El Batilon dela Carmelitena

ladino

Jan Batista Alton 1881 El Batilon dela Carmelitena Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

El Batilon dela Carmelitena.


Mia ieva jia ogni an jul Paisc apede chel medemo patron. Chist lʼ era agegher, san e parlèa con sia servitù, ma no cardea ai fatureces e striament. Candenó mia ieva va indò ju, lo troa zot de na giama e semper imbasteà. Je damana che chʼ el à, e el no íe vel dir; ma zacan i é sciampà da íe conter cojì: “Na cativa persona mʼ à fat un faturec e iè son doventà na stria. Da chel dì indò é semper cognù fèr e jir con eles, e fèr del mèl ala jent. Son ben ruà ence te Fascia, ma vo no me ede mai podù veder; ié son stat in vila ló da vo in vea de Pèsca Tofègna, intant che menaede la pegna a magnèr butter con vo e no me ede mai scarà.” “Po mat che siede, chist no lʼ é vera”, disc mia ieva, „perće ié son stata dut lʼ inanmesdì soula a menèr la pegna, e mena che te mena, me recorde amò, no son mai stata bona de la fèr vegnir; é metù ite na medaa, un crist benedì, ega senta, iʼ é fat la trei croujes de sent Antone, nia no a joà; in ultima la é cognuda chejer fora e no é ciapà scheji nia da smauz”. „Po, cree ben, ié ve lʼ é magnà”, disc el strion. „Ma co ela pa che siede zot?” domana mia ieva. “Speta, che ve conte”, respon el strion. „Con doi volaane fèr vegnir la tampesta ju per chi da Fontanac; eraane su lʼ Ausa; ja s’ in jiane tampestan ju per Borest, candenò sauta fora el monech, dej lʼ Aimaries cola picola; intant che chel picol veie Badiot te calogna con croujes e ac proèa de ne scarèr de retorn su per el Pousin, el monech tira te la Carmelitena; chista ne desc de chel maladet batilon te un galon tan el gran colp, che ne porta duc su lʼ Ausa te na gran sfessa. No eraane più bogn de se librèr, on cognù ciamer el diaol, che ne à portà sun Sas Lench.

Amò iniré jon ju verscio Ciampedel, ma Don Vaiere ne à ja fat dèr outa sora Pian.

Chel vedé, anda Ugèna, lʼ era un bravo per benedir el temp. In chela sera sion jić a cesa. Zacan mʼ é imbatù te un capuzin: chel mʼ à librà e ades son sche vo, auter che reste zot, perće contra i colpes benedii no lʼ é più rimedio.