Le scioz da San Jenn

Ladino

Angelo Trebo Le scioz da San Jenn Intestazione 20 marzo 2016 50% Da definire

Le scioz da Sang Jen.

Opereta ladina da 3 ac

de Angelo Trebo

musiga de Jepele Frontull


pagina:54

Prolog.


de Lejio Baldissera


Fredesc ladings, de cör se salüdi!
I speri che osta idea ne müdi
dʼ amur y ligreza al lingaz dʼ üsc vedli,
y che ligreza lomini tʼ üsc edli
ad aldì stories ladines cunten
y les čiančes ladines čianten!

Desco ligreza ea cong les fadìes
y engcoronâ a la fing les bries
de Angelo y Jepele, jogn dʼ La Pli,
co arà trep de bel čiamo da se dì
cang chʼ ai metea adöm cösta storia
y les melodies, na bela gloria
de cösc lingaz chʼ i àng da nosta oma
y mai da nosta memoria ne toma.

Al è passé beng setantʼ agn y plü,
mo i Ladings nʼ à so amur nia pordü
por cösta söa opereta plü bela,
co i plesc a döta nosta parontela:
düč va y jarà dagnora der ien
a odei y aldì “Le scioz da Sang Jen”

Aldide la storia:

Francesch, eng grang paor, engpormet söa fia,
mo zonza gnangca la damané nia,
al fì dal grang maier co à eng-nom Iaching,
dea chʼ al ea so plü rich ijing;
mo Tilia sʼ ea belo engpormetüda
ad Albert, bung jon de bela parüda;
mo dea chʼ al nʼ ea no rich no patrung,
i disc Francesch mâ loter y poltrung.
Treč scioldi ess Albert mossü avei,
spo essel podü se lascé odei.
Mo engsciö èl por Tilia mez desperé,
čiodi chʼ ara orea a so pere i olghé.
Mo Berto i met tal čé na idea,
beng por cherì fortüna nia nea;
eng scioz orungse snel ji a čiaé,
la net dang Sang Jen le messungse ciafé.
Lassö söng Ciastel dal Orco sot tera
èl gnü čiaé ete da la grang vera
y eng veia de Sang Jen messel florì,
porchel orungse englò ji a le cherì.
Mo Albert à belo zonza le sei
damprò eng bel grang scioz chʼ al dess presc odei:
da lʼ America èl gnü da so patrung
por Albert na bela ierpejung.

pagina:55
Da eng so berba co ea mort laìa,
do chʼ al nʼ à plü dio lascé a sei nia:
na grang soma chʼ al à el dadʼ avei
da chel Francesch co nʼ orea nia lʼ odei.
Le förster fesc seng le bao tal čiastel
y dà ad Albert la cherta sö le plü bel.

Francesch se tem seng de ji a la nia,
i scioldi chʼ al à, pol düč se dé ia.
Mo spo a la fing i vâl sö na löm:
scʼ al ô lascé lü y scioldi adöm,
sce nʼ àl beng plü seng da dubité nia
de i dé ad Albert por nücia söa fia.

La storia dal scioz sʼ ài seng cunté,
mo le nost è eng teater čianté:
i aldiareis seng söes melodies;
da sʼ les descrì nʼ ài iu degünes brìes:
söa belté tocarà seng nosc cör,
olà che lʼ amur al bel mai ne mör.

Porsones.

Francesch paor
Tilia söa fia
Gabriel da Punt förster
Albert so verbolter dles čiaces
Iaching fi dal maier
Berto ön co chei raìsc y erbes


le cor: fanč y fanceles


iestimont: le guant da paor da zacang

scenàr: stöa de Francesch tal pröm y terzo at
čiamena de čiastel vera tal secundo at
teater eng trei ač
La storia è dontada apresciapüch dang setantʼ agn.
motü man ai 25/I 1885
roé ai 15/II 1885


pagina:57

Pröm at.


Scenâr: Stöa da paur
I fanč co sʼ arjigna da ji a lauré


Čiančia I.



Fanč y fanceles: (düč adöm)

I jung a lauré,
le ial à čianté,
al veng seng la de,
le paor à cherdé.

Francesch: (veng da üsc ete)

Čiamo seng seise atlò,
dadio sʼ ài cherdé.
O, jeise seng o no,
i ô pa sʼ engparé.

O fanč, či paiamont
se messi dé a os;
al è sogü eng spaont
aldedaengcö por nos.


Fanč y fanceles:
I jung a laoré,
le ial à čianté,
al vegn seng la de,
le paor à cherdé.


Le grang fant:
Da domang adora
čina da sera tert
sungse nos defora
der angfat o ien o eng-iert.
Či čiamo podessung fa,
mai ne nʼ èl ad el assà.


Cor
Či čiamo podessung fa,
mai ne nʼ èl ad el assà.
I jung a lauré.


Francesch: (der da dessené)
Jeise o no!


Cor:
Le ial à čianté
(dertang chʼ ai čianta, sʼ ang vai da üsc fora)



Francesch:
Eise aldì!
(Francesch i čiara dô der da dessené)



Cor:
Al veng seng la de


Francesch:
Oreise mo ji?


Cor:
Le paor à cherdé


Francesch: (su)
Ang messass gni mač dal sen cong cösta fameia; ai mʼ aroba jö la speisa engtiera; či paiamont spo i messong čiamo dé laprò.
(va ia da finestra)

Aha, mefoder adaldert


pagina:58



Čiančia II – Duet: Francesch y Iaching



Iaching: (veng da üsc ete)

Bung de, Francesch, bung de!
Adora seise belo empè.


Francesch:
Tö vegnes belo engcö!
Či cunteste da nö?


Iaching:
I vegni a damané,
sce osta fia mo deis.
I oress mo maridé;
engpormetüda mʼ lʼ eis.


Francesch
Dadio engpormetüda tʼ lʼ ài
y inče atira dé tʼ la dài.
Plü presc che te la toles tö
a me mʼ èl dert magari engcö.


Iaching:
Či disc pa era spo de me?


pagina:59

Francesch:
Či che era disc de te?
Püch y nia, era tʼ ô.
Cang che tʼ ôs la poste to;
seng atira co plü tert,
fossel beng a me plü dert.


Iaching:
I à aldì che osta fia ne mʼ ô.


Francesch:
Čiodi pa no?


Iaching:
Ang baia chʼ ara tol
dal förster le verbolter.
Montì beng ester pol,
chʼ ang baia engsciö iu aldi.


Francesch:
Döt baojìes astʼ aldì.
Co chʼ ang sa montì!


Entrami:
Les čiacoles de jont,
ang cunta y baia y mont;
y deschʼ al veng baié de jont,
al è pa propio daspaont.


Iaching:
Y cösc se diji seng a os:
pornang chʼ i pò,
la toli spo.
(i toca la mang y sʼ ang va)

Francesch:

Ha, ha, seng fat le marčé, seng ài döt. Co chʼ ara va al mon. Che ess dit dang vint agn chʼ i gness eng te paor tang rich? Eng bung amico mʼ à fat rich. Fortüna messong avei, spo vegnong rič. Eng amico der rich tlʼ America mʼ à empresté, cang chʼ i à cumpré cösc lü, vint mile zonza chʼ i ài bria de dé le fit. Scʼ al gness alerch y oress sü grosc! Či fajessi? Ah, či pongsiers chʼ i mo feji. Belo chinesc o sedesc agn èl mort, Dio le congforte! Lasciungse i morč olà chʼ ai è; che sarà val de chisc grosc ater co iu. Che sarà, sce sü osc fraidesc sot tera ete o jöng funz dal mer. Chel sai dessogü chʼ al ne nʼ è plü pai vîs. Zirca tronta mile y le lü ciafa mia fia, ncer vint mile y le lü ciafa inče Iaching, le fi dal maier. Scʼ al nʼ è beng inče nia eng miliung no…


Berto: (veng da üsc ete)
sce miu co nia è döt.


Francesch: (dessené)
Či ôste pa engdô engcö, stüfus?


Berto:
Öpa, öpa, lascemo pö baié. Nʼ adoreste degünes raisc engcö?


Francesch:
Iu raisc, da fa čii?


Berto:
Da ciaugné o da sciomenté o da čicossìa, magari inče por le rio seding. I ess de bela moesterburz y raisc dai pie…


Francesch:
Dai piedli ôste dì; hehe, mineste chʼ i sii pleng de piedli?


Berto:
Scʼ te nʼ es beng inče nia pleng no, sce almangco valch; miu co nia è döt.


Francesch:
Na na naa, Berto, cong töes erbes mo vegneste massa gonot. Porcöretang!


pagina:60

Berto: (al publico)
Scʼ i i ang dess deban a cösc avarung, po nʼ oressel pa beng, mo tang mat ne sungse pa.
Ne mo cumpreste spo jö nia?


Francesch:
I à pö dit che tö tʼ ang dess porcheré.


Berto: (sʼ ang va da üsc fora dlung brunteren)
Beng, scʼ te mines pa sce ôi pa ji; miù co nia è inče na porcherada.


Francesch:
Porciò, seng chʼ i mo recordi čiamó zacotang de parores a Tilia.
(va ia da üsc y cherda)
Tilia, vimo ete!


Tilia: (veng)
Pere, či chʼ i oreis?


Francesch:
Laste mo dì! Saste che tʼ es te dui o trei dis nücia?


Tilia: (sʼ ang fesc der morveia)
Nücia, iu nücia? Che disc pa chel?


Francesch:
Iu diji.


Tilia:
Os dijeis y iu ne sei net nia danciarà! Co pòra pa ester cösta?


Francesch: (der da freit)
Cösta è engsciö. Engdant èl sté Iaching, le fì dal maier atlò, spo àl dit che el tʼ ô te y iu à dit che tö lʼ ôs inče y fat è le contrat. Saste seng co chʼ ara po ester? Este engcontonta o no?
(Tilia čiara ia por funz)
– Te scutes; daür la bočia! Este surda?


Tilia: (na frizia da dessenada)
Apena dui mengsc è passés chʼ i à baié la pröma parora con le fì dal maier; inče chera nʼ essi baié no, scʼ i ne nʼ ess mossü por os; spo seng teng–iade belo le maridé! Y les scingcundes che el mʼ à dé, ài tut porchel che os eis orü.


Francesch: (cong eng grang sen)
Möta, čiara, no baié demassa, zonza podaraste engparé a conesce to pere. Oste chʼ i tʼ al diji che co tʼ à entort le če a te? Le verbolter dal förster te stà sö le magung; čiara pa möta, chel tʼ orungse pa entorené fora dal če a te.


Tilia: (dla ria)
Pere, no se dessenesse, i feji döt či che os oreis.


Francesch:
I oress ien sei, či gauja che tʼ as da orei eng chesčiang co ne nʼ à eng catring denant co eng tal, co à grosc y döt či chʼ al ô?


Tilia:
Pere, eng bel reporté y de bung cör val plü cö dötes les richezes dal mon.


Francesch: (da coienadura)
Ha ha ha, engsciö mineste! Beng, mo poste dì val de mal sora Iaching?


Tilia:
Plü de mal co de bung.


Francesch:
Por ejempio?


Tilia:
Por la pröma ne pongsal a osta fia, mo a üsc grosc; por la secunda se reportl tang mal, che düč à da baié dʼ el: Les nets entieres stàl alʼ ostaria y scʼ al veng fat val dejordini, sce èl sogü le fi dal maier le pröm laprò.
Pere, pungsede, eng te nüc oreise i dé a osta fia co sʼ ô tang bung?


Francesch:
A, čiacoles de jont! Pal maridé aldedaengcö val i grosc le plü. Čiodi pa te plesc engsciö le verbolter? Te sas chʼ al ne nʼ à eng scioldo.


pagina:61

Tilia:
Beng porchel chʼ al ne va mât söi grosc, mo chʼ al mʼ ô bung a me y no a či chʼ i ierpi da os y spo chʼ al è eng der chesčiang de timur de Dio, chʼ al sparagna y fesc sü fač desche al alda; düč i ô bung, no mât iu.


Francesch: (da dessené)
Mineste proprio spo de te maridé cong el?


Tilia:
Gnangca eng pengsier ne mo feji che os mo deise prò; spo či che os ne mo deis pro, seise beng che iu ne feji; dagnora sʼ ài olghé.


Francesch:
Beng, scʼ te mʼ olghes, sce te damani.
Oste tó Iaching o no?

(der da dessené)
Dàmo resposta! Le toleste o no?


Tilia:
Messi le to? È cösta osta orenté?


Francesch:
Te sas beng či che i à dit, damani nia čiamó naota.


Tilia:
Pere, scʼ i mo sforzeis, sce messi le tó.
Mo spo odareise che os areis püčes ligrezes plü; odareis co che osta fia veng an de an de plü megra, desco na resa, cang chʼ arʼ è rota dla trognera demez, desfloresc y veng flacia y eng-nultima sečia: engsciö odareise co che la mort sʼ aroba osta fia. Nia de bung nʼ arài da speté söng cösc mon plü, mo döt le rio. Cong či ligreza poi aspeté mia fing co mo condüsc teng lü dles ligrezes co döra dagnora.


Francesch:
A, čiacoles. Te fejes či che to pere ô y bung. Cang chʼ i eis entrami i grosc de Francesch y dal maier adöm, che podarà spo dì chʼ i ne steis beng, mʼ ang feji morveia.
Seng Tilia, alda či che iu comani:
cang che le fi dal maier veng a baié cong te, spo saste či che tʼ as da fa. Spo recordete, scʼ i vegni a le sei che te baies čiamo na parora sora cong le verbolter dal förster, spo odaraste či chʼ al donta y spo basta!
Seng saste či che tʼ as da fa.

(se tol le čiapel y sʼ ang va)



Čiančia III.

Tilia, Solo


Aldedangcö ne vàra bung,
vonüda iu dal pere sung;
vonü el mʼ à la liberté
seng zonza me mo damané.
Por grosc seng venong inče jont,
al è aldedangcö eng spaont
y desco schiavi söng marčés
avisa vegnong marcandés.

Da ester rica či mo jol,
sce i grosc la liberté mo tol.
Na grang fortüna essi iu,
scʼ i nʼ essi gnangca eng scioldo su.
Mader i grosc dal pere susc
mo fesc la desfortüna y crusc.
Fortüna aspetass a me,
scʼ i nʼ ess eng scioldo da ierpé.

pagina:62
Olghé al pere messi engpò,
angfat le feji ien o no;
y fa le feji trep porchel,
porči chʼ i i ô tang bung ad el.
Por el desdiji a döt le bung,
por el na püra stonta sung.
Teng nater lü a me paié
gnaràl spo či chʼ i mʼ à döré.

Na nücia seng teng de o dui!
Či borta cossa cösta, pfui!
Či pong fa ater co döré,
le bel y bung seng è passé.
Le mon paia engsciö
da pröma čina aldedangcö.
Y döt al mon na fing arà,
por me sogü la pesc gnarà.

la drapaomonta toma


At a mez ete.



čiamena dal förster



Čiančia IV– Verbolter y le förster Gabriel, Duet



Verbolter:
Fossi rich seng desco os,
iu podess mo maridé.
Förster inče seng scʼ i foss,
Tilia iu podess ciafé.


Gabriel:
Či te toml pa tal če,
ôste tö te maridé?
Massa jon čiamo seng este,
tʼ es gaiert y bung y san.
Cöstes crusc avei ne messte,
te tʼ les fejes mâ deban.
Speta eng pez, angfat saràl,
iu minass, te fejes miu.


Verbolter:
I speti eng pez, angfat saràl.
Scʼ i mineis pa, sʼ olghi iu.


Gabriel:
De se maridé tang jogn
èl sogü le plü damat.
Mo paré se messong scʼ ang è bogn,
comedé ne veng pa plü eng te fat.


Ntrami:
De se maridé tang jogn
èl sogü le plü damat.
Mo paré se messong scʼ ang è bogn,
comedé ne vegn pa plü eng te fat.


Verbolter:
Mo scʼ i speti massa dio,
èl valgügn co pò mʼ la tó.
Le malang à döt le rio,
era mʼ ô me su čiamó.


pagina:63

Gabriel:
Chel no mano te temei,
no lascé tö dʼ la orei.
Tilia è na prossa möta,
chel sogü te poi iu dì.
De pongsé ne nʼ aste bria,
chʼ ang tʼ la toli der saurì.


Verbolter:
Sce so pere ne mʼ la dess,
či spaont spo fossel chel!
Bel fa nia iu podess
co i la lascé ad el.


Gabriel:
Ol tʼ la dé o no, ne sai;
mai aldì de valch ne nʼ ài.
Speta eng pez, spo odaràste,
massa adora ne va beng.
Speta eng pez, spo presc le saste,
inče eng de por te presc veng.


Ntrami:
De se maridé tang jogn
èl sogü le plü damat.
Mo paré se messong scʼ ang è bogn,
comedé ne veng pa plü eng te fat.


Francesch: (defora da üsc)
Scʼ i lʼ abini po mât a čiasa cösc poltrung, spo i ôi pa beng dì les letagnes. – Bordung chʼ al è.


Gabriel y le Verbolter: (salta y brančia ete le slop)
Leri, leri!


Francesch: (veng da üsc ete)
Almangco atlò èl cösc loter.
Ohoo, eng malora cole slop!

(salta pormez le verbolter)
Cong te ài čiamo da baié zacotang de parores.


Verbolter: (lascia ia le slop)
Cong me? Či sʼ ài pa fat a os?


Francesch:
Hehe, co chʼ al sa de sʼ astelé; i ô pa beng tʼ al dì a te: eng poltrung, eng loter, eng jidì, le rio ladrung, eng Iüda este tö y scʼ i mʼ à čiamó desmunčé valch, sce chel è pa čiamó laprò.


Gabriel:
Hoho Francesch, mineste chʼ i i lasci dì na te baia a mio verbolter. Dì mo denant na gauja, spo poste pa jüté töa müsa.


Francesch:
Loter chʼ al è.

(al verbolter)
Chʼ èl pa sté co tʼ à dé pro de i baié dant de te robes a mia fia, poltrung che tʼ es?


Verbolter: (dessené)
Iu i à baié dant val a osta fia?


Francesch:
Tö, degügn atri co tö.


Gabriel:
Mineste, scʼ al i ô bung a töa fia, chʼ al sii porchel eng poltrung?


Francesch:
Eng poltrung fat.


Gabriel:
Spo aste de fetres imaginaziungs, scʼ te mines, che vignön co ô na prossa möta, sii eng poltrung.


Francesch:
Este proprio inče tö tang mat, da Punt?
Minareis che iu, eng te paor tang rich, i dài mia fia a eng chesčiang co ne nʼ à eng scioldo? I ne sa scʼ i sung ma plü iu su sciché al mon o či chʼ al è?


pagina:64

Gabriel:
Che disc chʼ al nʼ à eng scioldo?
Či chʼ al sʼ à sparagné pa me, chel sai iu plü beng co tö. Belo cang chʼ al ea eng möt de set agn èl roé te mia čiasa. Mineste spo chʼ i ne lʼ ài engparé a conesce?
A dì la bela lerité: de ciafé töa fia ne nʼ è degügn atri plü degni co mio verbolter.
Scʼ tʼ es sciché, sce i la daste. Pongsa! Aste la conescionza de ne fa dui por döta söa vita desgraziés?


Verbolter:
Se prei, demʼ la!


Francesch:
Mʼ oreise fa mat daldöt? Ne seise pa che Tilia è nücia?


Gabriel y Verbolter: (der demorveia)
Nücia?


Francesch:
Nücia esera; scʼ i oreis le sei, le nüc è Iaching dal maier.
(te chel chʼ al sʼ ang va)
Recordete verbolter: scʼ te i čiares čiamo na ota a mia fia, spo odaraste či chʼ al donta.


Gabriel: (i čiara do)
Či che la soperbia y la varizia pò! Mo speta Francesch, te tʼ ôi pa beng ciafé, sciömia che tʼ es tang capazo.
(sʼ ang va)



Čiančia V – Verbolter, Solo



1)
O či tranüde è sté eng tal
teng-iade fora deng sarengch.
Seng deschʼ i ess somié mo sàl,
che döt se rodi eng mont mo veng.

Le funz sʼ arbassa sot mi pîsc
les teres dötes veighi al cì.
Teng-iade veng Francesch y disc,
chʼ i sung eng loter, eis aldì!

Seng sai iu či chʼ i sung,
eng loter y eng poltrung,
laprò le rio ladrung,
seng seise či chʼ i sung.


2)
Coi cunč de Tilia mʼ ài falé,
na müsa mʼ ài ciafé porchel.
Scʼ i mʼ ess pungsé da damané
so pere, scʼ al i è dert ad el.
Chʼ i lʼ ess der bona iu minâ,
chʼ i lʼ ess le miu laprò sogü.
Co stara seng pa me, Idio le sa.
O beng o mal, ang à odü.

Seng sai iu či chʼ i sung,
eng loter y eng poltrung,
laprò le rio ladrung,
seng seise či chʼ i sung.


3)
Le mon chel paia engsciö.
Le bung sʼ ang va, le mal veng dô.
Scʼ ang à na grang ligreza engcö,

pagina:65
ndomang na crusc maiù laprò.
Dʼ avei minâi seng belo iu
der toch tla mang eng bel vicel.
Teng-iade vegnal le valtù
y mʼ al aroba spo der bel.

Seng sai iu či chʼ i sung,
eng loter y eng poltrung,
laprò le rio ladrung,
seng seise či chʼ i sung.

(Verbolter se sont y lì eng folièt)



Berto: (veng damprò)
Mo minel me? Hehe, cösta čiančia mo sàl chʼ i ess aldì denant, mo i ne mo recordi nia plü olâ.

(se pongsa)
Tacra no amol aine, co vara?

(la musiga met mang)
Scʼ ang
(toss)
– naa, engcö ne vâra.
A bos, scʼ i ne čianti beng ince nia der bel no, sce miù co nia è döt. Seng meti mang.

(la musiga met engdô mang)
Scʼ ang … - naa, ara me va, i proi pa plü bas.

(la musiga met mang plü bas)
Scʼ ang à der me tal če…

(lascia de čianté y disc)
či fejong pa spo?
Seng mo tomera ete!


Čiančia VI – Berto - Solo



1)
Scʼ ang à tremendo me de če,
che döt manacia da crepé,
či fejong döt spo por varì.
Co pong gni bogn saurì?

Miu co nia è döt,
sii crü y cöt.
Chel sai co fesc der bung,
i meti sö eng bordung,
laprò čiamo eng cangcung,
seng seise či co è bung.


2)
Scʼ i à naôta trec debič
y jont co veng a orei i fič,
co poi iu atramonter fa,
sce eng scioldo gnangca iu ne nʼ à!

Miu co nia è döt,
sii crü o cöt.
Chel sai co fesc der bung,
i dà söle če eng slafung
y sciüri dô eng podrung,
seng seise či co è bung.


3)
Sce dui da cinch na noza fesc,
a me le plü de döt mo plesc;
dertang che düč a noza va,
či poi dertang iu ater fa?

pagina:66
Miu co nia è döt,
si crüs o cöč.
Chi sai co fesc der bung,
i mangi der crafungs,
slopeti cong canungs,
seng seise či co è bung.


4)
Apena èl cing dis passés
che ei pormó sʼ è maridés,
či müsa fejai belo seng,
ai strîta belo ntrami a pengch.

Miu co nia è döt,
sii crü o cöt.
Chel sai co fesc der bung,
sce se dà cong grang mazungs
dassen de der slafungs,
seng seise či co è bung.

Hee, verbolter, aste aldì?
Či chʼ al fala che tʼ as tang la ria?

(al publico)
Speta pa, cösc ôi pa beng ndespré. I diji pa ma valch; odareis che miu co nia è döt.

(al verbolter)
Verbolter, eng bel salüt da Tilia.


Verbolter: (lea sö)
Či, èdl vei? Lʼ aste odüda?


Berto:
Ater chʼ i lʼ à odüda, era è seng nücia.
(i dà na cherta)
Tlo te menera na cherta.


Verbolter: (i la tira fora dla mang)
A me na cherta?


Berto:
Ara tʼ engviarà beng a noza?


Verbolter: (la daüra)
“Mio bung Albert!
No te sperde, scʼ i te scrii chʼ i sung nücia; i sung zonza mia orenté, Te prei pordonemʼ la chʼ i ne pò te tignì parora; no te pungsé che iu te desmonči tang dio chʼ i sung eng vita. Sieste tö pross desco denant, spo te jaràra bung. Iu messi fa la orenté de mio pere. Cöstes tang de parores eng prescia.
Con eng bel salüt
Töa Tilia”.


Berto:
Me mʼ àrà beng engvié a noza, mo te no. Iu lʼ à miu pa era co tö.


Verbolter:
Este čiamo atlo tö?


Berto:
Olà messassi pa ester? Söng chi crep no; degügn ne nʼ à dit chʼ i dess mʼ ang ji. Laste mo dì, verbolter, cösta mo salta propio inče a me; porči ne nʼ ôl Francesch te dé la fia a te?


Verbolter:
Čiodi chʼ i à massa püč grosc, chel poste te pongsé.


Berto:
Massa püč grosc; ah massa püč grosc!
Chera sarà era, massa püč grosc
(tol fora la bursa)
ài inče iu. Lasciamo odei? Cater grosc ài čiamó, ara büta; tang de mo bere eng te picio mostričio dʼ ega de vita ài; miu co nia è döt. Scʼ ang dijess da mo dé zacotang de miliungs, iu ne jess defora da üsc.


Verbolter:
Co messassi mai la pié a mang a delibré Tilia?


pagina:67

Berto:
Chel ôi beng iu tʼ al dì. Saste, verbolter, ndomang èl mefoder Sang Jen y engcö la veia.


Verbolter:
Chel sai, mo či mo joa pa chel?


Berto:
Ne nʼ aste mai aldì che eng veia de Sang Jen floresc i scioz ncerch?


Verbolter:
Gonot ài aldì, mo che cherderà pa a de te matades?

Berto:

Scʼ te nʼ ôs le creie, sce laste cunté. Chʼ i ea čiamo eng te möt, spo jei gonot söng Čiastel dalʼ Orco y rabìa ncerch; seng mo temessi, mo laota âi eng coraji desco lʼ orco; spo ài naôta ciafé, al ea pa eng chel de der da bor tomp, a les trei domisdé, la ora dal soredl mostrâ rodunt a les trei, i â pa eng smizer vert laprò che la meda mʼ â dé; cösta meda ea na so dla fomena dʼ eng fre dla tota de na so dadʼ el, te lʼ as pa beng conesciüda, arʼ è pormo morta dang 35 agn.


Verbolter:

Al sarà beng – spo pa?


Berto:

Beng, spo ài ciafé te cösc čiastel en tò de pargamont, lassora êl scrit trei miliungs ranesc. Chi grosc te meti pengch co è čiamó lassö ascognüs. Nia ne nʼ èl crossö; ang baia che de net èl döt co rabesc lassö, ang alda činamai mesora sot le čiastel jö splundren.


Verbolter:

Chel ài beng inče iu aldì cunten, chʼ al è sté naôta eng scior co à albü tang de grosc, chʼ al ess podü cumpré Mareo engtier, spo denant ch al möri, i àl lascé čiaé ete i grosc y à lascé trà chi co i à čiaé ete teng te grang büsc pleng de cortì che degügn ne vegni a le sei, olà che i grosc è ascognüs. Co ôste pa spo i ciafé?


Berto: (se sonta)

Alda, či chʼ i te cunti! Le pere à albü eng liber, chʼ al stea döt avisa co chʼ ang messa fa da ji a dô le scioz. Belo eng fre dal nene dal pere de mio nene lʼ à albü.


Verbolter:

Spo saràl beng sté Adamo co lʼ à belo albü?


Berto:

Al pò beng ester, magari eng berba dʼ Adamo. Le liber disc, chʼ ang messa ji eng veia de Sang Jen da sera y sté de net te čiastel. Dang mesanet metl mang da grače y da rabì – ang veiga spo de vigne sort de bâi, mo al ne donta nia, scʼ ang ne sʼ ang fesc nia dengfora. Rodunt cang chʼ ara dà dodesc vegnal chel co à scognü i grosc; spo scʼ ang düna la derta resposta, sce ciafong düč i grosc y el è delibré. Seng creieste o no?

Verbolter:
Èl vei či che tʼ as cunté?


Berto:
Vei èl tang dessogü chʼ i sung atlò empè
(mo al è sonté)
. Oste toché a mang engcrusc? Nia ne nʼ èl pa crossö; scʼ al ne nʼ è beng inče nia trep no, sce miù co nia è döt.


Čiančia VII – Duet: Verbolter y Berto



Verbolter:
Oste tö ji söng čiastel? Propio dassen a te tʼ èl?


Berto:
Ater chʼ i jung pa nos sö. Vi ma y engfidetang tö! rip.


pagina:68


Costi či chʼ al ôi,
jì orungse engpò.
Al po ester chʼ al nes jôi,
proé messungse engpò. dô vigne strofa
A chi co nʼ à proé
podessel i ang roé.
Costi či chʼ al ôi,
jì orungse engpò.


Ntrami:
Costi či chʼ al ôi…

Verbolter:
Aldiung sogü a mesanet
dassen splundren le bao
y lʼ orco spo cighén söng tet,
da chel le plü sung spao.


Berto:
Aldiungse či chʼ i orung,
la meia paiel beng.
Chʼ i trei miliungs ciafung,
ôste meter pengch?


Ntrami:
Costi či chʼ al ôi…


Verbolter:
Inče chera po donté,
lʼ orco nes podess scarzé.
Či nes ess a nos joé
trei miliungs dʼ avei ciafé!


Berto:
Magari chera po donté,
chʼ i sungse bogn da se paré.
Scʼ i fossung bogn de lʼ abiné,
atira spo lʼ oressong acopé.


Ntrami:
Costi či chʼ al ôi…


Berto: (lea sö)
Seng, orungse ji?


Verbolter:
I jung! Engsnet a les set vegneste a mo dò, mo che te le sài, no pa i le dì a valgügn; sce le förster gness a le sei, nes coienassel ndortöra.


Berto:
Mineste propio chʼ i sii na vedla? Scʼ te foss po mât tö bung a te tignì la müsa.


Verbolter:
Iu mʼ la tigni pa beng
(toca a mang y sʼ ang va)

sii fat. A engsnet!



Berto: (su)
Ha ha haa, ndomang meti pengch che degügn ne mo conësc plü a cöstes ores; teng-iade gnarài le plü rich de Mareo engtier; hehe, cösc ronz ôi pa čiarié ete pleng de grosc. Mio bung ronz ndomang poste porté or engpè de raisc. Canta chel, mo al moar i orungse pa picené Tilia demez, čiarede pa!


Gabriel: (veng da üsc ete)
Aha, Berto!


Berto: (al publico)
Seng messi ma čiaré, chʼ i ne mʼ la bai ia.
(a Gabriel)
Bung de, scior förster, ne nʼ adoreise degünes erbes o raisc?


Gabriel:
Berto, baiung naôta valch dai čiamurc, spo te cumpri pa jö raisc.


pagina:69

Berto:
Inče angfat, miu co nia è döt.


Gabriel:
Co stara pa coi čiamurc, èsai der grasc?


Berto:
Poi iu sei chel? Iu ne i à pa mino palpé.


Gabriel:
Nʼ èdl der trec?


Berto:
Assà nʼ èl. Vigne vare che te das, èl eng čiamurc co sʼ ang sciampa; mefoder engnier chʼ i sung sté a čiaé raisc de bürz nʼ ài odü eng tlap adöm; compede nʼ ài mefo trei miliungs ôi dì treiciont almangco te naôta, spo podeise se pongsé, scʼ al ne nʼ eng sarà assà.


Gabriel:
Scʼ al è vei!


Berto:
Oreise toché a mang engcrusc chʼ al è vei? Tang dessogü chʼ i sung atlò y sce cösc ne nʼ è vei, sce ôi lascé ester ia chi trei miliungs.
(al publico)
Seng mo fossera presc sciampada.


Gabriel:
Či miliungs?


Berto:
Na naa, trei ciont ài dit.


Gabriel:
Olà se tegnai pa engsciö le plü ien sö?


Berto:
La maiu pert söng Čiastel dalʼ Orco.


Gabriel:
Va va, či te toml mai tal če de montì dant!


Berto:
Či montì? Odareis pa cang chʼ i gnung der da capazi cong trei miliungs.


Gabriel: (der demorveia)
Cong trei miliungs?


Berto: (al publico)
Chʼ èl mo sté co i al à dit chʼ al le sa belo?
(a Gabriel)
Engcomà che le seis engpò belo, sʼ la messi mâ cunté, mo no pa i al dijede a valgügn! Engsnet jungse, osc verbolter y iu, söng Čiastel dalʼ Orco a dô le scioz da Sang Jen. I ciafung trei miliungs, de plü ne se diji.
Aroeder a eng natra ôta.
(sʼ ang va)


Gabriel: (su)

Püre Albert, al les peia a mang dötes por ciafé Tilia; činamai se lascel condü da de te cherdonzes de net ncerch

(va ia y ca y baia y pongsa dô)

y magari vaigassel la vita, scʼ ara messass ester por Tilia.

Mo co èsera pa: poi iu döré che mio verbolter vegni por döta söa vita desgrazié por Tilia; poi čiaré pro co chʼ eng pere pleng de soperbia y de varizia tramonta na prossa fia a na te moda?

Naa, la conescionza ne mo lascia nia; i sung debit de paré čiarà čina chʼ al è adora assà, al podess gni massa tert. Iu ne i ô sogü no a valgügn creo. Mia maiù ligreza è sce düč vijina bel y se deida bel ön y lʼ ater, mo ara è a cheres. Scʼ te vegnes casčé Francesch por töa soperbia y por töa varizia, sce vegneste casčé da Chel Bel Dio, no da me. Al è ora chʼ i feji na fing a les crusc dal verbolter y de Tilia.

La drapamonta toma.


pagina:70

Secundo at.

Čiamena de čiastel vera


Čiančia VIII.

– Berto y Verbolter, Duet



Verbolter: (söng üsc)
Aste odü na cioita?


Berto: (čiamo cotang engjö)
Tʼ aste sdrané lʼ ega de vita?


Verbolter:
Mʼ angfidi da ji ete apena.


Berto:
Mia gostara nʼ è nino plü plena.


Verbolter:
Či feste tang dio? Ne vegneste dô?


Berto:
No siste tang rio;
(veng alerch)
i sung pö atlò!


Ntrami: (söng üsc)
Al è engcö veia de Sang Jen,
le scioz messungse nos ciafé,
porchel orungse eng-iert o ien
a či co veng i aspeté.
Al è engcö veia de Sang Jen,
le scioz messungse nos ciafé.


Verbolter: (ntrami se tem seng)
Scuta, ang alda gracen!


Berto:
Iu mo temi dassen.


Verbolter:
Aldeste seng?


Berto:
Lʼ orco co veng.


Verbolter:
Presc odarung döt eng malangs!


Berto:
Vi chʼ i sʼ ang jung, jung a mitangs.


Ntrami:
Al è engcö veia de…


Verbolter:
Oste tö belo tʼ ang jì
apena chʼ i sungse atlò?
Essong fat miu de ne gni.
No pa tʼ ang jì, sta tö atlò.


Berto:
Iu ne mʼ ang va.


Ntrami:
Costi dai crosti,
ji ne sʼ ang jungse,
costi la vita,
speté aspetungse.
Al è engcö veia de Sang Jen…


pagina:71

Berto:
A dì la bela lerité, temei mo temi tang chʼ i tremori desco na feia; mo engcomà chʼ i sung engpò atlò, messungse ma sté. Či ne facessong por trei miliungs; te veighes beng, miu co nia è döt.


Verbolter:
Ater chʼ ai foss miu co nia, mo čiamo ne i angse pa.


Berto:
Či, nia i ciafé? Chera foss pa la plü bela. Scʼ al ne nes ai dá a bones, sce le sciüri da finestra fora chʼ al sa pa či chʼ al è; scʼ al ne se copa beng inče nia daldöt no, sce se rumpl almangco val iames; miu co nia è döt.


Verbolter:
I vegni feter frât.


Berto:
Iu inče; se lasciung engpü jö; ang nes cherdarà beng, sce val fala
(ntrami dui se pon)
.


Verbolter:
Bona net!


Berto:
Bona net – i messi čiamo mo tó na gota de cösc gaist
(tol lʼ anggostara y bei dio)
.

(ntrami rostla, dô eng pez aldung mazen)



Berto:
Oi, oi, či mai èdl, aldeste drumblen?


Verbolter:
Al è mat les sorüces co fesc na te vera.
(teng-iade vegnel lominus; ang veiga les ombries de jont y de vigni sort de tiers jen dlungia ia)



Berto: (lea sö sonté)
Čiarrrra mo, seng vegneres les sorüces.


Verbolter:
Por lʼ amor de Dio, či mai è cösc!
(eng te picio mandl va co eng sach de grosc dlungia ia)



Berto:
Čia – čia – čia – čiarrra čiarrrrra chel dai grosc.


Verbolter:
Scuta, por lʼ amor de Dio, scuta!


Berto:
Ting la müsa tö, či tʼ ang val pa a te; cang che le mandl sʼ ang è cung trei miliungs, spo i podungse pa čiaré do – vegheste, seng sʼ ang vâl, seng salti pa do!

(teng-iade vegnal scür, do eng pez aldong den les dodesc; ang alda eng grac, al veng eng spirito da üsc ete iestit a blangch)



Verbolter y Berto:
Au, au, či spaont!


Spirito:
Či chirise te mio čiastel?


Berto:
Cösc sarà lʼ orco el, ang ne disc deban le čiastel dalʼ orco.


Verbolter:
Ne saste pa, cösc è chel co à scognü i grosc.


Berto:
Aha, porciò, belavisa, le liber disc avisa chʼ al è engsciö.


Spirito:
I se damani či che chiris te mio čiastel?


Berto:
Baia mo tö verbolter!


Verbolter:
Dà tö resposta! Iu no; tʼ as inče zonza la müsa dagnora daverta.


Berto: (al publico)
Scʼ al mo toma po mât ete la derta resposta!

(al Spirito)
Či chʼ i chiriung? Peres da fü!


pagina:72

Spirito:
Chiris val de plü co peres da fü, chel sai iu.


Berto:
Čiodi paa val de plü? Miu co nia è inče peres da fü. Mʼ ang feji morveia, scʼ te sas belo či chʼ i chiriung, porči ôste pa beng dio nes damané?


Spirito:
Či chir pa spo lʼ ater?


Berto: (daplang al verbolter)
Peres da fü, peres da fü!


Verbolter:
Iu chiri grosc.


Spirito:
Grosc? Da fa čii cung grosc?

Berto: (al publico) Hm, seng damanel či chʼ ang fesc cun grosc! Bere ega de vita scʼ al ô le sei.


Verbolter:
I oress mo maridé co na möta prossa, mo scʼ i ne nʼ à grosc, sce ne la ciafi nia.


Berto:
Trei miliungs orungse avei, no deplü no demangco; chi trei che tʼ as scognü. Scʼ te nes ai das, èl dert, scenó te sciüri da finestra fora
(i veighi belo, co les bones ne vâra pa)



Spirito: (al verbolter)
Tö ciafaràs či che tö tʼ aodes. Porti cösta cherta al pere de che mota che tö ôs, mo tö no pa la daurì denant
(i dà na cherta)
zonza te jaràra mal.


Berto:
Iu pa?


Spirito:
Tö ne ciafes nia por töes baojies.


Berto: (ang alda eng grac, le spirito sʼ ang va, Berto i scraia do)
Chel orungse pa odei; le liber disc chʼ ang messa dé na te resposta – Che te le sai, i va da licare a te plüré.


Verbolter:
Seng ciafi či chʼ i mʼ aodi. Či mʼ aodi? Nia ater co Tilia.


Berto:
Cösc ôi ien odei, sce iu ne ciafi nia. Cösta foss la plü bela. Cung chi trei miliungs messel pa ca.
Töö, ne mo seste nia eng avocat co i foss inče bung alʼ orco? I le lasci pa saré ia, scʼ al ne mo dà almangco dui miliungs; i atri oressi ien lascé. Miu co nia è döt.


Verbolter:
No siste tang mat y orei strité cole bao.


Berto:
I ô pa odei, i avocač i è pa beng inče bogn alʼ orco ei.


La drapamonta toma



pagina:73

Terzo at.


Le stöa de Francesch



Tilia: (arjigna la iesta da noza)
Seng èsera a cheres – seng messi mʼ arjigné le guant da nücia.
Plü da sciché fossel da mʼ arjigné guant fosch da plüré. Mo či ôi fa co döré. Zaco jaràra. Cang chʼ i pongsi do chʼ i messi mo maridé co le fi dal maier, spo mo vegnal eng mont che le cì ntier tomi adöm, no porchel chʼ i ôi creo ad el, mo porchel chʼ al è eng te püre stonta.

(Iaching veng ete da üsc ete – Tilia se spert)
Messi mʼ ang sciampé o sté atlò?


Iaching:
Bung de, Tilia!


Tilia:
Bung de!


Iaching:
Či chʼ al fala che tʼ as tang la ria?


Tilia:
Nia, nia.


Iaching:
Co stàra co le guant da nücia?


Tilia:
Desche te veighes sungse mefoder tal laur.


Iaching:
Tilia, lascete dlaorela, al è čiamo dio adora assà.


Tilia:
Adora assà y dodomang la noza!


pagina:74

Čiančia IX

– Tilia y Iaching, Duet



Iaching:
Či dijèste mai seng tö,
scʼ i tirass mo döt engdô!
Beng te fossel dert engsciö?
Dì, ne nʼ ôste tö trà ndô?


Tilia:
Iu dijess chʼ al foss le miù.
Massa tert podessel gni.
Oste tö, spo ôi inče iu,
comedé sʼ la pong saurì.


Iaching:
Či che tö mʼ as dé
Seng te dài a te.
Cösta ora tlo,
la morona laprò
seng te dai engdô.
Este tö cuntonta spo?


Tilia:
Či che tö m’ as dé
seng te dài a te.
Chisc zechings atlò,
les varietes laprò
seng te dai engdô.
Este tö engcuntont seng spo?


Iaching:
Či che tö mʼ as dé
seng a te te dài engdô.
Chisc zechings atlò,
le taquing spo laprò
seng te dài engdô.
Este tö engcuntonta spo?


Tilia:
Či che tö mʼ as dé
seng te dài engdô
To retrat atlò,
co le cader laprò
seng te dài engdô
Este tö engcuntont seng spo?


Iaching:
Seng sungse pormo gnü a la conesce ete, che iu ne foss mai degno de te, Tilia. Porchel orungse lascé ester döt nia; catö che te mʼ la pordones chʼ i tʼ à enggiané?


Tilia:
O der ien.


Iaching: (To bun ejempio mʼ à congvertì; tʼ odaràs chʼ i menarà da engcö eng-nant eng natra vita co chʼ i à mené čina seng).



Tilia:
Le pere pa?


Iaching:
Cung to pere vâi atira a baié. Aroeder Tilia, nia engpormal!


Tilia: (i toca la mang y sʼ la ri engpü) Aroeder Iaching, nia engpormal. (Iaching sʼ ang va)

El vei o no? – Somiei mât? – Pòra ester? –
Arʼ è belavisa engsciö. Vei èl či che la oma mʼ à dit denang chʼ ara
pagina:75
möri: no te temei, scʼ ara te va na ota o lʼ atra mal, che cang chʼ ara è a les plü stremes, spo aste sogü eng bung Angelo Custode; arʼ è inče engsciö, siilegrazedio. Mo le pere pa, či dijl mai?


Francesch: (veng cong eng grang sen)
Este tlo tö, è cösc le iolang porchel che töa oma y iu àng fat döt či chʼ i ang podü por te?


Tilia:
Pere!


Francesch:
Oste ji o no?
(Tilia sʼ ang va)

Le fì dal maier sʼ angfida seng da gni a tra ndô?
Seng gnessera fora che mia fia foss massa sleta. Naa, chʼ i ess te mi vedli dis da soporté na te svergogna ne nʼ essi mai cordü. Cösta ne lasci sozeder, spo vai co chʼ arʼ ôi.
Čiamo mʼ èseres jüdes dötes do mio če y ara mess inče ji cösta
(Verbolter veng da üsc ete con na cherta tla mang)



Francesch:
Der adaldert. Či aste tö da fa atlò? Ne tʼ lʼ ài dit belo dadio che te ne mo dess plü gni tai pisc!


Verbolter:
Piano Francesch, na cherta ài de te porté.


Francesch: (i la tira fora dla mang da underle, la daüra y lì, met mang da tremoré, la sciüra do eng pez ia por funz y ciapa dal sen lassora)

Inče cösc ciamo! Seng sungse rüné, rüné por dagnora!


Berto: (ciütia da finestra ete y disc daplang)
Le dert te cuncl a te che tʼ es
(Verbolter i dá segn chʼ al scuti. Francesch chei sö la cherta y la met te tascia; ara i toma dlungia tascia jö ia por funz; seng sʼ ang vâl)
.


Verbolter: (chei sö la cherta)
Seng ài toché fosch; ha ha, sung proprio corius da odei či chʼ al è da lì te cösta letra dal scioz da Sang Jen.


Berto: (coreta da finestra ete)
Tlo messi inče iu ester a la pert.


Verbolter:
Ne poste sté defora da finestra a scuté?


Berto:
I aldi tang feter mal.
(ntrami čiara tla cherta)

Lì mo dadalt, iu ne sa letra.


Verbolter: (lì)
Caro Francesch!
Arʼ è a cheres chʼ i messi te lascé a sei val che tö te sperderàs engpü, mo naôta messera engpò ester, porchel ne orungse plü eng-nant lascé ester. Tö te recordes čiamo: laota che tʼ as cumpré le lü tʼ à engpresté eng amico tlʼ America vint mile zonza fit. Chʼ al è mort saste inče. Chisc vint mile i àl fat a mio verbolter Albert, porči chʼ al è sté so tot. Le testamont mʼ àl mené a me y mʼ à scrit che iu i ai dess trà ete cang chʼ al è vint agn. Mefoder eng-nier àl complì i vint. Aste la bunté de i ai paié fora. Le testamont y les chertes è pa me; te les pos odei cang che tʼ ôs.
Cung salüt
Gabriel da Punt, förster.


pagina:76

Berto:
Tlò, seng lʼ aste, seng èl sté le förster co sʼ à fat lʼ orco engsera söng čiastel; seng messassi presc čiamo rì, sciöbeng chʼ i nʼ à ciafé nia.


Verbolter:
Co mai èl gnü a le sei chʼ i jêng söng čiastel?


Berto:
Sogü val vedles da Pliscia co à ciafé luft.


Verbolter:
Seng ciafi vint mile, Berto.


Berto:
Miu co nia è inče chel; iu ne ciafi inče chel no.


Verbolter:
Scuta mâ, Berto, tö ciafes val da me.
(ang alda gnen le förster y Francesch)



Verbolter:
Mücetang debota!


Berto: (sciampa da finestra fora)
Iess Marita!


Francesch: (der dla ria ona)
Da Punt, mʼ ôste propio rüné te naôta? Či mo restel pa čiamo scʼ i messi teng-iade paié fora vint mile?


Gabriel:
Te veighes chʼ i messi, zonza ne le facessi; tö sas chʼ i sung stés naôta bogn amici. Por la secunda te restel engpò le lü y cotang čiamo laprò.


Berto: (daplang da finestra ete)
Fora coi grosc, malang de brata!


Francesch:
Scʼ i messi seng paié fora vint mile, scʼ i ne vegni beng inče nia alanìa no, sce sungse engpò rüné.


Berto:
Miu co nia è döt.

Gabriel: I ô te dé eng bung congsei, Francesch. Scʼ te ne nʼ ôs trà i grosc dal lü demez, i daste Tilia al verbolter.


Verbolter:
Mefoder chel faceise, Francesch!


Gabriel:
No te temei che mio verbolter se maridi zonza grosc, zacotang de mile ciafl da me
(Verbolter i baja la mang a Gabriel)
.


Berto:
Por zacotang de mile i bajassi inče iu la mang.
(Francesch scuta y pongsa dô)



Gabriel:
Pongsa, Francesch, či fortüna che te i fejes a töa fia. I se daidung y faciung či chʼ i podung de i fa a dui la miu fortüna söng cösc mon.


Berto:
Oramai chʼ ara veng aledé.


Verbolter:
Dijede de sciö! Odareis či bung fi che i ciafeis.


Francesch:
Sii fat! Atlò aste mia mang.


Berto:
Seng àng odü che co à rot la testa.


Čiančia X.



Tilia, Francesch, Gabriel, Verbolter, Berto, Cor


Francesch: Gnide alerch
fanceles y fanč!
Gnide alerch,
Gnide düč canč!
(le cor veng alerch)


pagina:78

Francesch:
Olʼ è pa seng Tilia?


Tilia: (veng alerch)
Iu sung atlò!


Berto: (salta da finestra ete)
Iu sung atlò.


Francesch: (al Verbolter)

Tilia seng te dai a te,
scʼ te pordones döt a me.
Či co è dadio passé
Seng orung se desmunčé.


Verbolter:
Ung scioz iu à chirì
y inče lʼ ài ciafé.
I lʼ à ciafé, mo no saurì,
seng sungse davagné.
Godesʼ la os cung me,
seng sungse davagné.


Düč:
Ung scioz el à chirì
y inče lʼ àl ciafé.
Al lʼ à ciafé, mo no saurì,
sen gèl pö davagné.
Godes’la düč cung el,
seng èl pö davagné.


Tilia:
Eng nüc iu à chirì
y inče lʼ ài ciafé.
Ciafé, mo no saurì,
či mʼ ài podü döré!
Godesʼ la düč cung me,
almangco lʼ ài ciafé.


Berto:
Miliungs iu à chirì,
mo iu ne i à ciafé.
A os se vegnal seng da rì,
iu messi presc bradlé.
Bradlede düč cung me,
i messi presc bradlé.


Cor:
Miliungs el à chirì,
mo nia ne nʼ àl ciafé.
A nos nes vegnel seng da rì,
el messa presc bradlé.
Riesʼ la düč cong el,
al messa engstes sʼ la rì.


Gabriel:
Ligreza ài chirì
a düč y inčʼ a me.
Ciafada lʼ ài, mo no saurì,
či vita ài mené.
Godesʼ la düč cong me,
ligreza ài ciafé.


Cor:
Ligreza àl chirì,
ligreza àl ciafé.
Ciafada lʼ àl, mo no saurì,

pagina:79
či vita àl mené.
Godesʼ la düč cung el,
ligreza àl ciafé.


Tilia:
Pere, či i deise a Berto?
Vâl se meritl inčʼ el.
Seise chʼ al è jü söng čiastel!


Francesch:
Či i dang mo a Berto?


Berto:
Almangco zacotang de ranesc.


Francesch:
Iu i àng dá cingcanta.


Gabriel:
Iu sesanta.


Verbolter:
Iu setanta.


Berto:
miu co nia è döt.
Almangco ne mʼ ang vâi a öt.
Cingcanta,
sesanta,
setanta,
è ciont
y nönanta.
Ha ha ha,
cingcanta
sesanta
setanta
è ciont
y nönanta.


Cor:
Cingcanta…


pagina:80

Berto:
Tilia, seng chʼ i mo recordi,
inče val a te te porti.

(i tol fora de ronz eng bel smaz de ciöf de munt)

I à eng te picio ciöf coü;
cösc a te te plesc sogü.
Söng chi crep iu lʼ à chirì,
lʼ à ciafé, mo no saurì.
Lʼ ôste da eng te vedl möt?
Tele, miu co nia è döt.


Tilia: (tol le ciöf)

Au či beles flus
mʼ aste tö coü.
Döt eng bi corusc,
cösc mo plesc le plü.
Valch floresc a blangch?


Berto:
Cheres è raisc dal sangch.


Tilia:
Valch floresc a bröm?


Berto:
Chi cangcungs coüs adöm.


Tilia:
Spo chisc ciöf bi cinč?


Berto:
Chi sarà beng paroncinč.


Francesch:
Orungse la noza fa,
da cinch ne nʼ èl assà;
cingcanta è massa püč,
engvié orungse düč,
laprò sesanta beng,
čiamo setanta veng.


Düč adom:
Cingcanta,
sesanta,
setanta
è ciont
y otanta…


La drapamonta toma



fing.