Fuorma da Menar il dreig

romancio

1896 Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu Fuorma da Menar il dreig Intestazione 6 febbraio 2016 25% Da definire

Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. I
[p. 80 modifica]


Ei char, dulsch Senger Deuse! …
Quont gig vol tiers gurdare?
Quont gig vol teas ligieus
20 Mazar, scarpar laschar?
Rachnege ti ilg saunge
Chei en Biemont on spons!
Rachnegia ti quei bongie
En Swiz da tes uffonts!
25 Cur tut agid mundaune
Da nus vean prieu davent,
Ven Deus cun tieu ferm maun,
Honur meg tetz lur ent.

Us eis ei temps, Grischuns,
30 Tapfer da guragiar
Seiges tapfers Barunse!
Lgei pilg salid da far.
Rumonas parmaschunsse
Leias zund buc sfidar!
35 Lgei mei angonamentse;
En lur latsch par pilgiar.
O Deus, la ti' baselgia
Scharmege us bein bault!
Mo la pitouna velgia
40 A frusta meg cun gault!
Amen.


FUORMA


da menar il dreig souenter il [criminal] dreig de la reschiun, sco ei sa meina enten il niess Comin da lomneza 1659.

(Ineditum nach Ms. Ce.)


5 [f. 1a] L' AMPRIMA GADA SCHI sa Rimnen ilg nies conselg a fan Conselg Co Ei wulten pilgiar a moun, scha ei wulten termetter per ilg zuosaz ner scha ei vulten els far per inna gada inna entschiatta a lou schar menar tras ilg Seckelmeister in ploind a per inna gada era tatlar la Risposta a suenter la Risposta milgs anavont lura sa Conselgiar da tarmetter 10 per ilg zuosaz, suenter ilg faig fus grond ner pitschen, lou handlear a bunna fei senza mal Artt. Souenter quei Conselg schi ven ei ilg pli da termetter per il zuosaz con inna schrittira Sigilada con il Sigill dil Comin, ei seig ala Fopa, Flem, Wall, als quals vengian lou manegai per ilg lur serament Souenter il nies 15 uertrag da tarmetter els lur dgiraus a gidar menar quest dreig Souenter ilg nies velg vertrag, cha nus in cun liauter wein an toccan ossa menau a [f. 1b] bona fei a quei sin il tall dgi, sco ei ven lou enten quella scartira lou de terminau da Conparer. Lura Souenter schi Cunparen quels singurs dil zuosaz, ei seian da la 20 Fopa, Flem a dera Wall, ilss quals presenten quella schrittira ad els tarmessa … hon dgir, ca schinavont scho els enten quella Schritira en lou maneai per ilg lur Sarament a vies uertrag, cha in cun liauter enzemel vein da vangir enten ilg ondreiuel Comin da Lomneza, schi vein nus bucca lieu far [p. 81 modifica]

souenter il [criminal] dreig 81 autter, mai far obedienscha, a dera tatlar lur gareigament da in singur mistral a mes Singurs a dera in entir lodeiuel Comin, wein era buna spronza wit vus mes undreivels singurs, cha ei seig bocca da basengs da nus enten tals fadgs da nus dovrar, sonder podeias nuss maneivel terleschar; lein era rogar, scha ei fus puseivel, da nus bocca enten quest faidgs dovrar.

Lou souentr fan ilgs nos Singurs in conselg Sin quella schisa da quels [f. 2a] del zuosaz, a lou offneien dsilg fag a dera la raschun per dgei Causa els à termessi da vangir souenter ilg nies velg uertrag, Cha vein in con lgiauter.

Lou souenter, Cur cha quels del zuosaz en in formai della Caschun da la lur Clomada, schi sen els ensemell a san in Conselg, a ven lou ordenau in lieug sin il plaz sott ilg tschiel aviertt, nua cha ei deig ngir da derchiar con far in Ring, ina meisa con inna couiarta a dera treis Supias ner scabellas da ser ilg treis derschaders, a giu sot ina scabella alg schrivont, a lur er ilgs Caumers, ils quals ston esser con argimentas a scadin in halunbart enten moun, ilgs quals dein lou perchirar la derdgira, scha anchin les far da laid.

Lou souenter quei schi vengnen ilgs noss da mesingurs sin quei plaz ordenai, a lou enpiara lura ilg nies Mistral in da messingurs della wartt drigia, scha ei velgen pilgiar a moun à far inna entschiatta da quest dreig, ner dgei ei wulten far; lou dgi quel da messingurs: schinauont sco ilg fadg ei tont a navont, schi son iou da quei sen, da prender a moun a far ina entschiata da menar quest dreig a schi gig a schi lieung, [f. 2b] scho a vus somelgia ilg dridg souenter orden a schantament del keiserlich dreig a bona fei; uilgi era deus, cha ei daventi a nagin entiertt.

Souenter quei schi enpiara ill Mistrall puspei in autter da messignurs della wart seniastra a dgi: schinauont scho ei compelgiau il pli da far inna enschiatta da quest dreig, schi enpiara iou, scha bein la derchira na deig ngir esser conplenida con ilg zuosaz souenter orden a dera souen[ter] schentament de il Comin a dera souenter il schentament de il Keisserlich recht, ner dgei ei seig dreig. Sin quella domanda schi dgi quel da messingnurs: Jou son da quei sen, cha nies weibel tras vies Comondament deig comendar ils nos messingurs de il nies Comin a dera quels ondreivels singiurs de il zuosaz dela Fopa, Flem a dera Wall, ils quals souenter il nies vertrag in con liautter vein, a cou far enten nom da Dieu ina entschiata da menar quest dreidg a schi gidg a lieung, sco ilg basengs datt en, souenter orden a schentament de il Comin a dera suenter il Keiserlich Recht; a vilgi Dieus, Cha ei daventig a nagin entiert. [p. 82 modifica]

[f. 3a] Lau empiara il Mistral lur’in autter da messingurs della ward dreigia a ils autters mesingurs, ils quals savonden tuts quel della wart seniastra. Lou souenter schi ordeinen il nos Singurs dus ner pli da messingurs con il nie

s weibel enzemel, ils quals wan par quels messingurs de il Zuosaz a els maneian per il lur serament [et] il vertrag, ca vein in cun liautter, cha ei deien cou vangir a gidar cou menar quest dreidg souenter orden a dera schantament de ilg Comin a dera de il keisserlich Recht.

Lura souenter schi conparen lura quels singnurs de il Zuosaz, ils quals datten lura lur schisa souenter, scho a dels plai da dar lins a lauters.

Sin quella schissa de quels del zuosaz enpiara lura il Mistral puspei in da messingurs da nies Comin de la vard dregia, il qual conosch bocca schissa a quels singurs de il zuosaz, sonder conosch, cha ei deien cou star nounauont con els enzemel, scho sabis persunas ca essas a gidar conselgiar a dera menar quest dreig a schi gidg a lieung, sco ilg dreig vezig, cha [f. 3b] ei seig posseivel souenter schentament a orden de ilg Comin a dera souenter il schantament da ilg Keisserlich Recht a bona fei.

Lau souenter empiara lura ilg Mistral in della ward seniastra, il qual Sauonda quell della wart seniastra, als autters singnurs era savondan tuts.

Souenter quei schi passen quels singnurs enten il Ring con ils nos singnurs enzemel, a lura schi se in da la Fopa della vard dredgia pir in pir richter, a lura in da Flem della vart seniastra er pir in pi richter, als auters con ils nos enzemell, a lura schi empiara il nies Mistral in omfrag, scha ei vilgen pilgiar a moun da tschantar la derchira souenter orden a schentament de il Comin a dera souenter orden a schentament de il Keiserlich Recht a bona fei.

Lou souenter statt ilg singnur Mistral si a fa inna entschiata a dgi enten questa fuorma tier quel della vartt dreig da messingnurs del il nies Comin: scha bein ei na nei sin dgi a sin ura, cha iou com mieu ondreivel tierzs possig prender la baccetta con la spada enten moun ensemel a ser a derscher [f. 4a] en quest ordinau lieug a schi gidg a schi lieung con mieu undreivel tierz somel gia dreidg a diassa souenter orden a schantament de ilg nies comin a da ill Keisserlich Recht a bona fei enten nom da Dieu, a wilgi Dieus, cha ei daventig a nagin entiertt. Respond quell singnur della wartt dredgia a dgi: Mo via enten nom da Dieu; iou son da quei sen, ca vus cun vies undreivel tierz podeias cau star si a prender la baccetta con la spada enten moun enten quest ordinari lieug a ser a derscher souenter orden, possa a vartitt a schentament de il [p. 83 modifica]Keisserlich Recht a bona fei, a villgig Deus, cha ei daventig a nagin entiert enten quests fadgs.

Lou suenter schi empiara il Mistral puspei quel della wartt senestra, in da messingnurs da nies Comin a dgi: Jou con mieu ondreivel tierz, scha bein ei na nei dgiraus, a dera questa derdgira ei conplenida da menar quest dreidg souenter orden a schentament de ilg Comin a dera souenter schentament dil Keiserlich Recht, cha vus leias trovar quei, ca vus sumelgia il dredg.

[f. 4b] Sin quella domonda schi troua quell ad gi: mo via enten nom da Dieu, cha sapig bocca autter mai, cha la derchira seig Complenida con il ordinari zuosaz a dera ils autters da messingnurs souenter orden a schentament de ilg nies Comin a der souenter ilg schentament de il K. R. a bona fei.

Lou souenter schi empiara il derschader con sieu ondreivel tierzs els auters messingnurs della vartt dredgia, ilgs quals sauonden tutts entocca la messadad quei trouament.

Lou souenter schi empiara il Mistral con seu ondreivel tierz quel della vardt dredgia, a schinavont scho la Derdgira ei conpleinida souenter orden a schentament de il nies Comin a dera de il K. R. a dera condanauont ella deig ngir emponida a tras ziun ella deig ngir emponida souenter il schentament de il K. R. a bona fei.

Sin quella domanda schi trova quell della wartt dredgia puspei a dgi: mo wia enten nom da Dieu, iou ui trovar quei, cha a mi sumelgia dreidg.

[f. 5a] Lou souenter trova a dgi: iou son da quei sen, cha questa derdgira deig ngir emponida tras il nies weibel souenter orden a schentament del Comin a dera souenter schentament de il K. R. a bona fei, scho da wilg ei denter nus dovrau a menau; permera gada, cha questa Derdgira deig esser emponida a schi dgig a schi lieung, scho quest dreidg a ina fin, era con quests plaidgs a plidaments a Riseruas, cha churcha ei ngnis ers ner dabats, o uer mord, cun fieug ner auas, dellas quallas caussas Dieus nus wilgig pergirar, plinavont chur cha ngis ilg Spirtual, il qual mas con ilg soing Sacrament a nauont ner a nauos, cha lura vus ser derschader con vies ondreivel tierzs a dera con inna Comina derdgira Star Si a quellas Caussas, ner autras mallas, emprovar da esser lavont, era ira souenter il soing sacrament aschi dgig a schi lieung, scho a vus, serderschader con vies ondreivel tierzs a dina entira Comina, ondreivla Derchira somelgia dreidg. lou era, cur cha quellas caussas fussan passadas, lura puspei poder tornar ent quest enponiu [f. 5b] lieug con totta compleina derdgira a possonza a wertitt souenter il schentament a orden de il Comin a dera de il K. R. enten quest lieug ner lou navent en toccan il lieug, cha vus ser [p. 84 modifica]dershander con vies ondreivel tierz a dera messingiurs a da sa conselgiar da tutt a quei, cha ils basengs po purtar enten quest fadg; deig er esser emponieu souenter orden a dera souenter schentament de il comin a dera souenter schentament de il K. R. a bona fei.

Souenter quei schi fa il Derschader con sieu ondreivel tierz in omfrag ils auters da messingiurs da ina Comina derdgira a totts in souenter liautter, ills quals savondan totts quei trovament in souenter liautter.

Lou souenter schi statt il veibel nounauont con la sia Bacceta enten il Ring a dgi quests plaids: Wia enten il nom da Dieu, da cocca dreigs a trovament a cou dau, schi enponesch iou quest dreidg lina gada a lauttra a la tiarza, er cha scha in dgin enschaves en qual ers ner dabats entoccan questa derdgira na na fin, quel deig esser cordentaus enten la Cuolpa gronda, a scha el vess bocca witt la [fol. 6a] rauba, schi dei ell esser Castiaus wit la hanur ner sin la witta, souenter sco ilg fall fuss, a quei a diassa soventer schentament de il Comin a dera de il K. R. 

FUORMA DA MENAR İL DREİG, souenter il ziuil dreig de la reschiun, sco ei sa meina enten il niess Comin da lomneza. sa lai menar enten questa fuorma, scho chou souenter statt schrit, tots omfrags a dera trovaments della entschiatta an toccan la fin; a quei a bunna fei da mei stoffel Chapäder schrit enten il on della naschienscha da Jessus Christus antoccan cau: milli sis tschient tschungquonta noff. 1659.

(Ineditum; nach Hs. Ce.)

[f. 38a] La Parmera gada schi lai il mistral tras il nies weibel ils Singiurs enzemel, quels cha en enten il lieug della cassa, nua cha ei s[t]aten la derchira, a lou fa il mistral in omfrag tier quels singiurs, cha en lou, scha ei vulten prender a moun a schentar derchira; lou ven ei ramess a il Mistral, scha lgei da messingiurs tons, cha ei sa possig schentar la derchira; a lura schi Comonda il veibel nou tierss ils Singiurs per il serament, ils quals vingen a fan bona obedienscha. Lou souenter schi se lura il Mistral davoss la meissa si sum, a empiara in da messingiurs della vard dredchia, a dgi: iou empiara vus, tal singiurs, scha bein ei na nei sin dgi a dera ura, cha iou possig cou prender la Baccetta enten moun a ser a derscher enten quest ordinari lieug? cha vus leias trovar quei, cha vus somelgia il dreig u. [p. 85 modifica]

Lou trova lura quel da messingiurs a dgi: via enten nom da Dieu, schi vi iou [f. 38b] era trovar quei, cha a mi somelgia il dreig a dgi: iou son da quei sen, cha ei seig bein sin dgi a dura, a sin temps a dera enten quest ordinari lieug, cha vus, ser Mistral, podeias cou prender la Baccetta enten maun a ser a derscher a schi dgig, scho a vus somelgia il dreig.

Lou souenter schi empiara el, il Mistral, ils autters da messingiurs antoccan lgei vergau la messadat, ils quals savondan quei trovament.

Lou souenter schi empiara lura puschpei in autter da messingiurs della vart siniastra a dgi: vus tal singiurs, iou empiara vus, scha bein ei na nei singiurs avunda da menar il dreig souenter nies schentament, a menar il dreig, cha ell vilgi trovar quei, cha vus somelgia dreig u.

Respond il mussadur a dgi: via enten il nom da Dieu a son da quei sen, cha vus doveias tras (m)[n]ies veibel schar Comendar messingiurs entzemel, a far ina entschiatta a manar quei dreig a schi [f. 39a] dgig a schi lieung, scho a vus somelgia dreig souenter niess menar de il dreig.

Lou souenter schi dgi lura il Derschader: via enten nom da Dieu, schi emponeschel quei dreig lina gada a lauttra a la tiarza souenter il nies orden a schentament per il serament u.

Lou souenter schi Cloma lura il veibell: scha in chin uult prender mussadur, schi po el vengir, schi ven ei dau u.

Lou pon lura prender mussadur, chi cha vult derchiar, schi lgi ven ei dau u.

Suenter quei prenden ei mussadur quel, Cha vult derchiar, a dgi: ser derschader, iou sont tschou a gareig mussadur u.

Lou ven ei lubeu da il Derschader, il qual domonda quel, chel vult mussadur, qui el gareig, lo nomna el quel, cha el vult, per nom a roga, cha el deig far la milgiur nua, cha el meneia da haver il dreig u.

Lura schi Comonda il Derschader quel, cha ei prieus per mussadur, il qual [f. 39b] stat lura si a fa sia schissa con dgir a quel, cha a el prieu per mussadur, cha el lou deig prender in autter, cha sapig far ilg sieu plait a dreig a, cha el na vingig bocca antardaus; lou ven el quel mussadur bocca tarlaschaus, sonder sto lou far obedienscha u.

Sin quei schi comonda lura il Derschader a dgi: scho iou pos antalir, schi esses vuss tal da messingiurs prieus per mussadur. Con tott schi vus comond iou, cha vus leias chou star si a far con plait a dreig a quest tal, scho la perssuna puo esser sieu plait a dreig enten miett a fuorma da cocca lgei dreig per il serament, cha vus veis fadg al dreig u. [p. 86 modifica]

Lura schi dgi il mussadur: ser derschader, trass viescomondament fetsch iou il sieu plait a dreig a tal ner talla perssuna enten fuorma, miett da cocca lgei dreigs; ui era a del ver resservau ils ses dreigs, cha chur cha iou a del andardas, scho iou bein sai, cha vit [f. a] mei ell ven esser andardaus, a cha el possig lou star dgiu da mei a prender in autter mussadur a vond don a diassa per conoschienschia da in derschader a messingiurs. u.

Lura Comonda il Derschader a dgi: iou vus comond il dreig a schamont il antiert per il serament, cha vus veits fadg a lgi dreig. lou respond quel mussadur a dgi: vilgi Dieus, cha ilg dreig daventig a lgi dreig u.

Lou si sura schi dgi lura il mussadur: serderschader, mi lobi in conselg souenter il nies orden a ira a faciar il ploing da quest tal ner talla persuna souenter, scho ella lou po esser u.

Lou lubesch lura il Derschader il Conselg da ira a faciar il ploing souenter il orden. u.

Lou souenter schi tuorna lur il mussadur dil ploing, il qual dgi: serderschader, scho iou poss antalir, schi vult quest ploing toccar a tal ner talla perssuna. Contot podeis vus, serderschader, schar lou clamar, scha el vult prender mussadur a far risposta ner bocca. u.

Lou souenter schi prenda lura la risposta era mussadur quel, cha a lgi plai a dgi: [f. b] serderschader, mi lobi era a mi mossadur da far la mia risposta a lgi ploing, il qual ven era lou alla risposta. u.

Sin quei schi stat lura si quei mussadur della risposta, il qual sa schissa era, scho quel mussadur del ploing era a fadg. u.

Lou souenter schi roga lura quel, cha a el prieu per mussadur, cha el deig far la milgiur; lou dgi lura quel mussadur: serderschader, tras il vies Comondament fetsch iou cou il plait a dreig a tal ner talla souenter, scho la perssuna puo lou esser, enten miet a fuorma da chocca lgei dreig; iou plidesch era a lgi tal ses dreigs, cha churcha el enterdas da responder a lgi ploing, cha el possig star dgiu da mei a prender in autter a vond don a diassa per conoschienscha da vus, serderschader a messingiurs. u. Lou souenter schi dgi lura il mussadur dil ploing: schinavont scho la risposta stat lou en con mussadur, schi leits tatlar il ploing da tal ner tala, scha iou savess tener a meter ora a vont vus, serderschader a messingiurs a il venzament de il dreig. u.

[f. 41a] Lou respond lura: iou vi tatlar a far sura sen con vies agit a dera adgit da messingiurs.

Lou souenter schi dgi il mussadur, cha el deig comondar a quel, cha quel cha vult ploindscher, cha el adgig sezs, a scha el gie fies ina [p. 87 modifica] enttschiatta, schi sto el nuotta tonmeins tornar sezs a dgir: a con tot podeias vus, serderschader, la primagada comondar, cha el mettig il sieu ploing per quei, cha el vengig bocca antardaus da ses dreigs. u.

Lou souenter schi dgi il Derschader, cha qual cha dgi, seig bein dgig a fadg ina enschiata. lou entscheif lura il mussadur a met il ploing sin il milger saver a siara sin el dauoss a dgi: contot schi ei quest il ploing, cha jou ai plenschieu enten quest dreig enten nom da tal ner tal perssuna da cocca vus, serderschader a messingiurs, cou veizs alla lieunga antaleg, a schia el vult ver mess sieu ploing a bona fei, el vult era a gli ver reservau il sieu ploing, cha souenter scho la risposta ven, cha ella possig il sieu ploing alzar ner bassar a diassa per conoschienscha da vus, serderschader a messingiurs, a scha la risposta less souenter il [f. 41b] ploing contergir, schi volt el emprovar da meter si con prussa verdeivlas perdichias, cha quei, cha ell a plenschieu, ven lou sacattar. u.

Lou souenter schi stat lura si il mussadur della risposta, il qual dgi: serderschader, a schinavont scho il ploing ei cou mess ora, schi mi leizs vus lobir conselg da ira a faciar la risposta conter il ploing, conter questa part a la lieunga. u.

Lou lobesch lura il mussadur il derschader, cha ei possen ira a faciar la risposta soventer il nies orden. u.

Lou souenter schi tuorna lura il mussadur della risposta, il qual dgi: serderschader, leits antallir la risposta della contrapart, scha iou saves taner avont vus, serderschader a messingiurs dil dreig?

Lura Respond il Derschader a dgi: iou vi tatlar a far sura sen con il vies agit a dera da messingiurs. u.

Sin quella risposta schi dgi lura il mussadur: serderschader, leis antalir la risposta da quest tal ner tal a conter il [fol. 5a] ploing, cha chou ei menau alla lieunga, scha iou savess tener a vont a metter ora a vont vus, serderschader a mess singiurs?

Lou dgi lura il Derschader: iou vi tatlar a far sura sen con vies adgit a dagit da messingiurs.

[f. 42a] Lou entscheiff lura il mussadur della risposta a sa vult sa schissar, scho quel dil ploing a vult, cha quel cha a da responder, deig responder sezs, per quei cha el na vingig bocca antardaus da responder a lgi ploing, il qual ei chou ella lieung conter el menau. lou roga lura quel, cha a da derchiar, cha el deig far la milgiur. lou entscheiff el a responder, scho el manegia da responder sin tots poings, a lura siara el la risposta a dgi; quest ei la risposta, cha el dat per questa gada a schent con quella risposta enten dreig, scha bein el na ha respondeu a lgi ploing, ner chei ei seig dreig. u. [p. 88 modifica]

Lou empiara lura puschpei il Derschader, ca el deig trovar da tut a quei, cha algi somelgia il dreig; a lura schi trova ell a dgi: [f. 42b] scho iou vai antaleg, schi a il ploing mess ora, cha scha la risposta less cou dgir a conter a lgi ploing, schi vilgig il provar da metter si con perdichias da tut a quei, cha el manegia enten dreig da goder, a daschia schi vult era nomnar perdichias da tut a quei, cha el manegia da goder, a per questa gada respondieu a lou souenter daventig il Dreig da tut a quei, ca ei seig il dreig. u.

Souenter, cha lgei dau la risposta, schi schenta lura il mussadur del ploing vi dreig a dgi: serderschader, schinavont scho il ploing a la risposta en lunsch bocca per ina a ina part a lauttra a quou enten quest dreig nomnau perdichias, schi son iou da quei sen, cha ei possen quellas perdichias in part a lautra nomnar a lou souenter daventig milsanavont il dreig!

Lou empiara lura il derschader il mussadur della risposta, il qual savonda quei trovament del mussadur del ploing.

[f. 43a] Lou suenter schi schenta lura puspei il mussadur del ploing vi dreig, Chei souenter nomnar ossa seig dreig, a lura empiara il Derschader a dgi, cha el deig trovar quei, cha a lgi somelgia il dreig. u.

Sin quei omfrag schi trova quel mussadur dil ploing a dgi: iou son da quei sen, a schinavont scho ina part a lauttra a cou nomnau perdichias, schi son iou da quei sen, cha vus, serderschader, podeias lou vengir sin ina da quellas perdichias, cha cou en, a lou schar far adament il ploing a vont a lura la risposta souenter, a scha in chin da las perdichias da lina part a lauttra fossen bocca cou, lou daventig milsanavont puschpei il dreig. u.

Lou souenter empiara lura il derschader il mussadur della risposta, il qual savonda quei truvament. —

Lou souenter schi nomnen las omesdus parts a fan adament il ploing a vont a lura la risposta souenter da tut a quei, cha lina part ner lautra manegia da goder. [f. 43b] Lou comonda lura, souenter cha las perdichias a dau lur schissa, il Derschader a dgi: scho iou poss antalir, schi esses vus talles a tals, cou comendai per perdichias, ei seig a lgi ploing ner alla risposta, cha vus leias cou dar perdichia da tut a quei, cha enten quest dreig ei, seig dil ploing ner enten la risposta tocca tiers cou, chur ca ina part ne lautra nospirar vulten, cha vus schiasses far in sarament, cha vossa perdichia seig la vardat.

Lou soventer schi datten lura lass pardichias ina souenter lautra la parmera gada. u. [p. 89 modifica]

Lou souenter, cha las Perdigias an dau lamparmera gada, schi empiara lura il Derschader puspei il mussadur dil ploing sin las perdichias la primagada dadas, dgei ossa milsanavont seig il dreig? lou trova el a gi: iou son da quei sen, schinavont scho vus, serderschader, veizs emperau las perdichias lina gada, a schi son iou da quei sen, [f. 44a] cha vus leias amparar lina gada a lautra a la tiarza, a lou souenter daventig il dreig. u.

Lou souenter empiara lura era il derschader il mussadur della risposta, il qual savonda quei trovament. u.

Lou souenter schi datten lura las perdichias, a dau lauttra a la tiarza, schi empiara lura il derschader las parts, scha ei vulten contentar a bocca far girar, ner chei ei vulten far. u.?

Lou souenter scha ei vulten far dgirar, schi tschenta lura il musadur dil ploing a dgi: schinavont scho lina part ner lautra vulten chou las perdichias far girar, schi schent iou vi dreig, dgi deig dar il serament a las perdichias. lou ven el emperaus, cha el deig trovar quei, cha a gli somelgia il dreig; lou trova ell a dgi: cha vus, serderschader, doveias dar il serament. u.

Lura souenter empiara lura il derschader il musadur della risposta, il qual sauonda il trovament. u.

[f. 44b] Lou souenter schi stat si il derschader sin peiss a ils autters da messingiurs a lou dgi el, cha las perdichias deien chou taner si treis dets da lur moun dreig, a lou dgir a mi souenter: da cocca la perdichia, cha iou vai dau, quei ei la verdat, a schi pilgver mi gidi Dieus a la soingia trinitat a tuts beaus soings a soingias, cha en enten tschiel. u.