milanese

Carlo Porta 1814 Poesie dialettali letteratura Fraa Diodatt Intestazione 11 settembre 2008 75% letteratura

 
Fraa Diodatt de Tolosa guardian,
anzi definitor di zoccolott,
amalastant el pes del fabrian
e de cinqu brazza in roeuda de trippott,
5el stava tutt i nocc sospes in l’ari
paricc or in sul gust d’on lampedari.

Ciovè, me doo d’intend ch’el stava sù
minga taccaa a quaj asa, o quaj rampon,
ma in estes, bandonaa, lu de per lu
10come sarav i gemm faa col savon.
Miracol ch’el sarav gross in cà mia,
ma che in di sant l’è ona cojonaria.

Ora ona bella sira dell’estaa,
cantand devotament fraa Diodatt
15el sò vesper in còr coj olter fraa,
el s’è vist a volzass tutt in d’on tratt
e a andà sù sù bell bell cont on cerin
mostos come el scisciass on busecchin.

E sù e sù, quand l’è asquas lì ch’el tocca
20el soffitt cont i brasc, el stà lì on bott;
el fa ona girivoeulta, e poeù l’imbocca
on bravo fenestron con sù nagott;
molla i brasc, sbassa el coo, sterza on poo el cuu,
e fôrt foeura di ball, chi ha avuu n’ha avuu.

25Foeura i fraa tucc in tròppa alla serenna
a vedè el vol de Soa Reverenza,
ma, per quant corren, riven malappenna
a vedell pocch pù grand d’ona carsenza;
se tarden anca mò on minutt o duu
30el veden nient pù grand del bus del cuu.

Passa l’ora del copp de incoeu e doman,
passa ona settimana, passa on mes,
maneman l’è chì l’ann, e el guardian
el seguita anca mò a stà giò di spes;
35resten i fraa ogni bott coj oeucc per ari
locch e cojon pussee dell’ordinari.

Perchè, per quant fudessen persuas
ch’el sò Diodatt el fudess sant de bon,
nanch per quest ghe pareva ch’el sò cas
40el fudess minga quell d’on’assension;
Cazzo, diseven, nanch ch’el fuss Enocch,
Elia o la Madonna quell marzocch!

Cazzo, coss’hal poeù faa de sorprendent
per meritass la fin de sant Franzesch?
45Che util n’ha cavaa de lu el convent?
Se no gh’eva i cercott, sì! stavem fresch!
Sì: l’ann passaa ch’hin mort squas tucc i vid
se stava a lu vorevem bev polid!

Basta, el vedarà... Quand poeù han veduu
50che el specciall l’eva on’opera de matt,
han faa on olter guardian pù bottoruu
e pussee grev al doppi de Diodatt,
han miss di bonn ferrad ai fenestron
e s’el voeur sgorà anch lu l’è bon patron.

55A gloria intant del Santo Fondator
el Pader General l’ha faa on decrett
che de sto vol no s’en dovess descor
sott penna de scomunega e interdett,
e che l’eva assee a dì, quant a Diodatt,
60che l’è passaa alla gloria di beatt.

De lì cent dodes ann, sentii sto cas
e restee lì de gess se sii cristian,
intant che i fraa scennand in santa pas
no pensaven che al mond ghe fuss on can,
65se sent invers la porta del convent
on malerbetto scampanellament.

Corr el fraa portinee mezz a taston,
bestemmiand la pressa e quell che sonna,
e dopo d’avè vist daj boeucc del spion
70che l’eva on fraa, o el pareva alla pattonna,
Benedicite, el dis, Razza de muj!
S’cioppa i fasoeu de fà tant cattabuj?

Pax vobis, respond quell, e lì el se invia
amalappenna avert al refettori;
75Pian, ferma, cossa fal, l’olter el cria,
ma quell senza fagh olter responsori
el slonga el pass, de moeud ch’el portinee
par sta voeulta el pò dagh el nas dedree.

Ve sii mai imbattuu in quaj ostaria
80a fallà l’uss dopo vess staa a pissà
e andà in mezz a tutt’oltra compagnia
cantand cont i botton mezz de lazzà?
Ben: fee cunt press a pocch che per adess
el cas del refettori el sia l’istess.

85Resten i fraa de stucch, pesc che incantaa
a trovass lì denanz vun del sò croeucc
tutt a filaper, sporch e spaventaa
ch’el gira intorna mezza spanna d’oeucc,
e resten tant de stucch che pienten lì
90fin de mangià e de bev, che l’è tutt dì.

El guardian credendel el Diavol
ch’el voeubbia fagh passà ona mala sira
rampèghes alla mej in pee del tavol
e lì cont on coracc de millla lira
95come el fuss sant Dominegh in personna
trìnciegh giò on bell croson colla coronna.

E: In nomm del Dio tremend di cristian,
parla, el ghe dis, chi seet? fa minga el sord!
Per quell lì, lu el respond, sont el guardian,
100ma mì no soo... me senti tant balord...
che se nol fuss che seva chì inscì arent
credarev squas d’avè fallaa el convent.

Daj daj, sbraggen sù tucc, daj che l’è on matt,
fermell, lighell, denanz ch’el daga foeura.
105Alto là, lu el repia, sont fraa Diodatt,
no ve slonghee fraa becchi boefoeura,
perchè quell Dio che me fa sgorà
el ve darà del franch noeuva de cà!

Per fortuna el guardian fraa Gian Maria
110di norantatrii fraa de qeull convent
l’eva l’unegh che fuss staa in libraria,
e per fortuna gh’è vegnuu in la ment
d’avè leggiuu in no soo qual occasion
d’on vol de fraa Diodatt scritt su on carton.

115E tiràndesel mej in la memoria
el le interroga a taj del fatt leggiuu,
e lu el ghe squitta lì tutta l’istoria
dalla qual se capiss che, avend creduu
d’ess staa in estes mezz’ora a falla grassa,
120el gh’eva staa cent dodes agn e passa.

Giò i fraa tucc in genoeugg pesc che nè impressa
a domandagh perdon d’avegh faa on sfris:
lu el ghe perdonna, el scenna, el se confessa,
el dorma, el moeur, el torna in paradis,
125e i fraa in memoria en fan l’anniversari
con dò pittanz de pù dell’ordinari.

Se vorii mò savè el perchè percomm
cent dodes ann gh’hin pars ona mezz’ora,
ciappee el Prato Fiorito stampaa in Comm
130del milla ses cent quindes da on tal Frora;
là a foeuj dusent settantacinqu se troeuva
sta cossa frusta che par semper noeuva.

Là se ved come stand Soa Reverenza
in gran contemplazion di coss eterna,
135massem del vers del salmo che comenza
Et mille anni tamquam dies hesterna,
gh’è compars on usell che innamorava,
che se no l’eva uman pocch ghe calava.

St’usell, come per forza d’attrazion
140l’è lu ch’el l’ha tiraa dove v’hoo ditt:
lu che gh’ha ziffolaa quella canzon
che fa passà i cent agn come i foghitt;
infin se l’ha goduu quaj coss de bell
credimm che l’è staa in grazia dell’usell.