Poesie (Porta)/70 - EL VIACC DE FRAA CONDUTT

70 - EL VIACC DE FRAA CONDUTT

../69 - A ON CONTIN BERGAMASCHIN CHE FA EL BRUSCHIN CONTRA DI MENEGHIN ../71 - SONETTIN COL COVON IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
70 - EL VIACC DE FRAA CONDUTT
69 - A ON CONTIN BERGAMASCHIN CHE FA EL BRUSCHIN CONTRA DI MENEGHIN 71 - SONETTIN COL COVON

 
EL VIACC DE FRAA CONDUTT

Sestinn
In sul deffà de sant Ambroeus andemm
ch’el trottava, el trottava, e via via
el se trovava saldo al post medemm,
lassand de part on bott la sacrestia,
ghe diroo coss’è occors st’estaa passaa5
al noster fraa Condutt fraa desfrataa.

Fraa Condutt come lor san mej de mì,
per quella gran golascia del dinar...
Come?... El cognossen minga?... Oh questa chì
la me reussiss proppi singolar!10
Corpo de bio bion, possibel mò
che sien lor soll che nol cognossen nò?

Oh ben, come l’è inscì nagott de maa,
in pocch paroll gh’en daroo mì l’ideja,
e se per sort l’incontraran in straa15
me savaran poeù dì s’el ghe someja,
ché on capp rar de sta sort sora tutt coss
var la fadiga de possell cognoss!

Fraa Condutt l’è on magrozzer, on carcamm
d’on pret longh longh ch’el par on campanin20
cont on dianzen d’on pomon d’adamm
ch’el ghe sbaggia in là on mia el collarin,
lendenon, coj palper besinfi, ininz,
e el volt a boeucc come el formaj de sbrinz.

Sott a duu zij de ruff e scarpignaa25
ghe sbarlusca duu boeucc de scoldalecc,
e poeù sott, duu stupendi carimaa,
e anmò sott, on bocchin fina ai orecc,
e in su quell la seggella del moletta
che gotta giò tabacch su la basletta.30

A cressegh i bellezz el gh’ha anca i pagn
che comenzand daj scarp fina alla lumm
hin de cinqu o ses negher descompagn,
tanè, pures, bordocch, martora, fumm,
intersiaa a tassij, strataj, listin,35
pussee che né on sciffon del Maggiolin.

Ah ân! quest l’è fraa Sist... Sicché mò han vist
s’el soo mì che l’aveven de cognoss?
Sissignori l’è lu, proppi fraa Sist,
fradell de don Bernard del Borgh di goss,40
che in quant ghe dan el nomm de fraa Condutt
l’è perché l’è on porcon che bocca tutt.

Lu deffatt per on sold el canta, el balla,
lu el fa la roeuda in terra, el fa la tomma,
lu el va magara con la cotta in spalla45
dedree d’ona vicciura fina a Romma,
lu el contratta la messa, i esequi, i offizzi
come i oeuv e i pollaster de pendizzi.

Adess che semm d’accord fina d’avanz
quant al poch (salv però quell ch’el maneggia),50
ciappi el fil de l’istoria e tiri innanz
drizz drizz senza desperdem che carreggia.
Sicché, i mee sciori, come ghe diseva...
adess... bell bell... che pensa in dove seva.

Donca, fraa Sist, per quella gran golascia55
del dinar che el le rod e el le sassina,
el s’è trovaa on bell dì in de la mojascia
con trii impegn tutt al cuu in d’ona mattina,
messa con ciccolatt al Paradis
corp con candira in Borgh, torcia a Bovis;60

e siccome per tend de chì e de lì
non gh’eva minga terra de fà ball,
né a pè se ghe posseva reussì,
l’ha ressolt de cavassela a cavall,
e, s’cioppa l’avarizia, l’ha faa el spicch65
deggià che l’eva in Borgh de toeù on boricch.

Fornii el corp, faa el sò noll, prontaa l’asnin,
el se segna, el bettega on’orazion,
poeù el ghe solta de posta in sul sesin,
Icc vallaè! dò fiancad cont i tallon,70
on’impennada, quatter salt de cuu,
dò legnad, dò scorensg, e via tutt duu.

L’eva on’ora o pocch pù de la mattina
e el ciel luster e bell come on cristall,
tirava on’aria sana, remondina,75
che ghe fava ballà i lenden suj spall,
e el brucc sbroccand i ramm che sporg in strada
el ghe strollava i toder de rosada.

Parascioeur e piccitt de brocca in brocca
ghe sgoraven denanz a fagh besbilli80
e fraa Sist cont avert tanto de bocca
l’andava per el gust in vesibilli,
ruminand i favor particolar
ch’el ciel el ghe compart a lu e al somar.

Inscì in estes, godend on paradis,85
l’aveva giamò faa ses o sett mia,
e inscì l’andava fors fina a Bovis,
se a dessedall no ghe vegneva via
vun de quij taj besogn che fa andà a pè
e desmontà del trono fina i re.90

L’ha avuu de grazia donch de scavalcà,
de ligà in straa a ona pianta el sò compagn,
de traversà la scês, de andà a cercà
on quaj tròs giò de man per i campagn
in dove fà el sò oeuv foeura del cas95
che i sinod possen reffignagh el nas.

Intrattant che scrusciaa in d’on busegatter
fraa Sist el provvedeva ai soeu interess,
e a quij de l’indelebil sò caratter
l’asen el se ingegnava in drizz e in sbiess100
se gh’eva on’erba de pippalla sù,
segond el sò caratter anca lu.

E voltes e revoltes col dedree
per el longh de la corda de chì e lì
a vora che fraa Sist l’è tornaa indree105
l’è vegnuu giusta in punta a reussì
voltaa col magazzin di saresitt
vers la regia zittaa di missoltitt.

Fraa Sist, che l’eva minga quell tal omm
de sospettà del prossem malament,110
savend d’avell lassaa voltaa vers Comm
l’ha creduu ch’el dovess stagh permanent,
e, senz’olter cercà né bianch né negher,
le desliga, el le monta e el va fà allegher!

Domà che repassand per certe sit115
che ghe pareven e no ghe pareven
el ciamava a quaj picch s’el va polit,
e quij credendel smorbi respondeven,
come s’usa respond a sti smorbion,
Semper drizz (in di ciapp) ch’el va benon!120

Fraa Sist assuefaa a fass cojonà
el tirava de longh e el fava el vecc,
quand finalment el ved, va che te va,
a spontà on campanin, poeù dopo on tecc,
e poeù duu e poeù trii, poeù vott o des,125
e on freguj pussee innanz tutt on paes.

Alto, adess mò ghe semm! Daj, pesta, trotta,
spuves suj dit, cavezzes i cavij,
deslazza el fagottell, destend la cotta,
scorliss la vesta, spieghegh i rescij,130
nettes, freghes, pareggies alla via,
domà causa de corr in sacrestia.

Già l’è in riva ai primm cà, già el ved in straa
carr, navasc e carrett in cattafira,
ogne scur el le cred on pret o on fraa,135
ogne bianch on torcion de quatter lira,
ogni botta de incusgen, de bronzin
el le toeù per el terz de mattutin.

Finalment el desmonta a l’ostaria,
el va in cort, el se incontra in d’on amis...140
Oh don Sist!... Oh el mè car don Zaccaria!
Anca lu chì all’offizzi de Bovis?...!
Bovis?... Offizzi?... Zaccaria el respond...
e resten lì cojon primm e segond.

Intant che se deciara la borlada145
compar foeura stallee, coeugh, camarer,
el patron del boricch, della locanda,
el curat, el secrista, el cangeler.
Fraa Sist el cava on sgar fina di pee
e ponfeta giò in terra col cuu indree!150

Acqua, asee! Presi corrii! tira, pessega...
Mettill chì, mettill lì - gent de per tutt;
l’equinozzi in d’on bott el se spantega,
tutt el Borgh rid ai spall de fraa Condutt,
e intrattant ch’el sgambetta on gatt monell155
el se serv de la cotta e del cappell.

Fra Sist a pocch la voeulta el torna in pee;
el se troeuva anca mò al Borgh di Ortolan,
senza torcia, cappell, cotta e danee,
bolgiraa per Bovis e per Milan,160
giacché per fagh passà el maa pussee in pressa
gh’han rott anca el deggiun né ’l pò dì messa.

In sta manera el noster fraa Condutt
l’ha imparaa a spesa sova la moral
che l’è impossibel podè tend a tutt,165
ché se romp l’oss del coll coj salt mortal,
e che cont el vorè caregà tropp
se perd la polver e se creppa el s’ciopp.