Cristl da Ras (grafia moderna)

ladino

Jan Batista Alton 1895 Cristl da Ras (grafia moderna) Intestazione 21 maggio 2016 50% Da definire

Questo testo fa parte della raccolta Stóries e chiánties ladines (grafia moderna)

XIII. Cristl da Ras.


Cristl da Ras se tlamâ zacan n gran striun;
Jö Al Plan de Marou fôl da düc bëgn conesciü;
Iló stôl y godô süa abitaziun
Da jënt vedla gonot chirí, da jogn temü.

Passé ál la scora foscia cun onur,
Fat la vijita en ultima cun distenziun
Olache sʼ alza sëgn le ciastel dit Tor,
Bëgn conesciü da nosta picera naziun.

Strionëc savôl da fá de vigni sort,
Por chësc fôl chirí da jënt y lunc y lerch,
Chʼ orô avëi rajun impede le tort;
Pro Cristl ciafâ de taʼ por solit bun alberch.

Cer se lasciâ paié Cristl sü bugn consëis,
Mo tort nʼ i dô degügn, chʼ ël messâ da chël viʼ;
Les erbes da strionëc venôl a pëis,
A les chirí messâl jí de nöt, mai de de.

Te Val de Rudo él n rü, Bürz tlamé,
Che sprinza jö cun forza por fossá y crepuns;
Iló por dër scicá él da ciafé
Erbes y raisc assá, chʼ adora de gragn striuns.

Gonot chirî le bun Cristl erbes te chël lüch,
Mo da ciafé êres sol a chësta condiziun:
Schivé messâl dandaldöt de fá füch,
Sî söl iade, sî ʼci tai crëp ala staziun.

Jí se nʼ messâl da Ras, so alberch, de nöt,
Dales önesc, rové a Bürz y ester a Ras
Dan lʼ ultim bot di boc a mesanöt,
Cun nët nia indos, no drap no strüch, no pano o ras.

Pro ores trëi fates tʼ öna gnô ciamó,
Che Cristl messâ zaré fora y erbes y raisc,
No cun les mans, mo cun i dënz sciöche n bo,
Che mangia sön pastöra o te valʼ bel rovisc.

Al scomencé de Rudo fôl dui cians,
Bi fosc, i edli döt lominusc sciöche de füch,
Chʼ aspetâ Cristl, nemich gran de mitans,
Chʼ ël gniss tʼ al rü por scomencé danü so jüch.

Canche le pür striun spo gnô döt sporoman,
Le tolôi tʼ amez, sciöche fej giandarmi cun i lotruns;
Insciö spo jô düc trëi a por dlun’ saltan,
Por dé prësc ota amez chi bosć y chi crepuns.

Favorí fô Cristl da bona sort:
Daite da porta vigni ota êl al ultimo bot

Y rové dan les dodesc a bun port;
Döt contënt spo boiôl dlʼ ega che brüja n got.

Bun i savô le got te chël vedl ciasun,
Intan chʼ urlâ defora burt i dui bur cians
Y scassâ morones cun bur sonn,
Döt rabiusc a le savëi liber de pîsc y mans.

Cristl ê gnü vedl, eserzitan chësc ert;
Vigni sforz de se convertí fô fat debann,
So pentí gnô, i parôl, ʼci massa tert,
Por chësc orôl finí la vita da lotran.

Insciö nʼ orôl savëi de religiun,
No de mëssa, ciamó manco de confessé;
Mo naota él jü te dlijia en cez gaujiun
Y â tan mëssa i edli oc sciöchʼ atri vers lʼ alté.

Da mëssa dita vëighel ‒ oh spavënt ‒
En alt döt foscia lʼ ostia tles mans dl prou.
So corp zitrâ, sciöche fëia jona dal vënt;
N teʼ spavënt nʼ â mai porvé degun Marou.

Dan dal prou vál cun lungia confesciun;
Dolur ál gran, mo frëm plü so proponimënt,
Le bun confessur i dá grazia y pordonn,
Scʼ ël renunziëia por tres a vigni strionamënt.

La penitënza é grana da spavënt:
En vita süa mai plü al cil sü edli nʼ alzarál,
Vers tera i tignarál vigni momënt,
A chësta condiziun sora pordonn arál.

Cristl da Ras é resté bun penitënt;
Sü edli nʼ á plü mai odü le cil incina la mort;
Mo dal mantigní so proponimënt
Él gnü en ultim’ dan süa fin döt gobe y stort.