Poesie (Porta)/58 - BRINDES DE MENEGHIN A L'OSTARIA PER L'ENTRADA IN MILAN DE SOVA S. C. MAISTAA I. R. A. FRANZESCH PRIMM IN COMPAGNIA DE SOVA MIEE L'IMPERATRIZ MARIA LUVISA

58 - BRINDES DE MENEGHIN A L'OSTARIA PER L'ENTRADA IN MILAN DE SOVA S. C. MAISTAA I. R. A. FRANZESCH PRIMM IN COMPAGNIA DE SOVA MIEE L'IMPERATRIZ MARIA LUVISA

../57 - A CERTI FORESTEE CHE VIVEN IN MILAN E CHE NE SPARLEN ../59 - PER LA MORT DEL BRAVISSEM PITTOR E LETTERATO GIUSEPP BOSS IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
58 - BRINDES DE MENEGHIN A L'OSTARIA PER L'ENTRADA IN MILAN DE SOVA S. C. MAISTAA I. R. A. FRANZESCH PRIMM IN COMPAGNIA DE SOVA MIEE L'IMPERATRIZ MARIA LUVISA
57 - A CERTI FORESTEE CHE VIVEN IN MILAN E CHE NE SPARLEN 59 - PER LA MORT DEL BRAVISSEM PITTOR E LETTERATO GIUSEPP BOSS

 
BRINDES DE MENEGHIN A L’OSTARIA
PER L’ENTRADA IN MILAN
DE SOVA S. C. MAISTAA I. R. A. FRANZESCH PRIMM
IN COMPAGNIA DE SOVA MIEE
L’IMPERATRIZ MARIA LUVISA

Alto allon, trinche vain, trinche vain!
Portee scià mezz e zain - e peston,
trinche vain, trinche vain, prest, allon!
Mì denanz de mia trippa voller
d’ogni sort de caraff, de biccer,5
mì voller metter surba in vassell
e vodara cantina a Perell!
Ah che bev! Ah che bev che vuj fà,
vuj sgonfiamm,
vuj negamm - vuj s’cioppà,10
vuj scarpamm,
sgarbellamm - col cantà,
col fà eviva
al GRAN MÈTTER che riva,
al PATRON, car carasc, bon PATRON,15
ch’el ven scià con la brocca d’oliva,
senza ruzz, né sparad, né baccan,
a proved ai besogn de Milan.
Alto allon, trinche vain, trinche vain!
Portee scià mezz e zain - e peston,20
trinche vain, trinche vain, prest, allon!
Se i speranz della pas ses agn fa
m’han faa bev a sto post tanto vin
de fa corr di barchitt, di molin,
tanto mej l’è incoeu el dì de boffà,25
de spongà,
de sugà,
de negà,
ché la pas no la manca - l’è franca,
ché l’è chì, che la pò pù scappà.30
Alto donch, trinche vain, scià del vin!
ch’el mè stomegh l’è secch come on ciod,
scià on martin
de Buscaa, ch’el vuj god
con savor35
in onor - del PATRON!
Quest l’è bon!
Cara, cara che fior
de bobô - che l’è quest! Oh che gust!
Glô, glô, glô - Benedetta la terra40
de Buscaa, di contorna de Bust,
che ve staga lontana la guerra,
che i tempest, i stravent, la scighera
vaghen tucc a pestass in brughera.

Viva semper quell patron45
che manten - grass el terren,
ch’el sa spend in piantagion
e in repar quell che conven,
che l’è giust cont i pajsan,
che in del spend el va corriv,50
che al fattor el liga i man,
ch’el sa viv e lassà viv!
Viva semper quell patron
che va, ved, e che proved,
che sa cred ai relazion55
quell ch’el cred de podè cred!

Ogni sces a on patron su sto taj
la deventa ona vigna pientada,
sgrazzononn d’ugonona inscì fada
da stantà col stanghett a portaj.60
A on patron de sta sort tucc i ugh
ghe fan vin, ghe van tucc in cantina:
nissun grippa, nissun fa pacciugh,
hin inutel i ciav sulla spina.
Donch glô, glô - Viva viva el RESGIÔ65
gloria e onor di Lombard, di Todesch,
donch glô, glô - Viva via FRANZESCH!
L’è FRANZESCH quell patron - tanto bon,
tucc el san, el san tucc che l’è lu
quell patron caregh ras de vertù,70
ch’el ven scià senza ruzz né baccan
a proved ai besogn de Milan!

Ohè baroni,
brugnoni,
slandroni!75
Pientamm chì
giuradì!
de parmì
on trattin
col martin80
senza vin?
On intort
de sta sort
al bosin?
Prest canaj,85
razzapaj,
Mort o Vin!

Pas, pas, pas - che l’è chì lu el bombas.
Canegraa - del Modron?...
Sanguanon!90
Pas, pas, pas -
hoo fallaa - i mee brugnon.
Che Toccaj, che Alicant, che Sciampagn,
che pacciugh, che mes’ciozz forester!
Vin nostran, vin di noster campagn,95
ma legittem, ma s’cett, ma sinzer,
per el stomegh d’on bon Milanes
ghe va robba del noster paes.
Nun che paccem del bell e del bon,
fior de manz, de vedij, de cappon,100
fior de pan, de formaj, de butter,
no emm besogn de fà el cunt coj biccer,
e per quest la gran mader natura
la s’è tolta la santa premura
de vojann giò de bev col boccaa105
fior de scabbi passant e salaa,
fior de scabbi mostos e suttir
di nost vign, di nost ronch, di nost fir.
Vin nostran, vin nostran, torni a dì,
de trincà col coeur largh e a memoria,110
ché di vin forestee la gran boria
per el pù la va tutta a fornì
in d’on pôff, fumm e scumma, e bott lì!

Ma ovej là! giust mò lu sur Perell,
scià on bon fiaa de vinett, ma de quell115
savorii, limped, luster e s’cett
che se catta suj ronch del Gergnett.
Con sto scabbi, che in pont de lejal
l’è el retratt del nost coeur tal e qual,
gh’hoo intenzion - de intonà ona canzon120
in onor della nostra PATRONA
che poeù infin, se l’è bella, l’è bona,
se l’è dolza, graziosa - e giusosa,
foo el mè cunt che l’è on rasol anch lee
d’ona vit - ben sciarnida - e scialosa,125
insedida - e cressuda in sto sit
grazia all’aria e all’influss del Verzee!
Scià - manch ciaccer, vint, trenta caraff!
Paghi mì - chi voeur bev vegna chì,
chi voeur bev, presto chì - paghi mì!130
Creppa, s’cioppa in sto dì - l’avarizia,
e che viva la pas, l’amicizia.
Alto andemm -
Su sbraggemm - su cantemm,
che la sòlfa l’è questa che chì,135
alto là! intoni mì - citto lì.

Viva, viva la nostra PATRONA,
buseccona
tant lee come nun,
che intuitù140
de bellezza e virtù
per brio bacco le zed a nissun!

St’anemina del ciel delicada,
destinada
a stà ai fianch del PATRON,145
l’è el retratt
de la pas che l’è in att
de fa a sciosc con la giusta reson.

Dopo i torber, i guaj, la deslippa
che la pippa150
n’han rott per tant ann,
lee la ven
come l’arco balen
a prometten la fin di malann.

Viva, viva la nostra RESGIÔRA155
protettora
di bon Milanes,
no gh’è ben
fin ch’el ciel le manten
che nol poda sperà el nost paes.160

Car vinitt del Monsciasch savorii,
che gh’avii
giustaa el stomegh de tosa,
tornee adess
a giustaghel l’istess,165
conservenn la soa vitta preziosa!

Trinche vain, trinche vain, prest, allon!
che l’è inscì che forniss la canzon.

Puntum chì: adess ghe voeur on crostin
tant per romp, per destingu vin de vin...170
Cribbi! cribbi! che pan piscinin!
Hin pù grand i paroll de la metta,
hin pù gross i botton del Lapouff,
se me catta ona famm de poetta,
m’en sgandolli on mezz gerla in d’on bouff.175

Ma andemm là - che la pas, ch’el PATRON
el ven chì a sigillann in persona,
la farà - scomparì sti botton.
Manch aggravi, commerzi, danee,
on bon Prenzep che faga on quaj spicch,180
el san tucc, fina el Miggia e el Simona,
ch’hin el mantes che sgonfia su i micch.

Ora intant che l’abbondanza
l’è in viagg cont el RESGIÔ,
vuj spassamm per la Brianza185
anmò on bott a fa glô glô.
Gh’hoo el petitt de impì el bottan
cont on fior de firisell
che se fa in d’on cantonscell
su la volta de Vedan.190
Ah che vin! Pader Abaa!
limped, viv e savorii!
De quest chì in del vin de trii
no ghe n’è proppi mai staa.
Se sto vin tal e qul l’è195
el podess deventà on omm,
emì anmì deventà on re
no vorrev de galantomm
che sto scior vin de Vedan
el me stass on brazz lontan...200
Ma, eel fors lu... che denanz dagh el sacc
el me cascia in del coeur el coracc
de voltamm per brio bacco a descor
col medemm
noster RE e IMPERATOR?205
Ah sì ben che l’è lu!... saldo... andemm...
Alto, spiret, sur Carla! ... politto...
Via ch’el parla - Moxtill!... spiret... citto!

Cont el fumm de sto vin SACRA MAISTAA,
come procurador del popol bass,210
ghe stampi in ciel pù mej che né sul sass
el giurament de amor, de fedeltaa!
Adess, Maistaa, mò el leggiarà addrittura
sul volt de tucc la carta de procura.
Anem tucc: Trinche vain, prest, allon,215
viva semper FRANZESCH nost Patron!
Chee?... Vin bianch!
Quest poeù no, nol vuj nanch
s’el fudess de Masaa del pù s’cett!
Nò, nol vuj, malarbetta la pressa!220
Vin de messa? - Sont pien de respett,
hin bon vin, tutt sostanza e savor,
ma però van bevuu de per lor,
ché no lighen coj vin de color.

Mì puttost vorrev fann ona tomma225
col vin ross de Masaa de cà Romma,
cordial, nett e s’cett come on specc,
semper bon - stupendon - quand l’è vecc.
L’è peccaa, sanguanon, ch’el mè venter
nol sia largh come el fond d’ona tina;230
podarev inscì metteghen denter
de stì fior de siropp de cantina,
che ghe n’emm proppi a mucc, a balocch,
che a lassaj me va l’anema in tocch.
Pagarev no soo cossa... on million!235
che in quij dì - che stà chì - el nost PATRON
possess mì - fagh in cà el cantinee,
ma con patt che i Dottor de la Cort
fôrt... s’intend, stassen foeura di pee.
Vorrev mettegh lì tucc in spallera240
i nost scabbi, scialos e baffios,
quell bell limped e sodo d’Angera,
quell de Casten brillant e giusos,
quij grazios - de la Santa e d’Osnagh
quell magnifegh de Omaa, de Buragh,245
quell de Vaver posaa e sotanzios,
quel sinzer e picant de Casal,
quij cordial - de Canonega e Oren,
quij mostos - nett e s’cett e salaa
de Suigh, de Biassonn, de Casaa,250
de Bust piccol, Buscaa, Parabiagh,
de Mombell, de Cassan, Noeuva e Des,
de Maggenta, de Arlaa, de Vares,
e olter milla million - de vin bon,
che, s’el riva a saggiaj el PATRON,255
nol né bev mai pù on gott forestee;
fors el loda, chi sa, el cantinee,
e fors’anca el le ciamma e el ghe ordenna
de inviaghen quaj bonza a Vienna.
Scià de bev anca mò, che sont succ!260
che no poss pù mennà la tappella...

Franco in gamba... voj là... ch’el se ponda...
Vej! s’el donda - ch’el sbassa la vella,
sì s’el voeur voltà là la caraffa
de quell tal insciì faa de la staffa.265
Che caraffa! che vella d’Egitt!
Gaviraa?... del sur Duca?... del mej?
Vuj sgonfiamm,
vuj negamm - l’ho già ditt!
Foo on sequester su tucc i vassej,270
Che l’è quest el ver dì - de boffa,
de spongà,
de sugà,
de negà,
ché la pas no la manca - l’è franca,275
ché l’è chì - che la po’ pù scappà.
Alto allon! Trinche vain, paghi mì!
Chi gh’ha sêt, chi voeur bev, vegna chì!
Foo poeù cunt che la pas in d’on mes
la ne paga la ciocca coj spes.280
Cara pas, santa pas sospirada,
tant cercada - comprada e pagada,
t’emm cattada - pur anch se Dio voeur!
Ah stà chì! Pientet, sceppa, radisa,
no destacchet mai pù dal nost coeur!285
Te faran de ciel limped, de sô
i vertù de FRANZESCH, de LUVISA,
te faran de difesa - e de scesa
gratidudena e amor di RESGIÔ,
finalment te faran de rosada290
sta granada
e sti gôtt de glô glô.
Svint, sù, allegher! coj tazz in di man
femm eviva al PATRON de Milan!
Tucc unii in d’ona sola fameja295
gent de toga, de spada e livreja,
gent de cappa, de gippa e de penna,
Venezian, Busecconi, Todesch,
bevemm tucc, su sbraggemm - su cantemm,
fin che cascia la spina e la lenna,300
viva, viva la CÀ DE LORENNA!
viva, viva, evivazza FRANZESCH!
Ch’el né posa durà sto RESGIÔ
fin che al mond ghe sarà de glô glô.
Trinche vain, trinche vain, femm bandoria,305
che l’è quest el temp giust de scialalla,
"e onoremm tucc i ann la memoria
de sto dì col glô glô, con la balla".