Historias dil munt sogn Gieri/22
 |
Questo testo è incompleto. | |
| ◄ | Historias dil munt sogn Gieri | Historias dil munt sogn Gieri | ► |
La mala dunna.
<poem> Ina gada eis ei stau Vi Pitasch in puret blau, 3005 Deivets vev' el pli ch' avunda E miserias sut la grunda E malidis tochen sum, Schava enqualga igl um Ord la bucca bein mitschar 3010 Enqual gianter cun zundrar. E magari vess el fatg Cun quel sut in pugn e patg, Sco el ha dau d' entellir In bi di, ch' ei mava pir! — 3015 Promptamein quel culs peis caura Vegn neutier tut de bial' aura, Muoss' al pur premura gronda, Nu' ei maunchi el domonda E declara sil moment, 3020 Che sch' il pur selaschi en De far pugns e patgs cun el, Sche survegni el sil stell Biars daners, schiditg sco' l pur Sappi dar ad el lavur. 3025 Bein cuntents igl um pertratga: Quella caussa ei bein fatga, De lavur vein toc' ils egls, „Sas emprender de far segls!“ E d' accord ein els vegnî 3030 Els artechels proponî. Mo il niev fumegl en verd Vev' in ried, luvrava spert, Vev' a mauns zatgei el priu, Era gleiti tut ventschiu. 3035 Il puranchel gia temeva, Che tut mondi sco tschel leva — Ed el era buc uera E domonda la massera, Tgei che seigi cheu de far, 3040 Per il giavel fatschentar. E la dunna spert studegia, In remiedi bein gartegia: Dat al gianter launa nera, Commandond cun mala tschera 3045 De lavar la giun fontauna, Tochen ch' alva sei la launa. Vid il begl il nausch sedrova, Tuttas modas el emprova. Speras vi va enqual pura, 3050 Fa curvien, co quel lavura; Il sulegl sur la vallada Dat scaldond enqual egliada Sil luvrer, che ha premura Ded anflar la procedura: 3055 Ed el fruscha tochen sera, Schmaca, strocla launa nera, Dat el begl bia tschalatadas En las auas serimnadas, Che las stellas giud il frunt 3060 Crodan giu el begl profund. — Mo el ceder sto tuttina, Nuot cheu gida la furtina: Launa nera, resta nera, Fa el ge macorta tschera! 3065 Ei vegn notg sur la vallada, E la launa ei restada Sco ell' era. Dal turpetg Quel giusut ha giu schanetg De far dar la dunna tscheina! 3070 Ord il vitg el spert semeina, Mo al pur il scart daner Sa el buca pli retrer. La sabia directura de tut las producziuns Ha queida era sezza per las raquintaziuns. 3075 E mumma Gada plaida: „In matg nus lein scaffir, E biala primavera en sala far flurir, Schege che la ferdaglia dadora fa schelar — Nus endadens noss' olma lein el solegl scaldar, Che tras ils plaids dil pievel sclarescha maiestus 3080 Ed ord il spert dedesta tonts fatgs miraculus. En biala stiva caulda lein star a vitg, siemiar E lunsch els reginavels cun alas ô sgolar. Stimada spusa Gielgia, o niebel car signur, En la preschientscha vossa jeu prendel uss l' honur 3085 De raquintar la praula, ch' entscheiva el mulin, E cala en la sala dil retg cun biala fin. 3090 Ei fatga da crap els fundaments giu bass, Dado la fenestra combra sin cruna de matgs Las neglas fluridas pendan ord ruogs bufatgs. Si sut la grunda da lenn va il lautget, Leu pend' a solegl il resti u il tapet. 3095 Il tetg de schlondas de purs ei engreviaus Cun grossa crappa, ch' el hagi dals suffels ruaus. Las puras vegnan cun sacs pleins segal, salin E van el suler sur scala dil vegl mulin, Maneivla vieifer ei la termosa plazzada, 3100 Che tschaffa il graun en siu ravugl, e scurlada, Fa viagiar ils garnetschs alla mort en la mola, La frina smaccada pli lunsch per il vau scarsola E vegn a mauns al bigiat, che fa la zavrada — Da sum tochen dem la frina va aunc ina gada, 3105 A bass en ils caums. Ed ils sacs empleni cun la frina Van ord igl esch sut tier ils purs anavos en cuschina. Dadora la preit la roda vegn muentada Dall' aua, cun forza giu ord la canal curdada. Mo en la canal ei plazzaus in ferm risti, 3110 Che ha las lennas, che vegnan de retener si. Igl ei schabigiau, ch' il bien muliner ha enflau Leu en la canal ina chista gronda e greva, Ed il bargir d' affons ord quella vegneva. Arvend igl uvierchel el ha lien observau 3115 Treis petschens tut sauns, sco vin e latg de mirar Cun ina steila sco gl' aur sil frunt bi clar: Dus pops ed aunc ina popa. Ed el ei surstaus Ed en dad esch tier la dunna el ei caminaus. Els eran senza affons ed han bugen salvau 3120 Quels petschens, che l' aua haveva ad els surdau. Quels treis carins el mulin ein vivi e carschi, Entochen ch' els ein sin cerca vegn onns vegni. Il muliner ha detg la verdat zuppada, Davart la chista en quei risti engartada. 3125 Ils mats studegian suenter lur geniturs, E pli ch' els patratgan ei fa ad els snavurs. Ils giuvens talunan vid il muliner de dir, Tgi bein pudessi quels fatgs empau sclarir. E suenter madir ponderar di il muliner: 3130 „Quei po gl' utschi, che di la verdat saver! Quei sabi utschi ei d' anflar en in casti.“ Il giuven dils frars ha ussa ruaus pauc pli. Gl' utschi, che di la verdat, el vul encurrir. Sin in cavallut ins vesa naven el ir — 3135 El ei sil cavagl schi bials sco il matg flurent, Lunsch ora el mund el va e stat naven. Tut adumbatten ei spetgan el anavos — Ed el mulin a tuts quei para curios. Il frar pli vegl bein gleiti vul empruar; 3140 El va sin viadi per igl utschi ed il frar. Mo era quel ei buca turnaus el mulin; La sora Sibilla va ora sil crest vischin E spetga e spetga e lai encrescher pils frars E larmas pendan osum ils egls schi clars. 3145 Sibilla ha liung' uriala e suenter in onn Vul ir sin la tscherca er' il niebel affon, Che ha la fatscha ded aunghel cun egls blaus, Che enconoschientscha negina han cun puccaus. La glieut dil mulin dal bargir han egls cotschni, 3150 Da quei commiau e pils giuvens, ch' eran svani. Dad in plaun ora la giuvna ei cavalcada — Cun flurs nundumbreivlas surtratga ei la prada, La via va suenter in legher ual cantont E giu da tschiel sclarescha solegl scaldont. 3155 En in uaul la via ei lu untgida, Dad ina veglietta la matta vegn retenida: „Ti vas pigl utschi, che di la verdat, pils frars, Jeu dun a ti in cussegl, ch' ei scarts e rars: „Vul ti reussir, mai, mir' anavos sin via, 3160 Udesses ti era bia cloms e suns de legria!“ De buc emblidar gl' avis ha ell' empermess, Ed arrivada dado gl' uaul stgir, spess, Ves' ella in lag grondius sut ina collina E silla tschema de quella siala alpina, 3165 Stat in admirabel casti. Ed ella di: Si leu savess fors' esser il sabi utschi. Entuorn il lag ella va a cavagl sillas rivas, E mira riend giu bass sin pescs e litgivas: Ell' ei schi biala, ch' ils pescs cuchegian ora, 3170 Selegran de ver quella fatscha de glisch - aurora. Seglida giud la siala pren ella in fest E va sil quolm cun in pass segir e prest. Davostier selaian uss cloms e gibels udir: „Sibilla, Sibilla!“ ei greschan pir e pir. 3175 Mo ella stat ferma, fideivla all' empermischun, Mai mir' anavos, domogna la tentaziun. Ell' ei beingleiti sitier il casti remarcabel: De marmel verd ein ils mirs, in bagetg admirabel; Il circuit rodund ei cun mirs tschinclaus, 3180 E mintgaton toc il rempart ei coronaus, Cun bialas tuorettas unidas tras in suler, Leu san defensurs paliats laghegiar e trer. A nossa giuvnetta sesarvan ils eschs enferrai; Ils garters massivs ein els raviuls alzai, 3185 Las punts ein sbassadas sur foss profunds endretg, Igl ei sco ded ir siaden el palas din retg, Sisum els cantuns dil trianghel fortificau Treis aultas tuors, che pertgiran, ins ha plazzau: Ed enamiez la pasch el palaz ei de casa 3190 Solemn ruaus dapertut en la cuort serasa. Sibilla va enasi en stanzas custeivlas: Mo denter tuttas stivas e combras plascheivlas Ell' anfla ina, per ella de gronda muntada: Leu vid il plantschiu ves' ella gronda tschuplada 3195 Casets d' utschals, che pendan bein colurai, Ed els casets ein utschals stupents fermai, De bialas colurs, tut mellens sco aur e verds, Morells e cotschens. Tuts ein curteseivels, perderts. La giuvna cheu aud' ils utschals clamond pei a pei: 3200 „Jeu sun igl utschi, che di la verdat, pren mei!“ Sibilla da quei sto aultamein smervegliar. Da cor selegra ella, finalmein d' anflar Cheu denter tonts gl' utschi, il ver e dretg — Dad ina vart pend' in utschi temeletg ― Quel dat buca sun, ei grischs ed aunc pignets; Sibilla pren quel. Las alas el aulza tut leds, Sco per engraziar. Ed ussa da bass quel di: „Jeu erel schenaus de grir sco' ls auters a ti, Denton ti has elegiu il ver, il dretg. Jeu digel a ti la verdat, quei ei miu deletg. „Per ina gada jeu digel: Lein ir en curtin.“ Sibilla va o sin tschei maun egl jert carin, E less bitschar igl amitg en siu caset. In pign paradis ei il liug fluriu, quiet. Quei jert dil signur ha sendas plaunas ulivas, Cun eras bein pleinas de flurs soleglivas: Rosers flureschan amiez entuorn la fontauna, E rosas terlischan leu en splendur cotschnauna. Gl' utschi di ussa de bass: „Leu ord ina caglia Pren giu ina torta, che fa survetsch de vaglia; Mond dal quolm giu cun quella dai ina frida Encunter la crappa sper via sternida.“ … — Sibilla dat aunc in' egliada sugl jert merveglius — E tuorna lu leda dal quolm misterius. El maun seniester tegn ell' il caset digl utschi, El dretg la torta tagliada egl jert dil casti: E mintgaton, vesend in crap leu sper via, Dat ella la frida e vesa per sia legria, Ch' ei vegn ord la crappa spert in carstgaun, Che leva sin peis e dat ad ella il maun: Uss in cavalier, e gleiti ina dunschala; Sibilla suenter buca ton liung' uriala Leventa ord la crappa ses agens frars: Quels enconuschan la sora e betschan tut nars, Dal grond legherment ded esser dad ella spindrai; Encunter casa tuts treis ein viagiai. Il sabi utschi el caset entscheiv' a cantar: „Affons ded in retg, tuts treis, jeu sai vus numnar!“ „Duront che vies bab er' ius en in' uiara, Vies aug enguord ha fatg in' ovra barbara, Privond la regina da ses schi bials affons — Ed aunc de menzegnas el ei sefatgs culponz — Havend vus mess egl ual dadens il mulin, Al retg absent el scriva il rapport malign, 3245 — Quei ei stau fatg alla mumma grev entiert — La buna regina hagi gatells retschiert! Aunc ussa persuenter stat ell' en perschun, Mo vus alla glisch mettei verdat e raschun!“ Tiel retg cavalcheschan tuts treis, ch' ei dat fiug — 3250 Cun bia cavaliers e dunschalas ei vegnan el liug. Gl' utschi ha resdau la historia entira al retg, E quel ha cartiu e tadlau il rapport cun deletg. La mumma regina neutier vegn era clamada; Sibilla semeglia la mumma vid frunt ed egliada. 3255 Ed ils geniturs embratschan lur cars affons, Ils quals els tenevan per pers tonts onns. Ed el casti ein clamai ils vegls dil mulin E buna pagaglia retscheiva dal retg scadin. Ei vegn el casti preparau in past da legria. 3260 Cugl aug turpigius il retg fa dueivla giustia. En tocs el vegn scarpaus da quater cavals — La carn gnanc schagien ils pli fomentai utschals. Sibilla pli tard ei stad in' oreifra regina Ed ha salvau il sabi utschi per adina. — — 3265 Si sur Sumvitg sesanfla gl' ucclaun sogn Benedetg, E leu en la claustretta sut communabel tetg Ein mungias serimnadas en la retratgadat, Fugend embrugls e scandels, dil mund sfarfatgadat, Tadlond spels peis dil Segner ils plaids d' invitaziun: 3270 Neu, ti columba mia, neu tier la perfecziun! Las mungias survetscheivlas la stad van encurrend Las jarvas bunas, fermas, che porschan spindrament Da nauschas influenzas gl' unviern a trits malsauns. Las mungias en malsognas surveschan als carstgauns. 3275 Culastia ei clamada tiel fegliet dil migiur E fa buglir las jarvas, che dattan la migliur. Mo oz en compagnia stat ella e fa rir: Il rir ei medischina pils cors ch' han de suffrir. Niessegner e las grazias. Ina gada ha Niessegner 8280 Fatg visetta als carstgauns, Sco in bab plein beinvulientscha Lev' el parter o biemauns. Il patrun de tuttas grazias Vul ge bein a ses affonts, 3285 Ed el lev' en quella tiara Far dil bien als habitonts. Sil stradun entaup' il Segner In de ses spirituals. Quel, vesend siu car mussader, 3290 Fa beinvegnis cordials, Fa enclin, sco glei isonza In uestg de reverir. Ed il Segner buntadeivel Dat al prèr ded entellir, 3295 De numnar, tgei dun el vegli; E cheu di dabot il prer: „Jeu vi bien e bialaveta.“ — „Bien, sche deis ti quei haver!“ E pli lunsch il Segner varga 3300 Ed entaupa sil stradun Quella ga in caputschiner, Che va staunchels tut a mun. Ed il pader brin salida Il Niessegner cauldamein; 3305 Ina grazia el domonda, E tgeinina ei quei bein? „Jeu less bien e biala veta,“ Di al Segner il giuvnal. „Quella grazia ha in auter, 3310 Gia naven ei quei regal.“ „Mo pazienzia!“ di il pader, „Bien, sche quella sas ti ver!“ Ed il Segner puspei varga, Tgi vegn uss a comparer? 3315 In tschancun pli lunsch arriva Culla menadir' in pur. Era quel po dir al Segner, Tgei el vegli per favur. „Jeu less bien e bialaveta!“ 3320 Di quel semigliontamein. „Quei ha gia retschiert in auter, Ti domond' in auter bein!“ „O sche gliez ei schon navenda, Lai silmeins a mi lavurs!“ 3325 „Quei convegn a vus il meglier, Ge, lavurs ei sort dils purs!“ Alla fin entaup' il Segner Ina femna din luvrer. Era quella vul per grazia 3330 „Bien e bialavetta“ ver. Mo il Segner sto rispunder: „Per quei vegnas memia tard.“ E la dunna di: „Ah miarda!“ Mond malitga dina vart. 3335 „Hagies pia, sco ti dias!“ Di il viandont divin. Mintgin va per sias vias — E la praul' ei alla fin. Romeias il vegl fravi la sort ha destinau 3340 De dir en compagnia in fatg bein modulau. Da tgei vul el disquorer? Da siu mistregn empriu, Co endridar la flomma cul fol sper il burniu, Co cul marti de massa pitgar il fier buglient, Ch' ei seglia ora brastgas, che dattan sclariment, 3345 Co batter, stender, storscher ils fiars el fiug cotschni, Descriver co ils tscherchels ferm vegnan empunî, Ne co tscherclar las rodas, co preparar pissials, Pinar la ferradira ed enferrar cavals, Co entschallir las lontschas, paliats pil catschadur 3350 E far reparaturas d' iseglia per il pur: Romeias pauc en fravia po ussa pli luvrar, Persuenter silla porta el ha de vigilar. E leu sper punt e garter el ha sez inventau La praula che suonda, dil giuven de Tavau.