ladino

Jan Batista Alton 1881 Liendes y stories tradizionales I pić Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

I pić.


Un an dʼ aost lʼ era vegnù tan la gran cuantità de pic, che i èa magnà ia duc i capuc e i jia pian pian te la fièa. Dut grames no i saéa che sent chiamer a se librer. Na femena va dal curat; lʼ èa studià doi scola neigres e lʼ era braviscimo de benedir da catif, e per el temp; ela ie conta dei pic, del dan e lo prèa de consei e dʼ aiut. El ie comana de ie porter do trei pic da nascous e de no dir nia a nesugn, se no no l pel fer nia.

Indoman la femena va coi pic te na scatola e i i desc al curat; lʼ a tout ca un gran liber, lʼ à fat na vista scura e scomenzà a slatiner; lʼ à avert la fenestres e co lʼ à scomenzà a fer cola man croujes e a dir „benedictus” o “maledictus”, la femena a cognù jir fora de cambra e più tert el lʼ à maneda a jir trei outes intorn calogna. Co el curat lʼ à abù fenì, el lʼ à chiameda, ie à dat na bocia de ega senta e lʼ à dit: „Chiche lʼ é i pic, no ve die, ma mazer no i podon, i cognon confiner valgonder; vo jì sun ciamp, tirà ega senta demó te trei ciantons, el cuarto lascialo avert, perché da chel i posse sciamper; ic i jirà vin chela crepes, i magnerà dut, i farà ros e i distrugerà ence la reijes dei zopons e co i arà fenì chel toch che ie assegné i cognerà creper.”

Coscì la é stata: doi egn do se vedea amò rossa chela pela, olache i é stac confiné.