Poesie (Porta)/24 - ON MIRACOL

24 - ON MIRACOL

../23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA ../25 - Coss'el voeur Ezzelenza che responda IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
24 - ON MIRACOL
23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA 25 - Coss'el voeur Ezzelenza che responda

 
ON MIRACOL
Per giustizia de Dio on giovenott
lussurios, porscell all’ultem segn,
che no l’eva mai pregn
de passà el dì e la nocc in barilott,
el creppa, e el creppa, Dio ne guarda lor!5
in vun de quij moment
che a voress regordà de nost Signor
ghe voeur on bell talent.
L’anema sciolta da la carna morta
la va a vol vers i stell,10
ché el dianzen le porta,
e in manch de quella la se troeuva al pè
del tribunal tremend
de Gesù Crist, che, brusch in volt comè
el ninna el cuu su on cossinon badial15
de nivol prepontaa de coo coj al.
Sulla dritta l’arcangior sant Michee,
sul fà de quij che vend
el formaj in Verzee,
el gh’ha dessora a un tavol lì denanz20
carimaa, carta, penna e dò balanz.
Sulla sinistra, soia ona poltronna
de velù crèmes con i sbarr a intaj,
Soa Majestaa la Madonna
l’assist al gran giudizzi del bagaj.25
In circol dedree via come all’Arenna
dan resalt alla scenna
Cherubin, Serafin, Dominazion,
Angior, Arcangior, Tron.
L’aria l’è lustra che la par de ras30
e i angior del Signor
la parfummen sgorand con tanti odor
che per usmaj se vorrav vess tutt nas.
Gesù el ninnava el cuu, come v’ho ditt,
perché Michee el gh’aveva già squajaa35
tutta la tiritera di delitt
del pover desgraziaa,
e, semma el dava ment a costuu chi
ch’el tremava de foffa,
semma all’Angiol Custod che el stava lì40
pass con giò i al come on usell che cova,
e semma el varda el Diavol
che scrusciaa sott al tavol
el rideva a tutt rid menand la cova.
In sto de mezz la Mader del Signor45
regordandes che el pover giovinott,
sebben gran peccator,
l’eva staa impunemanch on so devott,
e savend ben che l’eva scritt in l’abet,
che el digiunava el sabet50
per i soeu sett dolor, e al lunedì
el ne beveva on mezz
per i sett allegrezz;
regordandes che indoss tutt quant el dì
el tegneva el sò offizzi e la coronna,55
che vedend el ritratt de la Madonna
el levava el capell,
e che andand a bordell
el scondeva a bon cunt sott ai cossin
la serioeura, el Crist, l’acquasantin,60
la se voeulta pressosa invers al tôs
e la ghe dis: Pietaa, pietaa Signor!
In grazia mia sospend
quell giudizzi tremend:
l’è on scorlacoo, l’è vera, on peccador,65
ma ché! cuntet nagott
el vess staa de toa mamma inscì devott?
Ah Signor, per sto venter
che t’ha portaa de denter,
per quij dolor che hoo avuu in del parturitt70
per sto coo, per sti tett, per sii boritt,
per sti man, per sti brasc che t’han portaa
fassaa e nudregaa,
Signor, te preghi, abbia pietaa, pietaa...!
Gesù Crist, che l’è a on grad de amor per lee75
che in terra l’è impossibil de cognoss,
che l’è on amor che lassa fina indree
quell ch’el gh’aveva el Bazzer al vin ross,
el biassa on bott la lengua, el palpa i oeucc,
el se carezza on poo80
la ponta del barbozz, el frega el coo,
e poeù el dis: Verament
la legg l’è fada, e se dovess dà ascolt
domà alla mia giustizia
dovarev condannall al gran torment85
de vess priv de la vista del mè volt.
Ma basta per adess...
Vedaremm... Quell però che me rincress
l’è che, essend giamò mort,
l’impegn de aveghel salv l’è on poo tropp fort.90
Non ostant, per giustalla..., hoo bell e vist
con la divina ment
che no gh’è che on de mezz... Zitto lì, attent.
Mì patron de tutt coss, mì Gesù Crist,
che col moeuv d’on mè brasc95
poss fav tucc in spettasc,
mì che per vess soa divina maistaa
poss pissà in lecc e dì che son sudaa,
comandi e vuj che st’anema che chì
la torna in del so corp in sul moment100
e, appena che l’è dent,
che la se metta in man d’on confessor,
ché ghe doo temp domà ventiquattr’or.
Dopo el se volta tutt affettuos
alla Vergin Maria105
e el ghe dis: Credii pur che hoo faa per vù
quella mincionaria
che per mè pader non la farev pù.
Scompar Iddio, i Sant, i Anger, i Tron
i nivol, la Madonna, la poltronna,110
i balanz, sant Michee, i Dominazion,
e l’anema del gioven la ritorna
in del sò corp a fà la confession.
Resta lì el Diavol, che grattand i corna
el dis robba de ciod115
adree all’Angior Custod,
e el tratta de giustizia bolgironna
la giustizia divina,
concludend che per lu el n’aveva assee
de struziass a servill sira e mattina,120
quand daj moinn d’ona donna,
sibben ch’el fuss Gesù,
el se lassava menà a bev anch lu.
Cont st’istoria, che franch la sarà vera
perché l’è scritta sora al Praa Fiorii,125
voeuren dì i pret che gh’è la soa manera
de settass a cavall di duu partii,
idest che el sò negozi l’è provist
anch de bontaa e pietaa de Gesù Crist.