëujer, tl respet dla leges che les regulea, ënghe chësta ativiteies:

a) urganisé jites ndividueles o culetives y vijité ziteies cun uni mesun de trasport;
b) resservé y vënder chertes per cont dl’aziendes naziuneles y da oradecà che eserzitea

trasporc cun la ferata, cun autoveicli, sun l mer y tl air y tres d’autra sortes de trasport;

c) rezever i tlienc ti porc, aeroporc, stazions de partënza y de travert di mesuns culetives de trasport y, te uni cajo, vester de assistënza ai tlienc;
d) resservé servijes pra strutures rezetives y de restaurazion, o nce vënder bons de credit

(vouchers) per chisc servijes, dac ora ënghe da d’autri operadëures naziunei o da oradecà;

e) nfurmé y fé retlam per scumenciadives turistiches;
f) judé pra la relascedes de passaporc y visums de consulac;
g) mandé, jì a tò y tenì su cufri sun ncëria y tl nteres dla tlientela;
h) prenuté auti a fit y d’autri mesuns de trasport;
i) dé ora polizes d’assegurazion n cajo de nzidënc dla persones che ie de viac, de rezésc, de

danns ala cosses traspurtedes y d’autri riscs cunliei ai viages sun ncëria y conta dl’aziendes d’assegurazion; j) partì ora y vënder publicazions de utl per l turism sciche manuai de viac, chertes geografiches y de zità, cudejiei y libri ilustrei;

k) prenuté y vënder chertes per cunzerc, mostres, fieres y d’autra manifestazions;

l) urganisé servijes cunliei al’ativiteies che reverda cungresc y ala manifestazions dejëutes n ucajion de fieres; m) dejëujer uni autra atività che à da nfé cun servijes tl ciamp dl turism. 3. (Autorisazion ala giaurida y al eserzize de ufizies de viac y turism)

(1) L eserzize dl’ativiteies aldò dl articul 2 y la giaurida di ufizies de viac y turism ie sometui al’autorisazion dl assessëur provinziel al turism.

(2) La dumanda curespundënta, che cuntën duta la generaliteies dla persona che fej dumanda, la denuminazion crissa ora y l’adres ie da presenté ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes. La persona che fej dumanda muessa detlaré: a) de avëi i recuisic sogetives udui danora dal articul 11 dl decret dl rë dl 18 de juni 1931, nr. 773 y mudazions suzessives; b) de avëi la capazità de se deriejer aldò dl codesc zevil y de seguré la fidanza che ie debujën c) de avëi da garat i locai ndependënc y de azes saurì, te chëi che l vën mé dejëut l’atività d’ufize de viac y turism: d) de avëi da garat la njinies adatedes al’atività dl’azienda.

(3) Tla dumanda muessel oradechël ënghe vester cuntenì chësta detlarazions sostitutives revardëntes: a) la zitadinanza y la residënza; b) la cualifica de diretëur tecnich; c) l mpëni de lauré dantaldut tl ufize de viac; d) l’anutazions che ie n cajo unides fates tl register giudizier y la pruzedures penales pendëntes; e) la pruzedures de cuncurs, sce l nen ie; f) la iscrizion tl register dl’aziendes.

(4) Sce la persona che se ncëria dla direzion tecnica dl’azienda ne curespuend nia ala persona che fej dumanda, muessa la dumanda nce cuntenì duta la generaliteies dl diretëur tecnich. Chësc ultim muessa oradechël ënghe detlaré de avëi i recuisic aldò dl coma 3, pustoms a), b), c) y d). (5) Ala dumanda iel ënghe da njuné l plann di locai dl ufize. (6) La dumanda ie rateda azeteda sce ala persona che fej dumanda ne ti vën l pruvedimënt de refudeda nia comunicà tl lim de tëmp de 30 dis da canche la dumanda ie unida presenteda, o te n lim de tëmp eventualmënter stabilì per la regularisazion dla documentazion che ie debujën.

4. (Giaurida de filieles)

(1) Per la giaurida de filieles muessa l tituler dl’autorisazion per l eserzize de n ufize de viac y turism ti fé avëi ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes la comunicazion dl scumenciamënt dl’atività. Chësta muessa cuntenì la nluegeda, la ndicazion dla njinies y dl aredamënt, y oradechël ënghe n plann di locai. Sce l se trata de n ufize cun giaurida sajonela, muessa chësc unì comunicà espressamënter. Uni mudazion muessa unì comunicheda ala Repartizion provinziela cumpetënta.

(2) Tl cajo che i locai ne curespuend nia ai recuisic udui danora dala lege, possa l assessëur provinziel al turism pruibì tl lim de tëmp de 30 dis l eserzize dl’atività cun n pruvedimënt mutivà.

5. (Denuminazion)

(1) La denuminazion ne daussa nia vester medema o similera a chëla d’autri ufizies che lëura bele sun l teritore naziunel. La ne daussa oradechël nia vester dejadateda o de ngian. La filieles muessa avëi l medemo inuem dla sënta prinzipela.

(2) Per la denuminazion ne daussel nia unì tëut inuemes de chemuns o de si frazions, cumenanzes raioneles, provinzies o regions europeiches.

(3) La denuminazion di ufizies che dejëuj ativiteies de venduda al publich muessa unì evidenzieda cun scrites da udëi bën che spezifichea nce l’ativiteies che l ufize de viac dejëuj.

6. (Relasceda dl’autorisazion)

(1) L’autorisazion vën relasceda a tëmp ndeterminà.

(2) Per l mudamënt dla cundizions urigineles n basa a chëles che l’autorisazion ie unida relasceda vel la medema pruzedures sciche per la giaurida di ufizies de viac y turism nueves.

(3) L possa unì autorisà la giaurida y l eserzize de ufizies sajonei.

(4) I ufizies muessa taché ora te na maniera da udëi bën l’autorisazion. (5) Per la relasceda dl’autorisazion a persones fisiches o giuridiches fulestieres de stac che ne fej nia pert dla Union Europeica, vëniel aplicà la despusizions aldò dl articul 58 dl decret dl Presidënt dla Republica dl 24 de lugio 1977, nr. 616.

7. (Suzescion legala)

(1) Tl cajo de trasferimënt dl ufize de viac y turism per ata danter vives, ie l suzessëur legal autorisà ala cundujënza provisora nchin che l tratamënt dla dumanda d’autorisazion al eserzize ie unì stlut ju, sce l desmostra, adum cun la presentazion dla dumanda nstëssa, de avëi i recuisic sogetives damandei.

(2) Tl cajo de trasferimënt dl ufize per gauja de mort possa chi che erpa, l aministradëur o l esecutëur dl testamënt mené inant l eserzize sun la basa dl’autorisazion esistënta nchin che l trasferimënt ie unì stlut ju. Sce i ne ëssa nia da avëi i recuisic aldò dl articul 9 muessi numiné n manejadëur te n tëmp che ne daussa a uni moda nia vester plu lonch de n ann. Sce chësc tëmp ëssa da passé via zënza che n manejadëur vënie numinà, detlarea l assessëur per l turism la destumënza dl’autorisazion. L mené inant l eserzize muessa unì comunicà ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes te n lim de tëmp de 30 dis.

8. (Revucheda dl’autorisazion)

(1) L’autorisazion vën revucheda sce l’atività ne scumëncia nia tl tëmp de dodesc mënsc dala data dla relasceda. L’autorisazion vën oradechël revucheda canche l ti vën a mancë al tituler, defin o n pert, la cundizions a chëles che la ie sometuda o canche l vën a se l dé o l resultea la zircustanzes che ëssa gaujà la refudeda dl’autorisazion.

9. (Recuisic prufesciunei dl tituler o dl diretëur tecnich dl ufize de viac y turism)

(1) L tituler dl ufize de viac y turism che nen à la respunsabltà tecnica muessa desmustré de avëi cunescënzes prufescioneles adatedes, particularmënter tl ciamp dl’aministrazion y dla urganisazion de ufizies de viac y turism, de tecnica, de legislazion y de geografia turistica. L muessa cunëscer almanco trëi rujenedes, danter chëstes te uni cajo l talian y l tudësch. Chisc recuisic possa unì desmustrei tres n ejam de cualificazion che ie da fé dan na cumiscion aposta aldò dl articul 10, o tres n diplom de laurea tl ciamp economich o giuridich, y te uni cajo cun na documentazion che atestea na pratica prufesciunela de n ann cun ncëries cumerzieles te n ufize de viac, n’assoziazion turistica o n cunsorz turistich.

(2) Sce l tituler dl’autorisazion ne lëura nia mé y for tl ufize y sce l ne à nia i recuisic prufesciunei aldò dl coma 1, muessa la respunsabltà tecnica dl ufize unì sëurandata a n diretëur tecnich cunlaurant a tëmp plën dl’azienda.

(3) L tituler, o eventualmënter l diretëur tecnich, possa sëurantò la direzion tecnica de filieles.

(4) L tituler dl ufize muessa, sun dumanda dla Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes, mustré su la documentazion adateda a desmustré l raport giuridich danter l diretëur tecnich y la ublianzes liedes a chësc raport.

(5) L mudamënt n cont dla respunsabltà tecnica dl ufize muessa unì comunicà ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes. Sce l diretëur tecnich lascia de lauré tl ufize, muessel unì sostituì tl tëmp de sies mënsc. Do chësc lim de tëmp vën l’autorisazion suspenduda nchin che la sostituzion ie unida fata. Nchin che l diretëur tecnich nuef ie unì numinà ie l tituler nce respunsabl dla direzion tecnica.

10. (Cumiscion d’ejam y ejam de cualificazion)

(1) Ai fins nunziei tl articul 9 numinea la Jonta provinziela na cumiscion metuda adum da:

a) l diretëur dl ufize provinziel cumpetënt per i ufizies de viac y turism sciche presidënt o n

si sostitut numinà da d’ël;

b) trëi persones espertes tla materia, de chëles che una ie numineda dala urganisazion di

ufizies de viac y turism plu reprejentativa a livel naziunel; c) na persona esperta de tramedoi rujenedes che ie oget d’ejam o na si sostituta numineda da d’ëila.

(2) Acioche la costituzion dla cumiscion sibe valëivla iel debujën che duc i cumëmbri aldò dl coma 1, pustoms a) y c) y un n cumëmber aldò dl pustom b) sibe presënc.

(3) La cumiscion resta tla ncëria per cin ani.

(4) Ai cumëmbri dla cumiscion ti vëniel paià la ndeniteies che ti spieta aldò dla lege provinziela dl 19 de merz 1991, nr. 6.

(5) Al ejam de cualificazion vëniel lascià pro chi che à almanco n diplom de scola auta dla dureda de trëi ani o n diplom de maduranza y che à laurà dejëujan ncëries cumerzieles per almanco n ann pra n ufize de viac, n’assoziazion turistica o n cunsorz turistich.

(6) La Jonta provinziela determinea la materies d’ejam, ntan che l Diretëur dla Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes stabilësc i criteres y la modaliteies per l dejëujamënt dla proves d’ejam.

(7) La cunescënza dla rujenedes crisses ora possa ënghe vester desmustreda tres l diplom de maduranza de na scola auta, te chëla che la rujeneda data sëura ie unida nsenieda per cin ani, o tres la laurea de lingac, tres l diplom de maduranza de n lizeum linguistich o tres zertificazions recunesciudes tl ciamp internaziunel per l azes de fulestieres tla universiteies dl paesc ulache la rujeneda n cuestion ie chëla ufiziela. La cunescënza dla rujeneda taliana y tudëscia possa ënghe unì desmustreda tres l atestat nunzià tl articul 4 dl decret dl Presidënt dla Republica dl 26 de lugio 1976, nr. 752, y mudazions suzessives, n referimënt al diplom dla scola segondera de segondo grado.

11. (Recuisic per l’abilitazion al’atività de diretëur tecnich de n ufize de viac y turism)

(1) L’abilitazion al’atività de diretëur tecnich de n ufize de viac y turism giata:

a) chi che à i recuisic nunziei tl articul 9, coma 1, o l atestat d’abilitazion arjont te n’autra

region o tla provinzia autonoma de Trënt, o chi che possa mustré su la iscrizion tl register di diretëures tecnics de ufizies de viac y turism tla region da ulache i vën; cundizion ie che l vënie cancelà dal register dla region pernanche l scumëncia a lauré tla provinzia de Bulsan,

b) chi che fova bele abilità a dejëujer si lëur de diretëur tecnich de n ufize de viac y turism

dan che chësta lege ie jita n forza,

c) i zitadins talians y chëi di Stac cumëmbri dla UE che à i tituli y i documënc udui danora

dal decret legislatif dl 23 de nuvëmber 1991, nr. 392;

d) i diretëures tecnics, zitadins de Stac che ne ie nia pert dla Union Europea, che à

l’abilitazion ecuiparabla, n basa al prinzip de reziprozità, a chëla ududa danora da chësta lege.

12. (Assegurazions)

(1) Dan la giaurida muessa i ufizies de viac y turism stipulé na poliza d’assegurazion de respunsabltà zevila a curidura di riscs che toca la persones che partezipea a viages y sojurnanzes, y a garanzia dla ublianzes dl viers di tlienc tla usservanza dla despusizions valëivles n materia, per na soma minima de 1.550.000,00 euro. Chësta soma possa unì avaneda dala Jonta provinziela cun na delibrazion che ie da publiché tl Buletin Ufiziel dla Region. La Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes muessa tò ite na copia dla poliza d’assegurazion dan che la debe l’autorisazion.

13. (Duvieres tla cundujënza de n’atività)

(1) La cundujënza dl ufize muessa unì dejëuta cun regularità. Uni ufize de viac che vënd diretamënter al publich muessa garantì, n i dis de lëur, n orar de giaurida de almanco cater ëura al di, y l cunedì ai tlienc cun na scrita dedora.

(2) Sce l tituler à la ntenzion de stlù l ufize per n tëmp plu lonch de n mëns muessel ti l comuniché dant ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes, dajan sëura la rejons y la dureda.

(3) L tëmp de śareda ne daussa nia vester plu lonch de sies mënsc; l vën mé lascià pro un n slungiamënt de nia plu che sies mënsc per gaujes grieves y da desmustré. N tëmp de śareda de plu che n ann cumporta la destumënza dl’autorisazion.

14. (Indesc di ufies)

(1) I ufizies de viac autorisei da chësta lege y la filieles respetives ie scric ite tl indesc aposta istituì pra la Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes, che se cruzia de l tenì ajurnà y de l publiché n iede al ann tl Buletin Ufiziel dla Region.

(2) Dla relasceda dl’autorisazions al’atività di ufiezies de viac y turism nueves ti vëniel fat na comunicazion al Ministere cumpetënt.

15. (Redazion di programs de viac)

(1) I programs metui a jì dai ufizies de viac y turism y dal’aziendes nunziedes tl articul 18 che trata di viages, dla escursions y dla crëujedes, cun o zënza prestazions n cont dla sojurnanza, muessa cuntenì, ai fins de si publicazion tla forma de brosciura ufiziela, nfurmazions a puntin y esplizites sun:

a) l soget produtëur o urganisadëur dl viac;
b) i dis de viac;
c) la dureda cumplessiva y l numer di pernuetamënc;
d) la cuotes de partezipazion, cun la ndicazion dl priesc global curespundënt a duc i servijes

pitei y dl acont che ie n cajo da paië pra l’ata de iscrizion, sciche nce la ndicazion dla destumënzes di tëmps per l paiamënt dla soma che ie mo da paië;

e) la cualità y la cuantità di servijes per cie che reverda l hotel o n’autra sort de alojamënt,

la cumpëida di cëifs, l trasport y la ufierta de acumpaniadëures y mëinaturisć y dut cie che ie cuntenì tl priesc de partezipazion; tl particuler, muessel n cont di mesuns de trasport, unì dat sëura la tipologies y la carateristiches, y n cont dl albierch o dl alojamënt, la categoria y la nluegeda;

f) i lims de tëmp per l’apustedes y per i rezesc dal’apustedes;
g) la cundizions per la remburseda de somes bele paiedes ite, sibe tl cajo de rezesc da pert

di tlienc, sibe tl cajo dl anulamënt dl viac da pert dl ufize de viac o per forza plu auta o per d’autra gaujes prestabilides danora; h) la dureda de validità dl program;

i) i dac dla garanzia dl’assegurazion aldò dl articul 12 cun la ndicazion di riscs curìi;
j) la cumpëida minima de partezipanc che ie, n cajo, debujën per mëter a jì l viac, y l

tiermul per ti fé al savëi ala persona che à apustà l servisc sce l viac vën anulà;

k) i dac dl’autorisazion dl’atività;
l) la mesures igeniches per la prevenzion de malaties, sciche nce nfurmazions genereles n

cont de visums y passaporc, de chëi che l partezipant à debujën per pudëi se nuzé di servijes turistics udui danora tl program de viac; m) la detlarazion che tl cuntrat iel te uni cajo da apliché la lege dl 27 de dezëmber 1977, nr. 1084 y l decret legislatif dl 17 de merz 1995, nr. 111, ënghe sce l vën dat sëura n’autra tlausula.

(2) I programs de viac dl’assoziazions y urganisazions nunziedes tl articul 16 muessa cuntenì la nfurmazions nunziedes tl coma 1, pustoms a), b), c), d), e) y l). La despusizions dl pustom m) muessa unì respetedes sce l ie tl viac plu che set pernuetamënc. (3) Tl cuntrat de viac muessa l program de viac vester nunzià espressamënter.

(4) L program de viac ie l elemënt de referimënt per determiné sce i servijes mpermetui ie efetivamënter unic mantenìi. (5) L ie pruibí dé ora publicazions che ne curespuend nia ala despusizions de chësta lege.

16. (Assoziazions zënza fin de davani)

(1) L’assoziazions y la urganisazions zënza fin de davani y la urganisazions dl lëur cun y per la junëza che ie atives tla provinzia de Bulsan tl lim dla leges provinzieles y stateles valëivles o chëles che ie scrites ite tl register provinziel dla urganisazions ulenteres possa urganisé per si cumëmbri y per i cumpunënc de si families – mé tl eserzize de si duvieres istituzionei y cun i lims nunziei ti comes 4 y 6 – viages de grupa cun almanco diesc partezipanc zënza l’autorisazion nunzieda tl articul 3. Nia lascià pro resta te uni cajo l dejëujamënt de chësta atività te na forma prufesciunela y cuntinuativa cun fin de profit.

(2) Al fin aldò dl coma 1 muessa l’assoziazions y la urganisazions iló nunziedes avëi chisc recuisic:

a) l ne daussa vester assolutamënter deguna forma de davani tl’eserzitazion dl’atività, che

muessa nce vester fisseda tl statut dl’assoziazion o dla urganisazion;

b) i servijes daussa mé unì nuzei da pert di cumëmbri dl’assoziazions o dla urganisazions y

dai cumponënc de si families;

c) l’atività istituzionela aldò dl coma 1 muessa te uni cajo avëi la prezedënza dan la

prestazions nunziedes tl articul 2.

(3) Per tò pert ai viages de grupa y ala sojurnanzes nunziedes te chësc articul vel la iscrizion al’assoziazion urganisadëura mé sce la possa unì desmustreda.

(4) Per la urganisazion de viages de grupa dejëuta te na forma nia cuntinuativa, nia prufescionela y zënza fin de davani da pert d’autri urganisadëures, o per la partezipazion a viages de grupa de persones che ne ie nia cumëmbri dl’assoziazions o dla urganisazions nunziedes dessëura vel la soma de al plu 300, 00 euro. Chësta soma possa unì auzeda dala Jonta provinziela cun na delibrazion che ie da publiché tl Buletin Ufiziel dla Region.

(5) Dala ublianza dl’autorisazion ie oradechël ënghe delidei i enc publics y l’assoziazions che pieta prestazions saniteres y sozieles. N indesc dla urganisazions nteressedes unirà apurvà dala Jonta provinziela.

(6) L’assoziazions zënza fin de davani nunziedes ti comes 1 y 5, l’assoziazions de categuria, y l’assoziazions turistiches y i cunsorc turistics, l’azienda de cura y l’azienda de sojurnanza y turism, che lëura tla provinzia de Bulsan, possa, zënza autorisazion y ënghe a chëi che ne ie nia cumëmbri, fé al savëi che les mët a jì viages y sëurantò la iscrizions n cunlaurazion cun ufizies de viac y turism.

17. (Ufizies de venduda de chertes)

(1) Ala disciplina de chësta lege ne ie nia sometui i ufizies che se cruzia mé dla venduda de chertes per la ferata dl Stat o dla ferates locales presëntes sun l teritore dla provinzia y la purteles per la venduda de chertes dla linies dla curieres publiches, dla linies de jol y dla linies maritimes, de lec y ruves.

18. (Delideda dala ublianza d’autorisazion)

(1) L’aziendes che dejëuj n’atività de autoservijes publics nia de linia possa urganisé, diretamënter y zënza autorisazion, jites y viages cun nia plu che un n pernuetamënt. Prupostes y iscrizions per la jites y i viages nunziei possa nce unì fates cun remburseda dla spëises curespundëntes tres la urganisazion turistica locala. Chësc vel ënghe per i ufizies de viac y turism. Oradechël ie chësta aziendes sometudes ala despusizions aldò dl articul 12 y dl articul 15, coma 1, pustomes a), b), c), d), e) y i).

(2) La sozietà Südtirol Marketing, la lies y l’assoziazions turistiches, l’aziendes y i ufizies per l turism possa dejëujer la resservazion de sojurnanzes, ënghe cun prestazions de njonta tipiches zënza l’autorisazion nunzieda tl articul 3, a cundizion che chësc sibe limità al raion de cumpetënza y ti lims aldò dl articul 12. (3) La scoles d’alpinism, i mëinacrëp y i mëinaschi possa se cruzië diretamënter, mé per si tlienc dl alojamënt, dl trasport y d’autri servijes che ie n cajo debujën per fé arpizedes y escursions tl’Europa, tl respet dl articul 12 y dl articul 15, coma 1, pustoms a), b), c), d), e), f), g) y i). La urganisazion de jites te duc i autri paejes ie sometuda ala despusizions nunziedes tl articul 16, coma 6.

19. (Funzion de verdia y de cuntrol)

(1) La funzion de verdia y de cuntrol sun i ufizies de viac y turism y sun l’ativiteies aldò di articuli 16 y 18, y l azertamënt dla viulazions dla normes nunziedes te chësta lege vën dejëuc dala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes tres personal aposta o, sun dumanda, dai organns dl Stat.

20. (Straufonghes aministratives)

(1) Chi che mët a jì o dejëuj per plu giut alalongia o ucajionalmënter l’ativiteies nunziedes tl articul 2 zënza avëi giatà l’autorisazion ududa danora, ie sometù a na straufonga aministrativa da 1.500,00 euro a 9.500,00 euro.

(2) Chi che ne respetea nia la despusizions dl articul 12 ie sometù a na straufonga aministrativa da 1.000,00 euro a 4.000,00 euro.

(3) Chi che ne tën nia ite la despusizions aldò dl articul 15 vën amunì, sce l se trata dl prim iede, y tl cajo de na repetizion muessel paië na straufonga che va da na soma de almanco 500,00 euro a na soma de al plu 3.000,00 euro. Tl cajo de mo d’autra viulazions possa l’autorisazion unì suspenduda y po revucheda.

(4) Chi che ne tën nia ite la despusizions aldò dl articul 13 vën amunì, sce l se trata dl prim iede, y tl cajo de na repetizion muessel paië na straufonga che va da na soma de almanco 500,00 euro a na soma de al plu 3.000,00 euro. Sce l’atività ne vën do la stlujura slungeda nia plu tëuta su, possa l’autorisazion unì revucheda.


(5) Chi che ne dejëuj nia efetivamënter y dantaldut si atività tl ufize de viac y turism de chël che l ie tituler o diretëur tecnich vën amunì, sce l se trata dl prim iede y, tl cajo che l se trata de na repetizion dl fat, muessel paië na straufonga che va da na soma de almanco 1.000,00 euro a na soma de al plu 4.000,00 euro.

(6) Pra la prima viulazion dla despusizions aldò dl articul 16 y 18 vëniel fat n’amunizion, tl cajo de retumeda vëniel dat na straufonga che va da na soma de almanco 500,00 euro a na soma de al plu 3.000,00 euro.

(7) L se trata de retumeda canche la viulazion vën fata doi iedesc te n ann, ënghe sce la straufonga curespundënta ie unida paieda. Tl cajo de retumeda vën la straufonga redupleda.

21. (Normes cuntlujives y transitores)

(1) L articul 18 dla lege provinziela dl 21 de jené 1998, nr. 1 ie unì abrogà.

(2) La lizënzes de segurëza publica relascedes aldò dl articul 5 dl decret lege dl rë dl 23 de nuvëmber dl 1936, nr. 2523 vel sciche autorisazions a norma dl articul 3 de chësta lege. I ufizies de viac y turism che à la lizënzes nunziedes dessëura vën scric ite d’ufize tl indesc nunzià tl articul 14.

(3) Chi che desmostra de avëi i recuisic per la direzion tecnica aldò dl decret lege dl rë dl 23 de nuvëmber 1936, nr. 2523 ne muessa nia fé l ejam nunzià tl articul 10 per seurantò la direzion tecnica dl ufize. Acioche la delideda sibe valëivla muessi presenté ala Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes, tl lim de tëmp de sies mënsc dala jita n forza de chësta lege, na dumanda d’abilitazion per l’atività de diretëur tecnich aldò dl articul 11.

(4) I tituleres di ufies de viac y turism che lëura tla provinzia canche chësta lege va n forza y che ne à nia i recuisic per l’abilitazion al’atività de diretëur tecnich aldò dl articul 11, o la persones che à i recuisic damandei per acumpaniadëures turistics y che urganisea bele da cater ani incà viages per urganisazions zënza fin de davani, possa giaté la cualificazion al eserzize de n ufize de viac y turism sce i passa n ejam. Chësc ejam ie da fé a usc tla materies ududes danora tl articul 9, coma 1 dan la cumiscion nunzieda tl articul 10. A chësc fin muessa i nteressei fé la dumanda aldò pra la Repartizion provinziela per l turism, l cumerz y i servijes, te n lim de tëmp de 60 dis dala jita n forza de chësta lege.

(5) Pra la prima aplicazion de chësta lege vën l tiermul per la sostituzion dl diretëur tecnich udù danora dal articul 9, coma 5 sburdlà ora nchin che la prima session di ejams per l azertamënt di recuisic dl diretëur tecnich, tenida aldò de chësta lege, ie unida dejëuta.

(6) La istituzions che n l di dla jita n forza de chësta lege urganisea viages zënza che les à l’autorisazion nunzieda tl articul 3 muessa se adaté ala despusizions cuntenides iló. Chësta lege vën publicheda tl Buletin Ufiziel dla Region. Uni un, a chël che ti spieta, à da la respeté sciche lege provinziela y da la fé respeté.

1) Publicheda tl Supl. nr. 2 dl B.U. dl 5 de merz 2002, nr. 10.