Da nozzas bellas
 |
Questo testo è incompleto. | |
Da nozzas bellas : (dialect da Domat)
Da nozzas bellas.*1)
(Dialect da Domat.)
1.
Oz vensa ing gi da gron legarmen;
Tot fa bella gera, chi ch' 6 qua present:
Ma 'gl ê er ing gi da grond' importonza,
Cur ca sa spusan muronz a mnronzu.
2.
lng tal gi an schizon er quels bugen,
Ils quals gnong capeschan andreg seu senn;
Els corran tugi, mattels a matellas,
Antorn da hagordas pauras a bellas.
3.
Els sa stondan plong lur tot sonza saver,
S' inamureschan er cugl temps piglvòr,
Ad en pauncs onns ven lu la nuvella
Da lur nozzas er gcu da sangella.
4.
Que ê aschei igl cors digl mon
D' unviern a da stad ad er igl aton:
A sco igl tat Qells onns a preu la tatta,
Yot oss igl biede er prender sia matta.
5.
Ing amhlida danton pêr memgna savens.
Ch' igl dador e bec adinga sco 'gl dadens:
Ils giuvans san bec, dallas grondas furtengas,
Ca sper las rosas igl dat er bleras spengas.
6.
El sa cren da saver ir me tras orts,
Da sa gidar en tots cass cun las sorts:
Danton chi c' oz fa §era cuntenta,
Dumong savens allur' sa vilenta.
— 237 —
7.
Oss tocc' igl da luvrar a da spargner.
Da studager digl tot ad er da vaglier;
Sigl mon pauc va 'gl sco ing vot adinga,
Ad igl dat allur' er anquala scarplinga.
8.
Oz a la donna forsch' ampau mal,
Dumong monca en cuschenga igl sal:
Ê que a me fetg pincas bagatellas,
Scha ston ing tonaton sa paschirar dad ellas.
9.
E la donna lu zon inga troglia,
Ca va adascus antorn a magolia,
Lu 6 igl gianter cun corns en ca,
Ad allura igl va sco igl va.
10.
Sto 'gl om tugi ir par madreQias,
Pa la donna dascusamegn pateqias,
Lu dat igl prest da totas sorts litas,
A las loungas vegnan traso pi gittas.
11.
Aschei marsclia la lêtg da totas sorts voias.
Da partot iin alertas las nauschas streias.
A vezane er me inga pinca furella,
Sch' iinc subit qua en gronda canella.
12.
Que ca hoccas blegias beca san far,
Que fa forsch' ing cumpar ne inga oumar:
Igl ven savens fugau da tots mongs,
Ca la discordia «_ qua sco denter ils tgongs.
13.
Da quellas caussas sa parchirar.
Dên om a donna adinga sa spruar;
Els dên tener serradas las ureglias
A da quellas nauschas giavlas streglins.
M.
E la pasch pêr inga gada sotsura,
Anc mai plei inga sulelta bong' ura:
Parque da nauschas leungas fugir
E piglver igl meglier a pi sagir.
— 238 —
15.
A la letg dad inga vart umbriva,
Scli' ê 'lla dall' autra er sulegliva,
A la fortuna stat ault sin la scala,
Nou ca regia dretga amur conjugala.
16.
Igl om catta tar la dretga consorta
lng' olma, ca cun el adinga porta
Pazient a bugen crusschs a travaglias,
Que lomgna seu cor, sco plievgia las caglias.
17.
La femna e gi a notg datot'ura alerta
Da 'gl om survir semper pronta a sperta:
Mai andatg 'la da sezza pitir,
Me sch' igl om a mai nagot da sufl'rir.
18.
Ella trafichescha en ca a cuschenga,
Ad c cugl om adinga beng parenga,
Ella ceda da partot a sia veglia
Par el a tras ing flec magare seglia.
19.
Ella ten a da quen tot que ch' clla pusscda,
E netta, spargnusa a sa proveda
Cun tot necessare par sia casada.
Par om ad uffons a tot la liargada.
20.
Ella sa nagot dad esser lischenta,
A las ejavèras ella mai arsenta,
Ella scoua, lava a ten bon regulament
Da partot, nou ch' olla a igl regiment.
21.
La dumong ' 'lla l’ amprema en pê,
Strusch fa' gl gis, sch' a 'Ila fatg igl calfc,
Ad a 'lla fatg tot gl' auter, ch' c ong da far,
Sa mett 'lla alla roda par fllar.
22.
Ella fila resta a fila la stoppa.
Congia las gaulgias a eongia la gioppa,
Stoppa las rosnas da calQiols cun scrottas,
Lava camichas a concia las rottas.
— 239 —
23.
E 'lla tugi lavurusa stada,
Ad c 'Jla la sera er stonclantada.
Avon ca sa metter on letg a dormir,
Mai amblid'la d' urar a da 'ls ses bcnedir.
24.
Ella sa, ca sch' ing vot la henedicziong,
Scha sto ign far andretg sia oraziong:
Da surengeu nie ven la fortuua,
('a nus dat curascha a bonga luna.
25.
A 'lla forscha uffons d' instruir,
Scha moss 'Ua a quels da spert obedir,
Parchira 'ls da nauschas compagneias
A mossa ad els las drelgas veias.
26.
Ella ten en ca igl cavester en seu mong,
Taglia igl caschiel a taglia igl pong.
('unserva las crostas ad er las meulas,
Ca nagot en ca vomme par las seulas.
27.
Fanestras a combras savens ella lava,
l’lanc.eus a las preis a la sava,
Tot la sto andretg tarlischèr
A que dat piglver da i'ar fetg hler.
28.
Chi less in somma tot nomnar,
Que ch' inga detga donna a tot da far?
A chi less tot taner endament
Quc c' ad ella fa savens ton turment!
29.
Ella c en casa sco inga regenga,
Ca tot la fameglia anseman tegna:
Ella ê piglver da Deus destinada
Da manar adretg l’ antiera casada.
80.
Parque c la momma er l’ amprema.
Alla quala tot dat la plcma;
En nos cors squigeda resta pura
-Semper en momoria sia cara figura.
— 240 —
31.
DalF autra vart ing vezza igl om,
Igl qual gauda ong ing dretg nom,
Co el da gi a da notg sa stenta,
Par nutrir andretg tot sia schenta.
32.
Nagingas lavurs gli iin momgna stentusas.
Nagingas veias a sendas memgna fadigiusas,
Cur al vezza, ca sia economeia.
Damonda lavurs a stentas asoheia.
33.
El resca en colms a fastatgs la veta.
En auas a vallacjas el sa metta.
Per acquistar als ses igl nutriment,
Ad a mai da nagot naging starment.
34.
El leva avon ch' igl ong cage gis.
A mai a pli mai el ven anfis
Da luvrar a da sa murdargèr.
A '1 la caschong d' anzache gudagncr.
35.
E sin ses crs ad en sia prada
E'1 adinga tard a marvcgl a strada:
El ara, somna, anzercla a meda,
Raceoltescha a souda cur ch' el a peda.
36.
Er en nuegl a 'I fagentas avonda
Cun cauras a norschas. ch' al tonda,
Cun cavals a bos a cun sterlamenta,
Oun carrs ad iscglia a cun ferramenta.
87.
El varda, ca la casada se providida
Cun tot necessare a mai amblida
D' aver da temps par tot igl quitau
Pigl basegns en ca ad er en clavau.
38.
Ven cl stoncal a ca lu la sera,
Gli fa la donna adiuga bella (*era,
Ad els sa cusseglian cun plaids da dulcezea
Sur tot lur fatgs cun pasoh a carezca.
— 241 —
39.
El sa da taxar las grondas stentas
Ca sia donna a en ses bleras fagentas;
Parque amprenda '1 da stimar la consorta,
Ad er sin ses mongs bugen el la porta.
40.
Fan domasdus adinga ascheia,
Sch' ane per franc sin dretga veia,
A la ventira ven a bec a muncar
Nou ch' ing vezza la pasch a predominar.
41.
Tonscha igl mong della disgrazia cr forscha
En la fameglia a la fortuna storscha,
Mai po '1 digl tot disfar la ventira,
Nou ch' igl bien a inga ga fatg natira.
42.
Vegnan ils gis ca plain a naging.
Gis da malsognas a mals senza fing,
Els sa ramettan an ing l’ auter sa gidan,
A lur obligaziongs els maina amblidan.
43.
Dat igl, sco' gl solit, er generaziong
Scha dattane gl' amprem inga detg' educaziong
Ad er instrucziong a lur descendenza,
La protegian er dalla morala pestilenza.
44.
Els triin la mattaneglia alla lavur,
Lur mendas els cattan fetg prest adagur,
Gidan, castigan ad er admoneschan
Tiel bien cun bong exempel els animeschan.
-45.
En lur casada regia la simplicitad
Sper diligenza, vardad a honesladad;
Insolenza, vergogna a da quellas flevlezzas
En talas casadas ti maina vezzas.
4li.
Par talas vertits mai monca la pagaglia,
IIs uITons gartegian (*ert tots da vaglia,
Ad ils geniturs san allur cun satisfacziong
Vardar sin lur antiera generaziong.
16
— 242 —
47.
Tar tala ventira danton me arriva,
Chi sez andretg a reguladamein viva;
Naging dê mai sin fortuna sperar,
Scha seu duer el me vot tralaschar.
48.
La palma ê me par ign dretg guerrier,
A mai par ing tal, c' a naging pissier
Da sez manar inga dretga veta,
Ca laud a pagaglia suletta maretta.
49.
Mond alla fing mi stues pardunar.
Ca sper igl bien eu vai stueu mussar
Er igl mal, ca cun lez savens sa baratta
Oss, sco digl temps digl tat a dalla tatta.
50.
Igl ê meglier d' ils êgls becca serrar,
Cur ca ing vot angever a maridar
Parque vus va' u getg sper tot amparneval
Er las munconzas, ca vegnan fetg maneval.
J. A. Bühler.
- ↑ *) In quest dialect tin ^ntj- indica be ttn B..a nasal.