Il Cumin d'Ursèra de 1425
 |
Questo testo è incompleto. | |
Il Cumin d'Ursèra de 1425 : cantada originala da G. C. Muoth
Notizias históricas.
unainein dapi sia fundaziun (614) possedeva la claustra de Muster (Disentis, Desertina) gronds beins e dretgs en la Vai d' Ursèra (Urserenthal).
Ils massers de tais beins fuvan d' origin romontsch e stavan sut il domini patrimonial dils avats de Desertina. fls avats ed insemblamein cun eis la Cadi (das Gotteshaus Disentis, claustra e pievel) pretendevan èra ils dretgs de transit ed ils dazis sur il GottJiard (pli da vegl Munt Avellin), il schinumnau dazi de Sogn Placi.
Mo duront il dudisch — e tredischavel tschentaner paran ils Comts de Rapperswyl e sil suenter ils Comts de Habsburg, ch' exercitavan la suprema giudicatura en la vai, erà de haver usurpau F explotaziun dil transit e traffic sur il Munt Avellin. Quels Signurs han lu èra giu colonisau diversas contradas delia vai cun purs tudescs.
— 320 — Denter Tudescs e Romontschs era schon da lezzas uras naschiu dispetas e differenzias, perquei ch' ils Tudescs fuvan vegni casai sin territoris, dils quais ils Romontschs pretendevan, ch' eis appartegnien tier lur uauls e pastiras. Empau pli tard havevan denton ils avats, sco ei para, puspei restaurau lur veglia supremazia sur la vallada e reconquistau ils dazis. Mo gia dapi 1237 fuva in auter adversari e concurrent per il possess dil Gotthard se mess sin posta. Ils Uranès havevan da qtiii temps rut atras la via en vali Scalina (Schollenen), eis han èra gudiu ditg e liung il pass cun lubientscha digl avat, pagont dazi; mo suenter lur Ligia cun Luzern (1332), e suenter haver fitgau pei en vai Leventina (1331), eran eis vegni pli garmadis e volevan se patronar dil pass sur il Gotthard cun la forza. 1332 ha ei dau ina ferma lutga en Vai d' Ursèra denter la Cadi ed igl Uri, nua ch' ils claustrals han fatg ina gronda sperdita. II Mistral Tin de Sax (frar digl avat Martin de Sax), il menader dils Sursilvans, seigi persuenter vegnius castiaus per rauba ed honur ed hagi en ses vegls dis stoviu ir a rugar per las vischneuncas entuorn. Aschia se resda. Mo paucs onns pli tard han ils purs delia Cadi sut Guglielm Pultengia surventschiu ils Uranes compleinamen en la Victoria de Realp. 1339 ei vegniu fatg pasch denter Uri e la Cadi, e la claustra ha manteniu ses dretgs. —
Uri ha dentont continuai! cun sia politica pervia dil Gott¬ hard e gudognau en Ursèra ina gronda partida, ils Tudescs. La Vai d' Ursèra ha 1410 serrau giu cun Uri in vicendeivel dretg de vischinadi (Landrecht) cun resalva dentont delia lur proprietat vid alps e pastiras e da tuts ils dretgs digl avat de Muster. Mo 1425 èra puspei prepapau ina seccessiun delia vallada ed ina definitiva allianza u incorporaziun cun Uri. Udint igl avat Pieder de Pultengia*), che haveva 1424 fundau la Ligia Grischa, de quei, eis el cun gronda suita se rendius ad Ursèra, ei leu nonspetgadamein comparius sin Cumin, ha confundiu ses adversaris e ha destedau cun siu plaid romontsch las veglias regurdientschas e simpatias dils Romontschs nativs, de maniera che tut ha sin sia domonda: Sche bein ils Uranes, che seigien gie la plipart naschi romontschs e nutri da mummas romontschas veglien restar glieut delia Crusch de Sogn Plazi (arma dil convent)
- ) Per tudesc Pontaningen, Pultingen eíi la Vai Tujetsch.
' — 321 — ni daventar subdits Til tatu* ded Uri (Uristier), F entira raspada ha exelamau, ch' ils Uranes veglien restar fideivels a Sogn Placi.
Cun quest conclus ha igl avat perinagà giu manteniu ses dretgs, mo pli tard ei cun il transit dil Gotthard la Vai d' Ursèra, cun resalva de divers dretgs, tonatont vegnida sut il domini ded Uri.
La sequenta cantada combinescha cun licenzia poética quels surallegai facturas e diversas detgas popularàs, per descriver il combat pervia dil Munt Avellin e delias duas naziuns, denter Romontschs e Tudescs, in combat ch' ha giu Iiug eunc en diver¬ sas valladas, p. e en Portenza (Klosters) e Lungnezza etc. Las persunas ein per part históricas, per part inventadas, rao tuttas ein appartenentas cun lur nums de famiglia alias tiaras en questiun. La Cantada ei rpublicada_ en la Chrestomathia Rietoromontscha e vegn cheu dagl autur reproducida, per buca restar satrada per nies pievel. —
21 II Cumin d5 Ursèra de 1425.
1. Co'gl avat de Muster, Pieder de Pultengia, va a
Cumin o n d' U r s è r a.
Ina loscha cavalcada,
Roscha ferma sco da guerra,
Pass' ils trutgs de Vai d' Ur¬
sèra:
Segner Pieder de Pultengia,
5 Igl avat de Desertina,
Va a pêr cun Clau Camengia,
II massèr de glieut cumina,
E migiur de Hospental.
Quels suonda Gion Pultengia
10 Sco menader e mistral.
Segner Pieder sin viadi
Culla glieut dil vasalladi, —
Cumpognaus da quater paders,
II capáveis urentaders
15 Delias caussas e fatschentas
Delicatas et urgientas,
Pertgiraus dais campiuns,
Simpels, nobels e baruns,
Tuts honors delia Cadi,
20 Cheu rimnai en in tschupi. —
Agi avat la crusch terlischa
Sut la lada barba grischa;
Gion Pultengia tegn la spada
Sin la queissa enterrada;
25 La bandiera delia Ligia
Porta PIIolp de Sulvanigia;
Tschegn de Phiesel tegn la
lontscha
Silla tschenta en ballontscha;
Ciar terlischan ils sparuns
30 D' Adalbertus de Chischliuns,
Aunc pli ciar las capellinas
D' ils dus fegls de Clau de
Spinas;
II turschett ferm entameun
Vegn de Medel il Pageun;
35 Paul de Sax va è gagliard
Sil schuvi il halumbart;
Plazi Berther vegn a spass
Culla mazza sil cuirass;
Cul marti de fravi grond,
40 Levamein a pesentond,
Vegn il fravi, Risch Liconis,
Cun siu schiender de Antonis;
Giacum Fiergnia de Bugaus,
Gion d'Artuglia giu~de Laus
45 Van cul Segner de Zignau. —
Silla prada, silla gonda
Stat il pievel e domonda:
„Tgei dat ei da niev cheu vi,
Ch' igl avat cun tal premura
50 Oz serenda stir F Alpsura?
— 323 —
Vegn la Ligia sut'gl Ischi
On D'Ursèra disturbada?"
Intragliauter tut che sblucca:
„Nossa Ligia mai balucca.
55 Nossa Ligia pauc emporta
Ais vischins avon la porta
Dil Gotthard e Vai Scallina.
Separai ein stai adina
Trás las cornas dil Badus,
60 Han giu pauc de far cun nus.
Isolai en lur vallada
D' aultas pezzas circumdada,
Vivan eis en disfidonza
De scadina cuminonza —
65 Sco selvadis, seconvegnan
Denter eis e ferm mantegnan
Lur usits e dretgs privats,
Concedi dais vegls avats,
Vulan nuot de nossas ligias,
70 Gaudan sezzi lur fadigias,
Vulan nuot saver de grazias,
Portan sezzi lur disgrazias
E sefetgan tut garmadi,
D' esser propi Segneradi,
75 E pretendan abstinenza
Da scadina dependenza,
Portan vess, cun aversiun
Dils avats la protecziun,
Renconuschan strusch ils
dretgs,
80 Aunc schi vegls e schi perfetgs.
Schia va cun Clau Camengia
Segner Pieder de Pultengia
Silla senda ded Ursèra,
Sco '1 pastur cun montanera,
85 Cun ses umens de suita
Trás vallatschs cun crappa
gitta,
Per la plaunca lavinera,
Sur la neiv e sur gallera,
Denter matgs de ros' alpina,
90 Denter truscla, sur burschina
E svanescha sulla siala
Sils pastgets de muntaniala.
Segner Pieder de Pultengia
Scheva cheu a Clau
Camengia:
95 „Sas Ti propi sin tgei fin
Ils d' Ursèr' han oz cumin
Setractesch' ei cheu de
leschas
Ni de nauschas interpresas?
Ei la nova propi vera —
100 Retschevida jer la será,
Vulan eis seseparar,
Senza nus gnanc salidar?
Quei va vess a mi de crer;
Mo en curt vegnins a ver."
105 Clau Camengia cheu
rispunda:
Vossa Grazia! Bein avunda
Sundel jeu uss informaus.
Ord las tschontschas dils
gieraus
Claramein ei resultescha,
110 Ch' il Cumin vul tut enprescha
Dalla claustra sespartir
E cugl Uri se unir.
„ Vossa Grazia sa, ch' igl Uri
Onns ed onns sutên lavura,
115 Per vegnir, sei baul ú tard,
En possess dil pass Gotthard,
Ch' el nutrescha la speronza,
D' augmentar cheu la pussonza,
Per ligiar la Leventina
120 Cun il vau de Vai Scallina,
Per retrer sil quolm il dazzi,
— 324 —
Ch' appartegn a nies Sogn
Plazi.
Quels ded Uri ein gutrus,
Mo pli mais, pli ferms che nus,
125 San salvar lur interess
E lavuran cun success."
„Mo F Ursèra?" cheu replica
Segner Pieder. „Tgi traffica
Leu schi mal cun nossa
schenta?
130 Tgei la renda malcuntenta?
Vein nus buca approbau
Tuts ils dretgs, ch' eis han
artau
Pon eis buca sez elegier
Quels, che dein lur caussas
regier?
135 Ha sacu' la claustra fatg
Enzitgei en disvantatg,
Molestau la glieut cun taglias
Caschunau agli travaglias?
Na, eis han negliur raschun,
140 De portar lamentaschun.
Lur lungatg e lur naziun
Stat cun nus en connecziun.
Sco las mummas de Rueras
Ein lur mummas, las Ursèras,
145 Er Romontschas, lur affonts
Ein Romontschs, sco'ls
perdavonts,
Han artau in' aversiun
Pils Schuobs e lur naziun.
Ein eis buca stai adina
150 Leu cugl Uri en carplina?
Dat ei buca sepitgem,
Sco ch' eis audan tudestgem?
Quels d' Ursèra e quels de
Wasa
Dein tener ensemen casa?
155 Vivan gie, sco tgaun e gatt
En artada nauschadat,
E sescognan e sedattan,
Cu'i sentaupan e secattan?"
Clau Camengia cheu
rispunda:
160 „Voss subdits san bein
av unda,
Con ch' eis han ded engraziar
Alia claustra. Lur contar,
Lur caracter da present
Port' in auter fundament.
165 'Gl ei Ia tresta consequenza
Dell' ujarr' e pestilenza,
Che lur pievel ei vignius
Fetg smasaus e sminius,
Che Tudestgs ein arrivai
170 Ella Vai, leu secasai
Ed ein daventai patruns
Dina gronda part dils funds.
Quels Tudestgs ein indersess,
Mo dominan gl' interess.
175 Regiment e beins cumins
Audan bein ais vegls
vischins;
Mo la glieut activa nova,
Che lavura, che sedrova,
Ha la rauba, P influenza,
180 Defertont che decadenza
Regia denter noss subdits.
Lur caracter, lur vertits
Uss sesperdan pli e pli,
Toch' ei vegn sacii in di,
185 Ch' ils Tudestgs, ils
vagabunds,
Mettan sut ils oriunds.
O savess ins ver la spronza,
Che miu quent mass en
fallonza.
Vossa Grazia, Segner Pieder!
— 325 —
190 Mo la claustra po gidar.
Sch' ella less sefitschentar
Cun 1106S fatgs empau de pli.
Sia Grazia pren a mi
Buc en mal miu paterlem.
195 Noss signurs, lur rigelem
Valan pauc. Gie quels
protegian
Ils Tudestgs e nus
handregian,
Ein cun Uri alliai,
Cun Tudestgas maridai;
200 Quellas tilan si affonts,
Che san nuot dils perdavonts,
Seturpegian dil Romontsch.
Gie P entira giuncheraglia —¦
Ina vera buccadaglia! —
205 Fa de schàvet, sestellegia
Sco 'Is Schuobs, schuob
balbegia.
Ensaconts dils giuvens purs
Imiteschan ils signurs,
E secrein de far perdert,
210 D'esser Schuobs è tont pli
spert.
Nossa glieut degienerada,
Miez-maset' e schuobigiada,
Oravont Mistral de Moos
Cun siu tgau davòndavòs,
215 Han urdiu il tradiment,
Che fatschenta da present
Nies Cumin. — Jeu hai
speronza,
Ch'eis survegnienlapleronza,
Cur ch' eis vesan Segner
Pieder
220 Arrivont sin siu pullieder."
Segner Pieder engraziava
Al massèr e quel ludava
Per la tschontscha de
franchezia,
Per la flomma de carezia,
225 Flammigionta per siu pievel
En in cor sincer e niebel.
E duront ch' el cavalcava,
E duront ch' el ponderava,
Tgei mesiras sein de prender,
230 Per il vegl Romontsch
defender,
El quittava ded udir,
Sia mumma leu bargir
Entafuns il lac sper via —
Larmas spir malenconia
235 D' ina mumma, che lamenta,
Ch' ella seigi maltractada
Dais uffonts e bandunada.
L' aua tgeua reflectava
Leu gl' avat che cavalcava,
240 Ed ils umens silla riva
Admiravan si' umbriva. —
Tut en ina Gion Pultengia,
Sevolvent tier Clau
Camengia:
„Sch'ils d'Ursèra vegnan
miervis,
245 Sch' essan nus ton pli
supiervis.
Finadin de nus regorda,
Tgei che lezza VaP bagorda
Ha schon dau de far a nus.
Tgei viadis prigulus
250 Schon noss tats han giu de far,
Per P Ursèra consalvar,
Per P Ursèra scompentar
Dalla bestia furibunda,
Che ha mai magliau avunda.
255 ..Nus tenin bein endament,"
Clom' il pader Assistent,
„La disgrazia d' Hospental,
— 326 —
La terrada dil mistral
Tin de Sax, miu tat
permiert.
260 Ins ha fatg ad el d' entiert,
Pli, ch' el vess giu meritau.
Mo il Tin ha reparau
Si' honur, la vana gloria,
L' ei curdaus tier la victoria
265 De Realp, havent viviu
Indisch onns sco in murdiu.
Miu confrar, Beat de Firas,
Quel, che fa sin tut canzuns,
Ha è cheu gizzau la pleina
270 E mess giu quels fatgs en
rema."
Tut che quescha in moment
Per respect digl Assistent.
Mo uss dat il de Zignau,
Um rubiesti, maldolau
275 Alia Fiergna de Bugaus,
Buca meins maltschecs e
nauschs,
In'enzenna cun in stausch.
E Bugaus, tut grittentaus,
Fa in segn e dat in sgregn
280 Et entscheiva nauschamegn
La Canzun dil Tin de Sax.
„Mistral de Sax, Mistral de
SaxI
Ti eis spir sgreffels e spir tacs!
Nu has ti noss' armada?"
285 „„A Hospental terrada!""
„Nu' has ti schau ils paders?"
„ „Els ein ametins ais laders." "
„Nu'has ti Ia bandiera?"
„„Ad Altdorf sin plazfiera.""
290 „Tgei fan quels ded Ursèra?"
„„Els stenschan en fimèra.""
„E nu'ein quels <_]ed Uri?"
„ „Els vegnan sur F Alp sura" "
„Mistral de Sax, Mistral de
Sax!
295 Sependa si, perves'ils quacs!
Neu buc avon il pievel!
Tgei gida tiu de niebel?
Tgei gida tia spada?
E1F ei gie gnanc gizzada.
300 Tgei portas capellina?
Quell' ei tut de mina.
Tgei vala tia bratscha?
Quell' ei sco nauscha
stratscha.
Mett' ina paisch de rascha
305 Sil pèz e fai curascha!"
Mistral de Sax, Mistral de
Sax!
Va per entuorn, runont il
sacs,
E rog' avon las portas!
Merettas quella torta!
310 Has fatg tenien canera
E piars la Vai d' Ursèra,
Has enterdiu la tiarra
Cun caschunar P ujarra,
E schau F entir' armada
315 A Hospental terrada. —
Las vieuas leu, che pliran,
lis orfans leu, ch' endiran,
Pon mai cun tut lur larmas
Lavar giu tias armas,
320 Mo leinan en pli fetg ils tacs
Per tei e tuts ils pigns de
Sax." —
Panes cantavan la canzun.
Buca leghers fuv' il tun,
Sco il pievel nauschs estregns,
325 Ussa giaps et ussa sgregns.
Quei fagieva il de Bugaus
— 327 —
Sco la fiergna raucs e nauschs.
Lamenteivel, murtirau
Secundav' il da Zignau,
330 Uss in raig ed uss' in schem—
Quasi sco in requiem.
E davos in grep udeva
Ins in' uolp, che respondeva.
Ed il pader Asistent
335 Quei tadlava pauc bugient.
Mo' gl avat ais canipiuns
Perdunava bia eanzuns.
Cuschentada la ramur,
Intonesch' il catschadur
340 Gion de Runs giu da
Cartatscha
Cun rienta, leda fatscha,
E cun vusch sonora, clara
Sco trorabettas en F tijarra,
Ina viarva pli legreivla
345 Ed ais paders pli plascheivla,
Viarva loscha e pomposa
Dina liitga gloriosa.
Melodia giubilonta,
Dalla pezza resunonta,
350 Sco las tibas giu dali'alp:
La Victoria de Realp.
La fiasta de Sogn Plazi
Vev' igl avat udiu,
Che quels ded Uri hagien
355 In plan malign urdiu,
De prender cun inschin
II pass digl Avellin,
D' imponer alia Vai
Tributs e tribunal.
360 Cheu ha il bien Sogn Plazi
II pievel destedau,
Che tut, per sedefender,
Ei prest serestiau.
L' Ursèr' ha la punt
365 Dil Giavel furibund
Cun umens occupau
E per in temps salvau.
II di de Sontga Frena,
Las uras da mervegl
370 Arrivan quels ded Uri
Cun in terment rugegl,
Sederschan sin la punt,
Catschont ils noss a munt,
Ch' eis ein dabot fugi
375 Sur Vai Scallina si.
Mistral Guglielm Pultengia
Campava sut Realp.
El fuva cun F armada
La notg vegnius sur F Alp,
380 Culs nobels campiuns,
Las petgas dils Grischuns,
Culs purs delia Cadi
Rubiestis, burgali.
Vesent ins quels d' Ursèra
385 Fugient atras il Plaun,
Ha prest Guglielm Pultengia
Porschiu ad eis il maun,
Lur fugia reteniu,
La tema supprimiu
390 E dau ad eis staziun
Davos la processam.
Las roschas uranesas
Entscheivan a seglir;
II taur delias Surrènas
395 Entscheiva da migir.
Ed ussa stat. sil Plaun,
Pinaus de sponder saun,
— 328 —
In triep de mintga vart
Cun lontsch 'ed halunibart.
400 lis valerus sedrovan
Cun punscher e sedar;
In leva buca ceder
E F auter mai tschessar;
In gneva traversaus
405 E l’ auter cupitgaus;
Ils praus ein sanganai,
Pleins morts e vulnerai.
Cheu clom" il Capitam
Guglielni cun aulta vusch:
410 „Mettei la cletta cru (scha
Sils guotters leu en crusch!
Segli viden eis grugns
E dei cun peis e pugns,
Cargei sco da Cumin
415 Cun forza in ed in!"
Sco lufs Ia muntane.ra
Attaccan a sparuns
E traversont la roscha
Schmerschentan tut a fttns,
420 Aschia ein segli
Ils púrs delia Cadi,
El schègn -e sil capetsch,
El pèz e strungaletsch.
Cheu ha'l Pageuh de Medel
425 Rut-en il baditschun
Al gries herox de Wasa,
Ch' el ei curdatis a niiiii,
Strunglau in d' Attinghaus,
Cuppau divers gieraus
430 E dudisch fatg snarrir,
Avon che sez murir.
Cheu ha Gudegn de Phiesel
II niebel campiun,
Scurnau il bov ded Cri
435 E priu il cafanun;
Mo buc podiu ínitschar,
La vita stoviu dar,
Tonschent il cafanun
A Gilli de Chischliun.
440 Mo lu han quels ded Uri
Entschiet a seretrer.
Igl eratgiunsch d'encorschcr,
Ch' eis fussien í en err.
Eis vevan ils Romontschs
445 Teniu per inischs e rontschs;
Quels vevan oz inussau,
Ch' eis seigien si da tgau.
Cheu ha il taur ded Uri ,'
Calau de scavignar.
450 II di de Sontga Frena
Ha quel stoviu tilar
Fetg malamein tartatis,
Spir sgreffels e scurnaus
D' Ia punt dil Giavel giu. —
455 „S' ti tuornas, neu pleuii tiu!"
Tuts cantavanja canzun;
Siu complein c legher sun
Resonava trás la vai,
Rebatteva dal Crispalt,
460 Respondeva da Crestalt,
Vev' eunc strusch cuschiu
dil tut
Sut Ia tegia de Calmut.»
Cheu sesarva la vallada;
Tut F Ursèra vegn a strada:
465 Ses pardatsohs cun la planira
El ravugl de pezza stgira.
E la Reuss sereina blaua,
Che tschallatta leu si' aua
329 -
Cun ses dutgs per la cultira,
470 Che dedestan la vedira,
E mantegnan la fenada,
Cu la spunda vegn barsada.
El curtin, tschinclaus da
pleuncas,
Paradeschan treis
vischneuncas:
475 Antlerinatt, che leu ruatissa
Giu a num, davos la draussa
E Realp da bella tschera
Sper la selva verda-nera,
E la tuor de Hospental,
480 Che terlischa trás la Vai.
Mo giudem enconter Uri
Aud' ins buc in bien auguri;
Leu ramur' la Vai Scallina,
Tut zugliada en brentina.
485 E 'gl avat sil spitg surstava,
Sia tiarra contemplava,
In suspir migieivel deva
E tier pader Pleunca scheva:
„Quella tiarra benedida
490 Dess à nus vegnir scarplida!
Quei astgein nus mai vertir,
Anzi batter e morir!"
Pader Pleunca dev'il tgau:
„Quei ei nies. savein ca grau,
495 Essan eunc en plein posses;
Vegnien pér ils Uranes!"
Uss sevolva, lu serenda
Segner Pieder per la senda
Dil Sulau cun crappa gitta
500 Cun ses umens de suita,
Ina via fadigiusa,
Trás sulad' eunc pli carpusa,
Ina pleunca ratta, teissa,
Che tschancuna ferm la
queissa.
505 La matteglia giubilescha
E descenda tut en prescha;
Mo ils umens van lur pass
E setegnan sils carreuns,
Lu arrivan giu el bass
510 Sper la casa dil parpeun,*)
Nu ch' ei vegn pagau il dazi
Per il transit a Sogn Plazi.
2. Co quels d'Ursèra fan Cumin.
Avon la porta gronda dil Crap de Hospental
515 Ei oz la radunonza dils umens delia Vai.
In tschepp de melli rigas stat leu sil plaz-Cumin;
II pievel fa en fuola entuorn la buor' in rin.
Dasper la buora stattan vischins de plein possesSf
Ed ordeiítuorn ils jasters e simpels indersess,
520 E sper la buora spetga — leu senza gnir unfis —
II Cau de quels ded Uri, Signur Mistral de Fries,
E silla buora seglia, Signur Mistral de Moos,
Vistgius cun rassa nera, cun 'gl uors en cramadòs,
Cul pegn en sia toppa sin grundas de rubin;
525 E gl' um che porta P Uorsa entscheiva uss Cumin.
- ) Schlagbaum.
330 —
„Undrai Signurs ded Uri!
Vus aultditgai Parsuri!
Seis beinvigni en Vai!
In beinvigneut, Vischins!
530 Vus Umens ded Ursèra,
Ton nobels sco cumins!
Undreivla redunonza!
Essent per confidonza
Viés malvengonz mistral
535 E Cau uffizial,
Sche prend'jeu- la
lubientscha,
De metter en preschientscha,
D' admetter e proponer
Ais umens cheu presents,
540 En questa vai sesents,
Ils quais ein suttamess
Al stab dil Segneradi
E han cumplein posses,
Dils dretgs dil vischinadi, —
545 La caussa ditg vertenta
Dell' uniun urgienta
Cun Uri nies vischin. —
Fetsch quei sin buna fin. —
Vus Umens delia Vai!
550 Nigin sa dispitar
Nies dretg de s' alliar.
Quei dretg ei schi perfetgs,
Sco tuts noss auters dretgs,
Dais retgs documentaus
555 E tschiens ga approbaus.
Vein gie las truccas pleinas
De quellas purgameinas.
lis paders de Muster
Secreian bein d' haver
560 Certs dretgs sil regiment.
Quels valan da present
Mo aschi lunsch, sco nus
Cun star modest e prus,
Surfrin lur ugadia,
565 Vertin lur signeria.
II tratsch de nossa Vai
Ei tratsch imperial,
E mo gl' imperatur
Ei nies suprem Signur.
570 Bein han noss perdavonts
Gudiu in pèr tschien onns
La proteczitin claustrala —
Ed en vertil legala
Portan la consequenza
575 De tala dependenza;
Mo lezz' advocatura
Ei stada mo procura,
Procura pigl imperi,
U simpel ministeri
580 En num e competenza
Digl retg en si' absenza,
Pussonza empristada,
Che sto vignir turnada,
Pussonza per seraeglia
585 Sco quella de fumeglia,
Pladida d' in patrun.
Vus Umens delia Vai
Gudis la libertat,
Schi ditg sco F Uorscha stat,
590 Schi ditg sco Andermatt,
Realp e Hospental
Existan cheu en Vai.
Noss purs han mai schigiau
II paun de servitit,
595 II pievel mai portan
Cadeinas de subdit.
La tuor, che mira leu
Sin nus aschi da tgeu,
Stuess vus dir: „Adina
600 Ha cheu la glieut ctimina
Tenor isonzas e vegls patgs
Teniu cumin, regiu ses
fatgs,
Tscherniu tuts ses offizials,
— 331 —
Tuts ses gieraus, tuts ses
mistrals;
605 E quei ch' il pievel cheu
tscheniava,
Quei fuva lescha, ch' obligava
Signur e pur, schizun
gl' avat.
Quei fuva tschentament.
Qual ei in meglier mussament,
610 Vus Umens delia Vai,
Per nossa libertat?
Bein existev'il condament,
Che nies mistral regent
Ritscheivi dal convent
615 II niebel dretg de spada,
Sco forza empristada
Dais retgs e dagl imperi.
Perquei sto nies mistral
Cun tut il dicasteri
620 Naven da Hospental
Sereuder a Muster,
Per leu tenor isonza
La spada obtener;
Mo pintga importonza
625 Posseda quei viadi.
Ils dretgs de Signeradi
Surdai ais vegls avats
Ein mo formalitats
E piardan di per di
630 Lur forza pli e pli.
Las tschentadas curdadas
Ston esser approbadas,
E las mesiras pridas
Vegnir renconoschidas;
635 Perquei podeis vus èra,
Vus Umens ded Ursèra!
Cun Uri seligiar;
Quei senza domendar
'Gl avat per permissiun
640 E senza violar
Siu dretg de proteeziun.
Las spendas e tscheins fier,
Che audan leu vitier,
Negin che vul pretender.
645 II Lur volein nus render.
Mo nossas eompetenzas
Vulein nus consalvar;
En tuttas occurrenzas
Decider nus e far,
650 Quei clPeilaconvegnientscha
E viver da prudientscha.
Vus Umens delia Vai!
GP avat ha gl' onn vergau
Snueivel sedovrau,
655 Fondati in' iiniun
Cul pievel leu a Trun.
Tgei munta quella ligia?
Jeu cpaettel, mo fadigia —
Disturbis e surpresas.
660 Tgei novas interpresas,
GF avat cun quell' intenda,
Negin che aunc comprenda.
Leu vid ils precipezis
Cupidan ils urezis,
665 Leu s'aulzan las brentinas,
Leu neschan las purginas,
Leu creschan ils selvadis
Darguns e squatschs d'uradi,
E leu a trás minas
670 Sederschan Ias lavinas;
Da leu vegn bia bahaultscha.
Ch' ha pauc en sia caultscha.
Vus Umens delia Vai!
Adina han noss vegls
675 Cun gl' Uri giu scumbegls,
Aviras e degrettas
Rabantschas e dispettas.
Pertgei schi malas vettas?
Perquei ch' ils buns avats
680 Nies pievel endridavan,
— 332 —
Quel semper complicavan
En lur hostilitats.
Vus Umens delia Vai!
Leins buca stabilir
685 La pasch e secugnir,
Dismetter la discórdia
E viver en concórdia,
En pasch e comportonza
Cun nossa vischinonza?
690 Perquei Compatriots!
Vulein nus prender oz
Mesiras leu suenter
E metter pasch cheu denler
L' Ursér' e Vai Scallina —
695 Per oz e per adina. —
Vus Umens! jeu quitass
Ch' in tal ligioin spargnass
Bia donns a nies antschess
E fetg bein convegness.
700 Vus Umens ded Ursèra!
Per buna pasch fundar,
Cugl Uri, nies confrar,
Volein nus seligiar. —
II pievel haveva
705 Gizzau las ureglias,
Tadlau cun marveglias,
Cun. quet e furtina
La nova doctrina
Dil Cau ded Ursèra.
710 II pievel cuscheva,
Tremblava, schemeva,
De dar decisiun
En tala questiun.
Epi paterlava,
715 Fagieva canera
Sco sehaumna villada,
Epi scadanava
Sco P aura stemprada
E sescumbigliava,
720 Segreva, seglieva.
Epi sesparteva,
Fagieva partidas,
Pinava cun fridas,
De prender e render,
725 Culs pugns de defender
Scadin siu pareri.
Mo uss stat tut cri.
Fries, mistral ded Uri, stava
Silla buora, s' encimava
730 Sin tuts meuns e perdegava
Per tudestg e zacudeva
Loschamein las rassa moina,
Rassa melna sco igl aur,
Surcusida cun in taur.
735 „Umens libers delia Vai!
Sundel buca viés Mistral,
Vai cheu nuot de commendar;
Mo astgiass jeu cussegliar
Per viés bien e viés salit,
740 Per promover viés profit,
Sche stuess jeu dir a Vus:
,,Menaschei e stei cun
nus!"
Vossa Vai ei situada
El ravugl de nossa tiarra
745 E dependa, isolada
Trás montognas, per l’ ujarra
E pii transit e hanletg
Tuttafatg da nies schurmetg.
Tgei! leis currer sur F Al p su ra
750 Trás nevadas e lavinas
En misérias e furtinas?
Stein nus buca pli maneivel?
Fuss ei buc pli commodeivel,
De haver in taur sin porta,
755 Schmanatschont la corna
storta,
De haver igl uors de Berna
— 333 -
E las puntgas de Lucerna
En agid per sedefender,
Cur ch' in jester less offender
760 Vossas veglias libertats?
Voss avats ein eremits,
Cultiveschan Ias vertits,
E lur propi ministeri
Ei converter ils pucconts
765 E spindrar ils perdavonts,
Or dil fiug dil purgatieri.
Eis ein buc in segneradi
Oudeschiu cul mund glenadi.
Per defender privilegis
770 Sto ins esser oz garmadis,
Star stinaus sco mez salvadis;
Libertats ein garentidas
Mo cun forza, pugns e fridas.
„Noss avats ein nauschs
avunda!"
775 Ina vusch che furibunda,
„Fridas, bien auiitg! podein
nus
Era parter ò pulit;
En cpiei grau, Mistral, havein
nus,
Quettel jeu, in bien credit."
780 Tscheu e leu in scaffergnava.
Mo de Fries continuava:
„Ducas, comts e rechs barrais
Regian leu sin tuts cantuns
E sgurtegian la puraglia,
785 Mettan gl' um cumin en
paglia.
Lunsch entuorn tut che
suspira
Sut il giuf dils gronds e plira.
Umens libers ded Ursèra!
Possel buca far canera,
790 Lessel buca seludar;
Mo astgass ins domondar:
Tgi defend' uss 'gl interess
Dils cumins cun bien success?
Tgi domogna la luschezia
795 Dils baruns e lur noblezia?
Tgi ha rut la tirannia
E las tuors de garmaschia?
Cun in plaid, tgi liberescha
Oz ils pievels e scaffescha
800 Sillas Alps la libertat,
Ed unescha cheu in stat,
Nu' che pign e grond po viver
Seconvegn e resta liber?
Ina vusch recenta gitta
805 Denteren che seschluitta:
„Uih! ils purs de Ligia
G r i s c h a
Han er buca P ossa mischa."
„Vossa ligia ei rest nova,
Ha aunc buca fatg
F emprova",
810 11 mistral de Fries sedrova.
„Nossa ligia ei garantida
E cun seung ferm
entschallida.
Nus havein en tschien
battaglias
Tuts baruns sdernau en
scaglias
815 E savein gidar scadin,
Che vul buca far da fin,
Vul cun nus sealliar,
Esser libers e restar.
Umens libers delia Vai!
820 Tgei carteis vus aunc schi
mal?
Tgei mungleis temer tenien
Nus vulein gie mo viés bien.
Lezas hurschas e sbarradas,
Las dispetas e sedadas
825 De nos vegls ein emblidadas
— 334 —
E ston uss vignir satradas.
Vos avats han en quei grau
Franc daditg tut emblidau.
Era porta viés convent,
830 Buca pli ton disfidonza
Ded entrar en curainonza
Culs pães confederai.
Voss avats ein seligiai
Cun Glaruna, cun Turitg,
835 Era Sviz ei lur amitg.
Er cun Uri existevan
Veglias ligias engiradas,
Che malgrad in pêr sbarradas
Comporteivladat nutrevan
840 E perinadat scaffevan.
Umens libers delia Vai!
Enten temps schi
malmaneivels
Ston ils pigns, cumins e
fleivels
Seligiar, ensemen star,
845 Per lur dretgs franc
scompentar.
Pur seligia cheu cun pur,
Pign signur cun pign signur.
Co ils pigns survegnien
possa,
Muoss' a vus la ligia nossa,
850 Tgei ch' ils pigns uni pon far,
San ils Svizzers comprovar.
Vi per inagâ serrar,
Cun a tuts recommendar,
De la causa ponderar,
855 Ponderar e patertgar, —
Less cheu mai zitgi sforzar."
E mistral de Fries vegneva
Giud la buora, zacudeva
Buca mal siu taur ded Uri.
860 Silenzi rigieva
Cheu denter il rin:
La viarva teneva
II semi de scadin,
Signur e cumin,
865 Culs pertratgs en fermonza.
E tutta scarponza
Pareva tschessada,
Parev' emblidada.
E schon entschavevan
870 Ils giuvens a grir:
„Cugl Uri, cugl Uri!"
Cun Fries siu Parsuri
Vulein nus s'unir!" —
Cheu vegnan ils vegls,
875 Revolvan ils êgls
Domondan lur fegls.
„Tgei ha quel tschintsohau?
Tgei ha'1 paterlau? —
Savein ca tudestg
880 Avunda per quel.
A nus explichei
II propi contegn
De quei ch' el mantegn
Plidau ha el frestg
885 Maneivel e spert,
Probabel perdert."
E sin declaronzas
De lur figlilonzas
Entscheivan ils vegls
890 A grir sin lur fegls,
Entscheivan ils veders
Vischins ded Ursèra
Termenta canera.
„GFavat de Muster
895 Ha cheu de guder
Ils tscheins e la taglia
De nossa puraglia,
Las dieschmas tschentadas
Sin nossas casadas.
900 Nus essen subdits
335 —
Dils Sogns eremits,
Sco nos perdavonts
Avon milli onns.
La crusch de Sogn Plazi
905 Retilla nies dazzi;
GF avat tegn la spada
A nus empristada,
E buc il mistral.
La tuor d' Hospental
910 Pertegn al Signur.
Leu stat siu migiur
Cun pleina pussonza
Sur nossa raigionza.
II Gielli de Moss
915 Sto star anavos
Cun siu paterlem,
Che vul derogar
E giu dispittar
Cun smanis e fem
920 Ils dretgs digl avat.
O tgei naudschadat!
Nu veis las raschuns,
Vus paupers mittins,
De selamentar?
925 Ni leis bandonar
In niebel patrun
Tut senza raschun?
Haveis domondau
GF avat per lubientscha
930 De far Pallianza?
E ha '1 demussau
De quei contentientscha?
Nu ei P obadientseha
De vus engirada?
935 Nu ei la prudientscha
Savens emprovada
Da noss perdavonts?
O trests suprastonts,
Affonts malvengonzs!
940 Haveis erablidau
La stent' il quittau,
Ch' ils paders han giu,
Per nus mantener
Sin noss pivilegis?
945 Co eis han stuiu
Adina temer,
De perder noss dretgs,
Schi vegls, schi perfetgs
A voss Uranes,
950 Che fuvan adina
Sin quels sco ils sprèrs
Sin nossas gaglinas?
Han buca noss paders
Sco buns pertgiraders
955 Stoviu nus defender,
Cu leu noss vischins
Volevan nus prender
Cun forz' e rampins
E nus sutametter
960 A lur regiment?
Tgi sa empermetter,
Ch' il niev serament
Segiri nies fatg
Cun pli avantatg?
965 „Nischina, Nischina!"
La Vai Leventina
Marmugna adina
De lur ranveria,
De lur garmischia.
970 Voleis sclaveria,
Sche mei tiels gutrus
Ded Uri; mo nus
Laschei aunc morir,
Avon che untgir
975 Dal Segner present.
Nus essen Romontschs,
Aunc libers e frontschs
E glieut dil convent."
— 336 —
Aschia tschintschavan e grevan ils vegls,
980.In tscheu ed in leu tier schienders e fegls.
E tut adumbattei} rogava de Moos,
Saltont silla buor' anavont, anavos,
Rogava de quescher e po de calar
Cun talas caneras e po de tadlar
985 Las opiniuns dils auters signurs,
Tut raucs e bognaus da milli savurs.
3. Co'gI avat de Muster dat la spartgida.
Fertont che segrescha sil Plaz la gienira,
Traversa gl'avat a cavagl la Plan ira.
990 Ils tgôlis festginan, sbruflont la scamada;
Lur fiars dattan fiug, scadanont la sulada;
GF avat cun suita rebalza, setschenta:
Atras la pulvrera terlisch' F orgiainenta,
E gleiti compara, passont la Crestatscha,
995 II Segner sil tgiembel, al pievel en fatscha.'—
II pievel, vesent siu patrun en preschientscha,
Dat ina sgargnida, fagient retenientscha;
Giest sco ina bova, d' in grep retenida,
Seferma stremblonta cun ina scutschida.
1000 La fuola stupescha, cuschent in' uriala.
Schlargada, zavrada vegn uss la caniala.
Ils umens ded Uri cun Gilli de Moos
Han piars la curascha, setrain anavos.
Ils umens romontschs, ils vegliuords ded Ursèra,
1005 S' avonzan, fagient gloriusa canera
E greschan: „Pren mira! il Segner arriva!
Evviva la Claustra! Pultengia! evviva!"
Semettan en rietscha, formont la spaliera,
Ed arvan al Segner culs ses la barriera.
1010 II Segner, sco de far termagl,
Descenda svelt da siu
cavagl,
Stat ferm en pei sin siu
terratsch,
Ch' el dei defender oz dil
latsch,
Che quels ded Uri han urdiu
1015 EcunmistraldeMoostendiu.
- El passa lu cul meun alzau,
A benedent il pur surstau,
Atras la fuola separada
Vitier la buora bandunada,
1020 E munta leu maneivel spèrt
— 337 —
Sil tschepp cumin cun
cor detschèrt.
Siu êgl patern dat eunc in
sguard
Sco in cametg da mintga 1045
vart,
Fertont che sia barba grischa
1025 El ciar solegl stupent
terlischa.
El aulza lu puspei siu meun
Ejplaida ciar, ded aule pleun:
„Vus Umens delia Vald'Ursèra!
1050
Tgei munta quest embrugl
de guerra?
1030 Hacheudavosil Piz-Scopi
Entschiet il Giuvenessen di?
De quei sminavan nus pilver
Eunc nuot jer será vi Muster.
Tgei 'veis pomai de criticar
1035 Vid nies confar e demanar, 1055
Che vus ténis oz radunonza,
Senz'avisar la suprastonza!
Tgei 'levas far tut da discus?
Vus essas tuts fetg
suspectus. —
1040 Pertgei undrescha Viés
Mistral
Mo leu davos il traditur
1965 Vez'jeu in auter grond
Signur.
Seis bein vegni, Mistral de
Fries I
Oz buca siu patrun feudal,
E negleghescha tuttavia
Las regias delia cortesia,
Mei buc salida, beneventa
Tenor la fuorma, ch' ei
dischenta,
Tegn buc lastaffa, sco duei,
In vèr vasall de miu
marschei?
— Tgei fas ti leu, Mistral
de Moos,
Cun miu manti sil cramadôs?
Pertgei stas buc sin tia posta,
Per far tiu plogn e dar
risposta,
S' ti quittas de haver
raschun,
De lamentar de tiu patrun?
Cun tei, de Moos, lein nus
tener,
In di dertgira vi Muster.
—Jeutgiselteide felonia.—
E tgi de sia compagnia,
Che ha che morda la
conscienzia,
Entscheivi cun la
penetienzia.
Tgei 'veis de bien tgei
encurris
En Vai cun vossa
compagnia
Vus veis pilver falliu la via
22
1060 Ses umens, udent la smanatscha mordenta,
Bandunan de Moos — e quel sestermenta. —
II Segner cul det il de Fries designescha
E cun ironia lu continuescha.
— 338 —
1070 Ni 'leis cumprar in bov
de raz?
Stoveis vus far viés taur de
maz
Mo lu duevas sedrizzar
Tier il patrun, per marcadar.
Signur Mistral! 'vess mai
cartiu,
1075 Ch'in Fries rumpess siu
plaid spendiu,
Ch' in um sco Vus, che stat
avon,
Ftiss hábeis din schi trest
engonn.
Vus veis poda schon
emblidau
II patg, che nus igl onn
vergau
1080 'Vein fatg cun Vus de
cuminonza
Ad Altorf sin la radunonza.
Leu ha viés pievel
empermess,
De schar la claustr' en siu
possess, —
De schar P Ursèra star
cunbien
1085 E d' in a F auter far dil bien,
De viver en perinnadat
E respectar la proprietat.
'Veis emblidau il serrament,
'Veis emblidau il document,
1090 Che jeu e Vus vein sutsignau
E viceversa sigillau? —*)
Signur de Fries! gl' ei mal
de far,
Sch'in sade Vus bucsefidar,
Sche vus duvreis gF engirament,
1095 Per traflicar in tradiment,
E sefigieis de buns vischins,
Mo per urdir creuns e
rampins. —
Jeu creig denton mai pli,
ch' igl Uri
Sei cheu d' accord cun siu
parsuri. —
1100 .leu vegn iionn per quella fin
A-coraparer sin viés Cumin,
Per domondar il pievel sez,
Sch' el hagi è piglian viés vèz.
Duess ei lu pilver constar
1105 Ch'il pievel sez
lev' engannar,
Sche fetsch jeu pass tier
la Dieta,
Per dar a vus giu per la detta.
Leu 'vein nus èr enqual
amitg,
Cunzuii Glaruna cun Turitg,
1110 lis quais cun nus ein alliai
Ed ein adina stai fidai,
E vegnan buc schi spert
unfis,
De star de plaid, sco vus
de Fries. —
Per oz cargei voss niils de
satima
1115 E rettirnei en vossa canina!"
En rabgia s' avonza de Fries, il mistral,
Volent siglientar il cumin d' Hospental
Cun dar ina hurscha trás sia partida;
Mo prest la roschada sesparta, semida.
- ) In Tenor la detga in patg de 1424.
— 339 —
1120 Ils vegls ded Ursèra pertgiran la buora,
Ed èra la troppa dils giuvens conquorra,
Havent entilgiu las raschuns digl avat
E viu, nua regi la fei e verdat.
E sco dus mattatschs, engartai sin dagrettas,
2125 Ston Fries e de Moos calar cun dispettas.
Segner Pieder uss sevolva
Tier siu Pievel e dissolva
Cun raschuns de fundament
Ils pertrags de tsohorvament,
1130 Implantai eis tgaus dils Purs
Trás las tschontschas de
Signurs. —
El sclarescha si ils fatgs,
Refutesch' ils avantatgs,
Ch' ins voleva far valer,
1135 Per sesparter da Muster. —
Segner Pieder plaida
tgiunsch,
Sia vusch ins aiidalunsch;
Segner Pieder ha sco pader
Studiau de perschuader.
1140 Tut rebatta franc e fresc
Per latin e per tudesc.
Mintga plaid ei ina frida,
Ton sil cor, sco sin
Pudida; —
Ed uss tschontsch' el eunc
romontsch
1145 Cun siu vierv pusau e
frontsch:
„Clau Camengia di ami,
Ch' il lungatg leventi si
DenterVus las confusiuns,—
Ch' il contrast de duas
naziuns,
1150 Tuttavia differentas,
Ch 'ein en questa Vai
sesentas,
Schendri sbagls e disfidonza,
Sgurdinont la comportonza
—
E cuschini rizs e razs
1455 Denter vegls e denter mats,
Che perquei il Tudestgun
Tscherchi gl' Uri per
patrun —
Gie, ch' ei detti giuvenasters,
Che sependien vidilsjasters
1160 E brattassien da figliasters
Nies Romontsch per in
canaster.
Ch' ils Tudescs fan vèss
d' emprender
Nies Romontsch, selai
comprender.
Èra nus havein pitgiras,
1166 Ded emprender lur mistiras,
E plidassen pli bugient
Mo Romontsch da funda¬
ment;
Mo gl' ei fatg, che da natira
Mintga viers ha sia lira. —
1170 Essan nus dentont schi buns,
De vertir ils Tudestguns, —
Gie, d'emprender lur lun¬
gatg,
De tractar eis schi bufatg,
Ch' eis pon denter nus exister,
1175 SenzadalTudescdesister,—
— 340 —
Sche podessen eis bein èra
Risguardar empau noss' éra,
E silmeins far in' emprova,
Ded emprender quei ch' ins
drova,
1180 Per disquorrer cul vischin,
Senza far cheu schi da fin.—
Quei fagiess da bi bugient
In carstgeun empau dischent.
Mo 'ls purs cotschens cun
lentagiens
1185 Ein en tut empau ded
agiens. —
Malspirtai da ranveria
Ei lur Diu P economia.
Cortesia ei in vèz,
Che meretta doiras e sprèz.
1190 Cun in règl malign enguord
Stat mintgin sin sia cuort
Ed enquera d' engannar
Siu vischin, per profitar.
In ed in ei cheu in retg
1195 E respecta mo siu dretg.
In ed in secrei ded esser,
Schi perderts sco in
professer.
Per las caussas de cumin
Interess ha el negin.
1200 Siu princip ei car de vender,
Bia de prender, nuot de
render.
Oh, cun tala glieut selai
Buca viver d' alliai!
Ha, vus paupers oriunds, —•
1205 Possessurs ded alps e funds,
Vegls vischins e purzonavels,
De tuts dretgs ils vers
arfáveis!
Essas schi da buna fei,
De vegnir da quels marschei,
1210 De straschar voss interess
Ais rampins dils indersess,
Gie perfin de trafficar,
Per vus sezzi engannar? —
Leis commetter P ortgadat
1215 De cun Uri far íuistat,
Ch' ha adina cavistrau,
Per vus metter sut ugau? —
Giuvenasters, giuvenasters!
Dei adatg empau dils jasters!
1220 De saver empau tudesc
Tegn vus buca si da fresc. —
'Scheis vus ils Tudescs
surprender,
Vai cun vus adina mender,
Fin ch' eis vegnan schi
garmadis,
1225 De tractar vus sco selvadis.
Tgei tartgeis de profitar
Cun in schi pervers eonfar?
Mo pertgei, risdei pomai!
Essas vus schi trubestgai,
1230 De snegar, sprezzar in
sumina
II lungatg de vossa
mumma? —
Essas schi da pauc valzenn,
De disgir viés cor e seira,
Ded unfrir viés ver caracter,
1235 Per far tschéras d' in
calfacter?
Nies Romontsch ei d' origin
In' enfiaria dil Latiu,
Ch' ei adina staus in vierv
Cultivau e plein de gnierv,
1240 Sco eunc uss la sontga messa
Di per di a nus confessa. —
II Latiu vegn scrett pertdt.
- 341 -
Dil Tudesc san ins nagut
Auter, che in triep barbar
1245 Drovi quel, per patterlar.
Milli onns ein passentai,
Ch' ils Romeiras, ils vigls
Latins,
Ein vegni sin noss confins,
Han fundau sin crests e
spundas
1250 Lur culégnas oriundas
E tschentau amiez la Vai
II Casti dil hospital. —
Perdavonts de milli onns
Stavan cheu en Vai avdonts:
1255 Um e dunna cul mattatsch,
Cultivont il stess terratsch.
Voss babuns ein cheu satrai,
Voss affonts cheu battegiai,
E vus essas cheu vischins,
1260 Per amur dils vegls Latins,
Che han schau ais decendents
Cul lungatg lur beins
schaschents. —
Dat ei bein zaira' in pievel
Schi tumpriv e schi da
niebel? —
1265 E vus lesses barattar
Viés caracter cul barbar,
Cul lungatgscultschiu e gob,
Che deriva dal Schuob,
Ch' ei d' obscura derivonza,
1270 Senza stemina ni mionza?!
Nua'veis viés pugn d'honur?
II Romontsch sáveis disquorrer
Giu Ligieun e bein conquorrer,
1275 Vender ni cumprar in tier
Senz' agid d' in mulessier. —
Cun Romontsch plidar sáveis
Culla sebenta dil Valíeis.
E davos il piz Scopi
1280 Tut capescha viés „bien gi".
Sche pertgei voleis unfrir
Viés caracter e disgir
Vieslungatg artau dais vegls
Ais ded Uri quels tschubegls,
1285 Che patiarlan de vertit,
Mo vus porschan sevitit!?"
E gl' avat scaldaus excloma
Cun in plaid sco fiug e
flomma:
,,„Umens libers delia Vai!
1290 Vai plidau in intervall.
•Ieu pretend' uss curt e spèrt
Ina tschiarna de detschèrt:
„Leis, vus Umens delia
Vai!
Star sidretg sco nies
vasall,
1295 Renconoscher il poder
Delia Claustra de
Muster,
Suondar la nobla Crusch
De Sogn Plazi — ni daila
vusch
Leu al taur de quels ded
Uri?
1300 Jeu domondel sco parsuri,
Schent a vus Ia libertat,
De far vossa voluntat." —
La fuola riranada, scaldada, cametscha
Seta vid la buora, semetta sin rietscha;
— 342 —
1305 Ils vegls ordavont, ils giuvens suenter,
Perfin enzaconts dils Tudescs vegnan denter,
E cloman e greschan — i n cor, i n a vusch:
„Sogn Plazi! Sogn Plazi! nus lein tia crusch!"
Ils vegls serebalzan lu eunc ina gada
1310 E cloman cun viarva stendida, scaldada:
„0 munVma romontscha! Ti mumma carina!
Nus'lein tia tschontscha salvar per adina!"
II Segner descenda contents dalla buora
E va — compognaus dais subdits en la tuora,
1315 Per far ina fiasta cul pievel fideivel,
Cul pievel sincer e d' in spert raschimeivel. —
De Fries, la sabientscha cun sias cambrolas,
Banduna la piazza, sgartont las tarscholas,
E Gilli de Moos, che festgina suenter
1320 Cun prescha schi gronda, de romper il venter. —
E gleiti svaneschan quels umens capáveis
De crutschs e rampins — sut la crappa dils giavels.