L' Salvan de Col sura Curt (grafia moderna)

ladino

Jan Batista Alton 1895 L’ Salvan de Col sura Curt (grafia moderna) Intestazione 27 aprile 2016 25% Da definire

Questo testo fa parte della raccolta Stóries e chiánties ladines (grafia moderna)

XXI. L’ Salvan de Col sura Curt.



Popolá fô i lüsc ladins
Zacan da salvans sovënz dër fins;
Plü tert é gnüs nüsc antenac,
I Romans, ric de bi fac y ac,
Sciampá te nosta bela val
Da certa jënt, ch’ i orô dër mal;
Les ganes cun i püri salvans
Muciâ dai Romagn y sües mans.

Sö por chi crëps dlunch s’ un sciampâi,
Te chi bosć ince s’ intanâi,
Te val’ büsc s’ un stôi ascognüs,
Dainré da valʼ iagher odüs;
Plü tert inc’ al bas s’ infidâi,
Girâ te val’ ciasa datrai,
Sc’ al ê frëit por se scialdé,
Sc’ al ê cialt por sgolosé.

Mo les ganes odôn dainré,
Le porcí ne pói sëgn conscidré;
Mo chël ves mëssi impó sëgn dí,
Che gana n’ á degügn tradí
Do impormëte la fedelté;
Patrones de gran cualité
Él gnü y sovënz de gran onur,
Mai por degügn de dejonur.

Cunté ves ói sëgn de n salvan,
Che fô gonot naota jö Al Plan;
Dl mesc tlamé Col sura Curt
Âl fat püch a püch n bel urt;
Bun i orô chi de ciasa düc;
Cun le patrun jôl por ciamps moi y süc;
La patrona te ciasa daidâl,
De sü mituns dër bel ciarâl.

A cujiné ciarâl ion pro,
Daidâ dlunch, chiló y iló;
Sce la patrona spo dijô:
„Cujiné massa püch ái indô”,
Respognô le salvan: „Dër assá.”
Sce la patrona spo tl fá
Cujinâ tröp y se baudiâ,
“Dër assá” indô le salvan minâ.

Vign’ ota â le salvan rajun;
Düc acontentâ so magun
Cun chël ch’ ê do le salvan assá;
No cëis, plü co mec avanzá,
No massa snel rová dai fanc,
Che rovâ adalerch dal laur döt stanc,
N’ odô mai de Col le gran lüch,
Sce le salvan daidâ pro füch.

Ala fancela orôl dër bun,
Le salvan, no a tort mo cun rajun,
Porcí ch’ ëra le tratâ bëgn,
Vign’ ota ch’ al â val’ bojëgn;
Bi toc i dôra de ponjins,
Ch’ ëra arestî, lapró sonjins;
De chësc cëi fô le salvan golus,
Mo no ch’ al foss porchël stofus.

Le salvan fô reconescënt,
Paiâ datrai cun rich paiamënt
Chi che fajô a d’ ël dl bëgn
Sî zënza, sî te val’ bojëgn.
La fancela orôl ince paié
No por fëgn o stran o avaié,
Mo por sorvisc y i bugn ponjins,
Scincá a d’ ël gonot cun sonjins.

De fi ti dál n gran lomiscel;
Le fi vel tröp, porcí bun y bel
Y le lomiscel é zënza fin;
Chësc é sigü n bel gran ponjin.
Chël lomiscel la fej sté bëgn,
Döt ára cez ch’ ó le gran bojëgn;
N om ince s’ ára sëgn ciafé,
Dlaurela ára de stlafé.

Mo le bun ne döron sön chësc monn,
Desturbé orunsʼ avëi nosc sonn;
ʼCi Fefa ‒ chësc fô so inom ‒
Ne se acontëntëia de n pros om,
De n bel mesc invidié da tanc,
De dui mituns lapró bi sagns;
Frada, stára mec i dis te let,
Baudian dl laur, ch’ i é massa stlet.

N de fôla sentada sö n scagn,
Sciöche sciora ára dër fat n bagn:
Na cialza tëgnera tla man
Y matiëia cun le fi dl salvan;
Da dessenosa ára spo scraié:
“Sce chësc fi foss pö tosc rové!”
Rové é sté le fi te chël momënt,
Mo dî á doré spo le pentimënt.

Tan plü contënc fô chi de Col;
La bela pesc dailó tres fôl;
La gauja fô le bun salvan,
Che düc odô iló dër ion;
Dal de laurâl te ciasa y majun,
Daidâ patrona, fanc, patrun;
Bun êl da forlé, sié, restelé,
Sfëne lëgna, mené y ojoré.

De nöt spo, canche düc dormî,
Tolôl bisces, castruns, agní
Y parâ döt cant a mangé,
Bel chît zënza fá romú y scraié;
Cun gran fistide i fejel le guern,
Cis canche la löna dá tler;
Dla bona erba sál i posć,
A d’ atra jënt restá nascosć.

A ciasa menâ da doman
Döt le pastorëc nosc bun salvan.
De beles bisces, bi castruns,
Dër bi agní y de dër bi mansuns
Ciafân por le bun ojoradú
Sön Col y so pasciantadú;
Insciö ê Col tres zënza pasciun
Por n salvan y süa benedesciun.