Lege Provinziela dl 15 de mei 2000, nr. 9 -- Pruvedimënc per la defendura di tieres

ladino

Provincia autonoma di Bolzano 2000 diritto diritto Lege Provinziela dl 15 de mei 2000, nr. 9 Intestazione 7 giugno 2013 25% Da definire

Pruvedimënc per la defendura di tieres y per la prevenzion dl slundernamënt de tieres
2000


LEGE PROVINZIELA dl 15 de mei 2000, nr. 9 1) --- Pruvedimënc per la defendura di tieres y per la prevenzion dl slundernamënt de tieres

2000

1. (Fins)

(1) La Provinzia autonoma de Bulsan sustën la defendura di tieres y cundanea l malterjamënt, l meltratamënt y l arbandon de tieres per purté pro a n drë cumpurtamënt dla persones dl viers di tieres y per stravardé la sanità publica y l ambient.

(2) Chësta lege ne reverda nia i tieres salveres che ie defendui dala lege provinziela dl 17 de lugio 1987, nr.14 y mudazions suzessives, y dala lege provinziela dl 9 de juni 1978, nr. 28 y mudazions suzessives.

2. (Despusizions n cont dl tratamënt di tieres)

(1) I tieres muessa unì tratei a na maniera che tënie cont l plu che la va de si bujëns. Chi che tën tieres à da se cruzië che i s’n stebe bën. Deguni ne daussa fé patì o gaujé n dann a n tier zënza rejons giustificables. Chi che tën tieres à te uni cajo l duvier de i traté te na maniera adateda ala sort y de cialé che i sibe nëc, che i vënie mantenìi sciche toca y vejelei regularmënter. Per cie che reverda si sistemazion muessel unì garantì na lerch de vita y de muvimënt adateda ala sort.

(2) L ie pruibì arbanduné tieres de cësa, tieres d’afezion o tieres salveres che n tën tla perjunia y che ne ie nia boni de viver liedesc tla natura aldò de si spezia.

(3) Zënza arziché la despusizions spezieles y la despusizions valëivles tl ciamp dla defendura di tieres canche i vën mazei dal beché, daussa n tier mé unì tëut via tres eutanasia dejëuta da pert de n dutor di tieres, che muessa a chësc fin scrì ora n atestat aposta.

3. (Asii per tieres slundernënc y arbandunei)

(1) I asii per tieres y i cianii ie strutures che possa tò su per n tëmp permanënt o temporermënter, tieres slundernënc, tieres vaganc zënza patron o tieres de n patron. I cianii menei da lies o persones privates possa tò su tieres tieres slundernënc o tieres vaganc zënza patron mé do che chisc ie dant stai per n tëmp de carantena te n cianil menà dal’aministrazion publica.

(2) La strutures nunziedes tl coma 1 possa mé tò su tieres nchin a na cumpëida mascima fisseda tl’autorisazion ala giaurida dl asil.

(3) La strutures per tò su cians, giac y d’autri tieres, menedes dal’aministrazion provinziela o da d’autri enc publics raionei vën istituides per i tieres de dut l teritore dla provinzia.

(4) Ora che la strutures nunziedes tl coma 3, iel nce puscibl istituì, fé su, cumpré o fité, ti raions teritoriei nord, ost y vest dl servisc veteriner multiraionel dl’azienda speziela unità sanitera locala zënter sud, cianìi o box per la sistemazion temporera di cians.

(5) Sce i asii per tieres vën menei da n’azienda sanitera, toma si gestion danter i duvieres istituzionei dl’azienda nstëssa. 2)

(6) 3)

(7) La modalità de funzionamënt dla strutures nunziedes tl coma 3 vën stabilida cun regulamënt d’esecuzion.

(8) La strutures aldò dl coma 1 muessa numiné n dutor di tieres, scrit ite tl register prufesciunel, respunsabl per l’ativieteies saniteres dejëutes tla strutura. La numineda ti muessa unì fata al savëi al servisc veteriner provinziel. 4. (Sistemazion de tieres te asii per tieres y cianii)

(1) I cians slundernënc piei vën tëuc su tla strutures, nunziedes tl articul 3, ulache l vën cialà lessù, ora che tl cajo che l fossa la cundizions aldò dl coma 2. Te chësta strutures vën i tieres sometui a vijites saniteres, ejams y, sce l ie debujën, a tratamënc terapeutics, ala dlavea contra la rabia y a tratamënc profilatics contra la echinococosa y d’autra malaties nfetives. Oradechël vën i cians identifichei y, sce l ne ie nia bele unì fat, registrei.

(2) I cians piei ne daussa nia unì dac ca per fins de sperimentazion. I ne daussa nia unì mazei, ora che sce i ie tuchei da na malatia grieva y nia da varì o sce l ie desmustrà che i ie tan agressives da vester n pericul o sce i reprejentea n pericul per la segurëza y la sanità publica. Nia arzichedes resta la despusizions cuntenides ti articuli 86, 87, 91 y 104 dl regulamënt dla polizai veterinera dat ora cun decret dl Presidënt dla Republica dl 8 de fauré 1954, nr. 320, y mudazions suzessives.

(3) I giac che viv liedesc vën piei dal Servisc veteriner raionalmënter cumpetënt dl’azienda speziela y sterilisei tres n ntervënt chirurgich o n auter sistem ratà adatà, tenian cont dl progres scientifich, per po inò unì lascei ora tla colonies de pruvenienza.

(4) Sce l servisc veteriner multiraionel dl’azienda speziela unità sanitera locala zënter sud ne ie nia tla cundizions de dejëujer l’atività nunzieda tl coma 3, possela nciarië dutores di tieres che lëura coche prufescionisć liedesc o lies per la defendura di tieres. Te chësc cajo vën l ntervënt chirurgich de sterilisazion a uni moda fat da n dutor di tieres.

(5) I asii per tieres y i cianii lascia sterilisé a si spëises i cians y i giac che i à tëut su da n dutor di tieres, ora che ti caji che la sterilisazion fossa controndicheda per rejons saniteres, sce:

  • a) l ie passà almanco 60 dis da canche i ie unic abinei, o sce
  • b) l patron dl tier à scrit na detlarazion cun chëla che l renunzieia al tier.

(6) La persona a chëla che l ti ie unì afidà per n cër tëmp n cian o n giat muessa, do che l ie passà 60 dis, y te uni cajo tl lim de tëmp de sies mënsc dala data dl afidamënt, se cruzië che l tier vënie sterilisà chirurgicamënter, a si spëises, da n dutor di tieres privat o debant pra la strutura che ti à sëurandat l tier.

(7) Sce l vën ratà debujën, possa l diretëur dl Servisc veteriner provinziel fissé l’età minima che i tieres muessa avëi dan che i posse unì sterililisei.

(8) L afidamënt per n tëmp limità de cians slundernënc piei, ma ënghe de giac y d’autri tieres, a persones privates o a lies per la defendura di tieres dan che l tëmp de 60 dis da canche i ie unic abinei ie passà, vën mé lascià pro sce chi che tòl su l tier se mpenieia per scrit de l reter ai patrons che se l damanda tl lim de tëmp nunzià dessëura.

(9) Al fin de schivé che l vënie arbandunà cians, giac y d’autri tieres da pert de persones che ie te deficulteies particuleres, possa chisc tieres unì tëuc su provisoriamënter tla strutures nunziedes tl articul 3.

(10) Per schivé sufrënzes che ne muessa nia vester possel nce unì tëut su tla strutures nunziedes tl articul 3, per l tëmp che ie debujën, acioche i varësce, tieres salveres. Ma, do che i ie varìi muessa chisc tieres riesc unì delibrei.

5. (Cuntribuc ala lies per la defendura di tieres)

(1) Per arjonjer la mires nunziedes tl articul 1 possa la Jonta provinziela cunzeder ala lies per la defendura di tieres che ie atives tl teritore dla provinzia de Bulsan o a si federazion cuntribuc nchin al 85% dla spëises lascedes pro per:

  • a) l miuramënt y la gestion dl servisc de verdia per la defendura di tieres aldò dl articul 15;
  • b) la gestion di asii per i tieres, di cunvic per tieres y di cianii;
  • c) la sterilisazion di giac che viv liedesc, sce chësta ie unida cumandeda dal’azienda speziela.

(2) Per la furmazion y l ajurnamënt dla verdies per la defendura di tieres possa la soma dl cuntribut nce arjonjer l cënt per cënt dla spëisa lasceda pro.

(3) La Jonta provinziela ie oradechël autoriseda a cunzeder ala lies nunziedes pra l coma 1 y a si federazion cuntribuc nchin al 90 per cënt dla spëises lascedes pro per la compra, la costruzion o la restruturazion de ufizies d’asii y de cunvic per tieres, y de cianii.

(4) La destinazion dla frabiches nunziedes muessa unì mantenida per almanco 20 ani. Tl cajo che chësta ublianzes ne unissa nia respetedes, muessa chi che à giatà l cuntribut reter la somes giatedes cun la njonta di fic tl amunté dl tas de scont ufiziel.

(5) Per rejons de forza plu auta possa la Jonta provinziela autorisé n mudamënt dla destinazion dla frabica che ie oget dl cuntribut aldò dl coma 3. Te chësc cajo muessel dant unì fat na dumanda aldò.

6. (Istituzion dl register anagrafich di cians)

(1) Tl lim de tëmp de dodesc mënsc dala jita n forza de chësta lege vëniel istituì n register

anagrafich di cians pra l Servisc veteriner multiraionel dl’azienda speziela unità sanitera locala zënter sud. Per tenì chësc register anagrafich iel nce puscibl se nuzé dla cunlaurazion di chemuns singuli.

(1/bis) La razes de cians y la ncrujedes danter chëstes à da unì scrites ite te na sezion aposta dl

register anagrafich di cians: American bulldog, American Staffordshire terrier, Anatolian karabash, Bandog, Bullmastiff, Bull terrier, Dogue de Bordeaux, Dogo argentino, Fila brasileiro, Mastiff, Mastino napoletano, Pardog, Pit bull, Rottweiler, Staffordshire terrier, Tosa-Inu. Chësta sezion dl register anagrafich ti muessa unì metuda a despusizion ala forzes de segurëza sce chëstes se l damanda. 4)

(2) La modaliteies per tenì l register anagrafich di cians vën stabilides cun n regulamënt

d’esecuzion.

7. (Tenì cians a fins cumerziei y scoles d’adestramënt)

(1) I zidladëures de cians o chëi che tën cians per i vënder o i dé inant muessa tenì n register te chël

che i scrij ite avisa canche i cians vën menei ora y canche i vën inò ite.

(2) La maniera de coche l register vën tenì y la maniera de coche la scoles d’adestramënt per cians

vën menedes ie stabilides tl regulamënt d’esecuzion.

8. (Nfurmazion, educazion y furmazion)

(1) L’azienda speziela sustën tl ciamp dl’ativieteies dl’educazion sozio-sanitera programs de

nfurmazion y de educazion che mira a na mieura cunescënza di tieres y a n cumpurtamënt respetëus te si cunfronc, ma nce a dé inant nfurmazions n cont de n tratamënt adatà ala sort di tieres de cësa y di tieres da produzion per la defendura de si sanità y de si ambient. L’azienda speziela dà oradechël nce ora nfurmazions n cont dla prevenzion dl slundernamënt de tieres, n cont dl cumpurtamënt che ie da avëi ti cunfronc de chisc, n cont dla dlavées che ie debujën y dla profilassa dla malaties nfetives di tieres che possa nce unì tachedes ala persones o dala persones ai tieres; a chësta atività cunlëura nce la Provinzia, i chemuns, la lies per la defendura di tieres, la sëurantendënza y la ntendënzes dla scoles y i dutores di tieres numinei dal orden di dutores di tieres.

9. (Trasport di tieres)

(1) Chi che mëina ncantëur tieres muessa l fé i tratan a na maniera adateda ala sort y te uni cajo a na

moda che i ne patësce nia y che l ne ti vënie nia fat dann ntan l viac. Te chësc cuntest muessel, oradechël, nce unì segurà che i tieres vënie vejelei assé, che i giape assé da bever y che i ébe lerch assé. L trasport de tieres daussa mé unì fat sce l ie da udëi danora che i sibe tla cundizions de l supurté zënza unì danejei. I tieres amalei, ferìi o ndeblìi daussa mé unì traspurtei cun mesures de precauzion spezieles. I tieres à da unì traspurtei, tan inant che l ie puscibl, spartìi aldò dla sort, dl’età y dl sés. Canche i tieres vën ciariei y desciariei ne daussel nia unì laurà da zoch limpea y l ie da mëter verda che l ne ti vënie nia fat mel. La spersa dla rampes muvibles y fisses adurvedes per i ciarië y i desciarië ne daussa nia vester lize. Acioche i tieres ne sbrisce nia ntan l trasport, muessel ti autoveiculi unì sterdù stram o n auter sterdum adatà. Oradechël, muessel unì segurà che i tieres giate assé aria frëscia y che i sibe a sosta y prutejei da cundizions atmosferiches che pudëssa i danejé. La ndrova de njins eletrics, fusć o cordes ntan che i tieres vën ciariei, desćiariei o ciariei sun n auter veicul vën lascià pro a cundizion che l ne ti vënie nia fat dann ai tieres. (2) L ie pruibì traspurté o lascé n tier te n auto o te n auter mesun de trasport, sce chësc ti gauja sufrënza o dann al tier. Tl particuler iel pruibì stlù o traspurté n tier tl portacufri dl auto.

10. (Sucors a tieres ferìi)

(1) Chi che abina n tier ferì o chi che l ferësc zënza ulëi muessa ti purté aiut o se cruzië che l ti vënie

purtà aiut.

11. (Tenì i tieres)

(1) Canche n tën tieres iel de ublianza se tenì ai criteres che ie cuntenìi tla njonta de chësta lege.
(2) Tl cajo che tieres vën tenìi te cundizions che ne garantësc nia la segurëza publica o l’igiena o sce

l ie tieres che vën malterjei, cumanda l ambolt, sun pruposta dl dutor di tieres cumpetënt, che i tieres vënie trasferìi te strutures adatedes.

(3) L dutor di tieres ufiziel raionalmënter cumpetënt ie l’autorità che stabilësc l’eutanasia di tieres

per la rejons nunziedes tl articul 2, coma 6 dla lege dl 14 d’agost 1991, nr. 281, ma nce per determiné la cundizion de “tier che vën tenì a na maniera che la segurëza publica o l’igiena ne ie nia garantides” y chëla de “tier malterjà”. Tl cajo de bujën possa l Servisc veteriner provinziel dé ora diretives a chëles che l dutor di tieres ufiziel cumpetënt à da se tenì.

12. (Fieres, marcëi y mostres)

(1) Tl raion dla provinzia autonoma de Bulsan iel pruibì dejëujer fieres, marcëi y mostres de cians,

giac, retii y aranies, ora che i cuncorsc de belëza. Chisc ultimi muessa unì autorisei dal ambolt do avëi tëut ite l bensté positif dl Servisc veteriner raionalmënter cumpetënt che à cuntrolà la strutures che ie da garat, tl respet dla prescrizions cuntenides tl regulamënt dla polizai veterinera, dat ora cun decret dl Presidënt dla Republica dl 8 de fauré 1954, nr. 320 y mudazions suzessives, y particularmënter dl articul 22.

(1/bis) La pruibizion nunzieda tl coma 1, prima frasa, ne vën nia aplicheda pra la istituzions che à i

recuisic nunziei ti articuli 5/bis y 6 dla lege dl 7 de fauré 1992, nr. 150 y mudazions suzessives, ma ënghe de no pra l’ativiteies didatiches urganisedes dala istituzions publiches. 5)

(2) Dan dé ju l bensté nunzià pra l coma 1 possa l Servisc veteriner teritorialmënter cumpetënt audì l

ent che ie nciarià, aldò dl articul 15, coma 5, dl coordinamënt dla verdies per la defendura di tieres.

(3) Per la sëuraverdia dla manifestazions nunziedes pra l coma 1 possa l Servisc veteriner

teritorialmënter cumpetënt ënghe se nuzé dla cunlaurazion dla verdies per la defendura di tieres.

13. (Spetacui y garejedes) (1) Duta la sortes de juesc, spetacui, garejedes, reprejentazions y adestramënc pra chëi che tieres vën malterjei, ie pruibìi. Sot a chësta pruibizion toma nce garejedes pra chëles che l vën adurvà pec spic, l’adurvanza de colares strandlënc cun ficeri, spetacui, garejedes, reprejentazions publiches cun la droa de strom sun i tieres, cumbac danter tieres, l tré anei sun uciei da ega o l’adurvanza de tieres vives coche mira o per fins simileres.

14. (Esperimënc sun i tieres)

(1) L zidlé, l cumpré, l afidé tieres per rejons de sperimentazion, ma nce l dejëujer uni sort de

esperimënc sun tieres, che cumporta per chisc mel, sufrënza y dann, ie pruibìi.

(2) La prescrizions nunziedes pra l coma 1 vel, ora che per i tieres vertebrei, nce per i crëibes a

diesc giames (decapodesc) y per i cefalopodesc.

15. (Verdia)

(1) Dla verdia sun l’aplicazion dla prescrizions y dla pruibizions cuntenides te chësta lege y tl

regulamënt d’esecuzion curespundënt vën nciariei i funzioneres dl Servisc veteriner provinziel, dl’aziendes spezieles y di chemuns.

(2) Per garantì la usservanza y la verdia dla leges tla materia dla prutezion di tieres possa l Presidënt

dla Provinzia, sun pruposta dl Servisc veteriner provinziel, nce numiné a verdies juredes nciariedes dla defendura di tieres, denuminedes verdies zoofiles, la persones che à i recuisic udui danora dal articul 138 dl decret dl rë dl 18 de juni 1931, nr. 773, y mudazions suzessives, che ébe stlut ju cun resultat positif l curs de abilitazion, metù a jì dala Provinzia. La numinazion ie per cin ani, ora che sce la vën revucheda dan l destumé di cin ani sun pruposta motiveda dl Servisc veteriner provinziel. La verdies juredes dejëuj si funzion coche atività unerera. 6)

(3) La verdies per la defendura di tieres ie funzioneres aldò dl articul 357 dl codesc penal, a chëi che

ti ie atribuida la cualifica de polizai giudiziera. Tl eserzize de si servisc iesi furnìi cun na uniform o, sce no, porti n contrasëni dla lia o dl ent nciarià dl coordinamënt dl servisc dla verdies per la defendura di tieres nunziei pra l coma 4. La uniform y l contrasëni muessa unì apurvei dal Presidënt dla provinzia. La verdies se dà da cunëscer tres la presentazion de n documënt cun fotografia, relascià dal Presidënt dla provinzia.

(4) La Jonta provinziela possa deleghé l eserzize dla funzions che à da nfé cun l coordinamënt dla

verdies per la defendura di tieres ala lies per la defendura di tieres atives tla provinzia de Bulsan o a si federazion, o nce al Servisc veteriner dl’azienda speziela. Chisc duvieres deleghei ie a uni moda sometui al control dl Servisc veteriner provinziel.

(5) La modaliteies n cont dl coordinamënt dl’ativiteies dla verdies per la defendura di tieres y dl

mëter a jì cursc d’abilitazion vën stabilides cun regulamënt d’esecuzion.

16. (Straufonghes aministratives)

(1) Restan mpe l’aplicazion dla straufonghes penales ti caji te chëi che l fat costituesc reat y l dërt eventuel ala remburseda dl dann abù, ie sometù a na straufonga tla forma de scioldi:

  • a) da lire 500.000 (euro 258,23) a lire 1.500.000 (euro 774,69) a chi che arbandunea o

malterjea tieres, a chi che i sforza a lauré, scebën che i ie inant cun i ani, amalei o ferìi, a chi che malterjea i tieres ntan l trasport o che i fej patì o ti fej dann te n’autra maniera o a chi che i maza zënza na rejon valëivla; 7)

  • b) da lire 1.500.000 (euro 774.69) a lire 6.000.000 (euro 3.049, 74) a chi che malterjea tieres a

mort o a chi che i malterjea tan che l ie debujën de i tò via cun prëscia; 7)

  • c) da lire 5.000.000 (euro 2.582, 28) a lire 10.000.000 (euro 5.164,57) a chi che marciadea cun

tieres al fin de sperimentazion jan contra la despusizions valëivles tla materia; 7)

  • d) da lire 500.000 (euro 258,29) a lire 1.800.000 (euro 929,62) a chi che ne respetea nia i

articuli 2, coma 3 y i articuli 4,10, 11, 12, 13 y 14 y la prescrizions sun l tení tieres cuntenides tla njonta a chësta lege; 7)

  • e) da lire 500.000 (euro 258,29) a lire 2.500.000 (euro 1.291,14) a duc chëi che gauja o porta

pro al se spander ora de malaties de tieres, nce n viulazion dla despusizions dla polizai veterinera; 7)

  • f) da lire 500.000 (euro 258,29) a lire 1.800.000 (euro 929,62) a chi che ne respetea nia la

despusizions cuntenides tl regulamënt d’esecuzion de chësta lege.7)

  • (2) La straufonghes tla forma de scioldi nunziedes pra l coma 1 vën aplichedes tl respet dla

pruzedura ududa danora dala lege provinziela dl 7 de jené 1977, nr. 9 y mudazions suzessives dal diretëur dl Servisc veteriner provinziel.

17. (Istituzion de na rë de verdia epidemiologica veterinera)

(1) Tenian cont dla normativa valëivla dla UE, disciplinea la Provinzia autonoma de Bulsan cun n

regulamënt aposta l’istituzion de na rë de verdia epidemiologica veterinera.

18. 8)

19. 9)

20. 10)

21. (Despusizions cuntlujives)

(1) La lege provinziela dl 8 de lugio 1986, nr. 16 y mudazions suzessives ie abrogheda.
(2) Per dut chël che ne ie nia regulamentà da chësta lege iel da apliché i regulamënc dla Ue y la

normativa statela valëivla tla materia. Chësta lege unirà publicheda tl Buletin Ufiziel dla Region. Uni un, a chël che ti spieta, ie ublià a la respeté sciche lege provinziela y a la fé respeté. Njonta (articul 11)

Criteres per tení tieres 1. Armënc

(1) I armënc muessa unì tenìi te n ambient cun n tlima adatà y na ventilazion naturela o artifiziela

bona assé, cun na tempratura, tumienza y luminazion adecuates y n livel de gasc da tuesse basc. L muessa vester lerch assé per i tieres aldò de si mesures, a na moda che i posse sté mpe o pendui. A mespies muessel unì sterdù n stram adatà o n’autra sort de material munjel y flessibl.

(2) Ai armënc che vën for tenìi tachei ti muessel uni tant unì dat la puscibltà – tan inant che l ie

puscibl pervia dla nluegeda geografica dl luech da paur y per la cundizions atmosferiches – de se muever dedora dla stala. La ondles à da unì duledes y curedes regularmënter y sciche l toca. Pra la vaces muessa chësc a uni moda unì fat almanco n iede al ann.

(3) I fieres eletrics daussa mé unì adurvei per vaces y armënc sëura i 18 mënsc. N daussa mé se

nuzé de njins adatei y i fieres muessa unì regulei ndividualmënter aldò dl’autëza de uni tier. N i dis dan che la vaces à da fé vadel nchin almanco n’ena do muessa l fier eletrich unì spustà sun la pusizion plu auta. Pruibides ie nce cultrines eletriches, fieres eletrics tl raion dl cë, ciadëines eletrisëntes che taca ju, fiertrac danter i tieres y fieres eletrics che limitea i tieres te si muvimënc da la pertes. L’adurvanza de fii eletrics o de fiertrac scëmpli per sieves da pastura ne vën nia lasceda pro.

(4) Tla stales te chëles che i tieres possa jì ncantëur te na maniera liedia muessa la lueges de passaja

vester tan lerges y fates a na moda che i tieres posse se astilé ora l un l auter y che doi tieres posse passé saurì dlongia l auter via. Oradechël muessel te chësta stales vester n cumpartimënt grant assé per tieres amalei o che à da fé vadel. Per uni tier muessel vester lerch assé per pudëi maië y l muessa vester assé lueges da vejelé y box te chëi che i tieres possa se ponder.

(5) No ntan l trasport no te stala ne daussa i armënc mé unì tachei cun cordes ntëur i corni o cun l

anel tl nes.

(6) L alatamënt di vadiei cun lat o surogac dl lat muessa unì fat tres n njin da ciucé aposta o tres n

auter njin adatà a chësc fin. I vadiei vën tenìi sun stram o sun n auter sterdum adatà.

2. Cëures y biesces

(1) Sce biesces y cëures vën for mé tenides tachedes, iel da se cruzië che les posse sté dedora d’instà. L muessa vester da garat na lerch granda assé, aldò dla mesura di tieres, sterduda cun stram o cun n auter material munjel y flessibl, adatà acioche i tieres posse se ponder. La biesces da lana muessa unì tendudes almanco n iede al ann.

3. Purciei

(1) Purciei muessa unì tenìi te na stala adateda a si mesura y i ne daussa nia unì tenìi tresora tl scur.

I muessa avëi, almanco per ot ëura al di, assé lum naturela o artifiziela. Oradechël muessel vester n mudamënt reguler dl’aria.

(2) L fonz di box o dla plazes singules, te chëi che l vën tenì la purceles da zidlamënt y i purciei,

daussa mé vester da sfësses y da bujes per al plu l mez de duta la spersa y, sce l vën tenì pitli purciei, nia per plu de doi terc dla spersa. L muessa vester da garat na plaza per i tieres, a na modache i posse paussé. Chësta plaza muessa vester granda assé per la dimenscion di tieres; la muessa, oradechël, vester nëta y la ne daussa nia avëi n fonz da sfësses o da bujes. I purciei muessa pudëi se tripé per n pez ala longia cun materiai adatei sciche stram, vejeladura sëcia o auter.

(3) I tieres muessa unì cuntrolei almanco n iede al di y i muessa unì vejelei assé y sciche toca.

Oradechël muessi giaté da bever assé ega o n’autra lutranza adateda. La cianeles muessa vester nluegedes nsci che duc i tieres posse maië tl medemo tëmp. Tieres particularmënter agressifs o tieres che ie restei zeruch te si svilup, muessa unì spartìi dala grupa y tenìi a pert.

(4) N valgun dis dan parturì y per almanco doi enes dadedò ti muessel unì metù a despusizion ala

purceles n sterdum adatà.

4. Ciavei

(1) Ora che per ciavei vel chësta despusizions nce per muscia, mui y bardoc.

Ciavei muessa unì tenìi cun tieres dla medema sort o cun tieres che passenea adum cun ëi. Ciavei che ne possa nia se muever dedora dala stala per almanco n’ëura al di, ne daussa nia unì tenìi tachei, ora che per n tëmp curt.

(2) I taures da zidlamënt muessa unì tenìi te n box grant assé, i muessa avëi la puscibltà de se

muever assé y i ne daussa nia unì tenìi tachei.

(3) La plazes da ponder ti box muessa vester curides cun assé sterdum adatà.
(4) Sce i ciavei vën for tenìi dedora muessi avëi na sosta adateda coche prutezion dala nfluenzes

atmosferiches. I zocui di ciavei muessa unì scurtei regularmënter y sciche l toca. Sce l ie debujën iesi nce da nferé. Ciavales plëines muessa unì tenides te box adatei a parturì da almanco trëi enes dan che les parturesc nchin almanco trëi enes dadedo y ntan chësc tëmp ne dausseles nia unì tachedes. I box da sté de pert muessa vester granc assé acioche la ciavales posse parturì, i muessa vester nëc y curìi cun sterdum.11)

5. Cians

(1) Cians che vën tenìi te locai stluc muessa pudëi jì dedora o muessa pudëi se muever y se neté

aldò de si bujëns fisics. Cians tachei muessa pudëi se muever almanco sun na spersa de 20 m2 . I ne daussa nia unì tachei cun n amurisc strandlënt o cun ficeri. Cians che vën tenìi dedora muessa avëi da garat na sosta adateda a si mesura. Chësta sosta à da vester suta y muessa avëi na prutezion che ijulea dl viers dl terac y dala nfluenzes atmosferiches. Tl cajo de tempratures autes muessa i cians pudëi jì te na luegia da dumbria y avëi for ega assé.

(2) Pra l adestramënt de cians iel da schivé na rigurëusità estrema y straufonghes esageredes. Al fin

d’adestramënt ne dausselnia unì adurvà njins de adestramënt eletrisënc o, ora che scibloc, njins che dà ora seniai acustics.

(3) Mesures miredes a limité o scuender l se manifesté de patimënt, sciche per ejëmpl smendrì la

funzion di organns dla usc o dl audì, ie pruibides.

6. Cunici

(1) I tieres jëuni sot a doi mënsc ne daussa de regula nia unì tenìi da sëui. I cunici muessa unì vejelei

uni di cun vejeladura grovia sciche fën o stram y i muessa giaté da bever ega. Oradechël muessi giaté vejeladura nia spiza, adateda a rafé.

7. Pulam

(1) L ie pruibì tenì pulam te bateríes. Sce l vën tenì pulam te gabies muessa chëstes avëi la mesures

minimes scrites dant nsci: Pra na cumpëida de nchin a trëi tieres chersciui ora muessa la lunghëza, la larghëza y l’autëza dla gabia vester de sies iedesc mo ntant dla mesura curespundënta al majer tier; per uni auter tier avanea la mesura dla spersa dla gabia dl 30 percënt dla mesura che ie debujën per na cumpëida de nchin a trëi tieres. (2) Dala despusizions repurtedes pra l coma 1 daussel mé unì desvià pra trasporc de pulam, sun marcëi, pra scumenciadives ornitologiches y pra l zidlamënt de pulam. Ma sun i marcëi, pra scumenciadives ornitologiches y pra l zidlamënt de pulam muessa uni tier avëi a despusizion almanco tan de lerch che ti lasce pro n minim de muvimënt, acioche i tieres posse se cufé saurì zënza vester de mpedimënt l un cun l auter. (3) L bech daussa mé unì scurtà tant che i tieres sibe mo boni de maië normalmënter. L’adurvanza de judamënc tecnics che limitea o muda la capazità de udëi di tieres ie pruibida. I tieres muessa giaté ega y vejeladura assé.

(4) Per i tieres da zidlamënt y da coa sciche la gialines, i tachins y la gialines faraones muessel

vester da garat assé zetli adatei. Da chësta despusizion possel mé unì desvià te aziendes de produzion d’ueves de gialines tenides sun terac y tl zidlamënt de pulam tenì sun terac.

(5) Staloc per gialines da coa muessa avëi dedite na lerch per crazé curida cun sterdum sciche stram,

planadices, sablon o torf. La mesures dla lerch per crazé tl stalot muessa cumpurté almanco n terz dla spersa dl stalot. La lunghëza dl zetl a despusizion dla gialines muessa vester de 20 zentimetri per uni tier y la distanza urizontela danter i zetli muessa vester de almanco 30 zentimetri.

(6) Aunes muessa avëi da garat na strutura da bani saurida da arjonjer. L ti tò l’ega per fé a na moda

che les se splume ie pruibì.

(7) L ie pruibì tenì pavons tresora tla gabia zënza che i ne posse se muever dedora.
(8) Per uni sort de pulam iel pruibì ti ncrujé l’eles. 12)

8. Pësc y tieres da crosa

(1) Tenì pësc y tieres da crosa te eghes tëurbles y pueres de ossigenn sun marcëi, festes y te parcs de

devertimënt ie pruibì.

(2) L ie pruibì mëter sasc o ogec simileres te pësc per fé avané si pëis.

9. Despusizions valëivles per duta la sortes de tieres

(1) Sce i tieres vën metui n mostra n ucajion de marcëi o esposizions, unfat per cie fin, muessi unì

tenìi te na maniera adateda ala sort. N generel muessa i tieres for unì tratei te na maniera adateda ala sort, nce per chël che reverda la cundizions tlimatiches adecuates dl ambient. La castrazion di tieres daussa mé unì fata da n dutor di tieres y do che l ti ie unì fat na ndormia.

(2) Tò ora la sgrinfles ie pruibì pra duta la sortes de tieres, ora che per rejons de sanità.
(3) Per la spezies de tieres nia nunziedes espressamënter vel, tan inant che les ie aplicables, la

despusizions scrites dant da chësta lege.

1) Publicheda tl Supl. nr. 2 dl B.U. dl 30 de mei 2000, nr. 23.

2) L coma 5 ie unì remplazà dal articul 40 dla Lege Provinziela dl 28 de dezëmber 2001, nr. 19.

3) L coma 6 ie unit tëut ju dal articul 1 dla L.P. dl 20 de juni 2005, nr. 4.

4) L coma 1/bis ie unì njuntà dal articul 43 dla L.P. dl 29 d’agost 2000, nr. 13.

5) L coma 1/bis ie unì njuntà dal articul 43 dla L.P. dl 29 d’agost 2000, nr. 13.

6) L coma 2 ie unit remplazà dal articul 1 dla L.P. dl 20 de juni 2005, nr. 4.

7) Cëla l articul 1, coma 58, dl D.P.P. dl 19 de lugio 2006, nr. 34.

8) Cuntën mudazions ala L.P. dl 27 d’auril 1995, nr. 9.

9) Cuntën mudazions ala L.P. dl 14 de dezëmber 1999, nr. 10. 10) Omissis.

11) L pont 4 ie unit njuntà dal articul 1 dla L.P. dl 20 de juni 2005, nr. 4.

12) L pont 7 ie unì mudà tres l articul 43 dla L.P. dl 29 d’agost 2000, nr. 13.