Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
CAPO XIII. | 47 |
18 Scoltè doca oter la parabola del somnadur.
19 Töc quei, ch' i scolta la parabola del regno, e no i ghe fa miga riflesiù, al vé ol malegn, e 'l porta vea töt quel, che l'era stac sumnat in del sò cör: quest' a l'è colü, che l' à riseit la somesa fò per la strada.
20 Quel, che 'l risef la somesa in mez ai prede, a l'è colü, che 'l sculta la parola, e al la risef söbet con piaser:
21 Ma nol ga miga rais in lü, e'l düra poch. E capitada la tribulasiù e la persecusiù per vea de la parola, al resta söbet scandalezat.
22 Colü, che 'l risef la somesa in mez ai spi, a l'è quel, che 'l sculta la parola; ma i premüre per sto mond, e col sberlüs di solc i sofega zo la parola, e la deenta buna de negot.
23 Ma quel, che 'l risef la somesa in d'ü teré bu, a l'è colü, che l'isculta la parola, e 'l ghe fa a met, e 'l dà di fröc, e al rend ura ol sent, ura ol sesanta, ura ol trenta per ü.
24 Al gh'à proponit a lur ön' otra parabola, e'l disia: Ol regno di siei a l' è compagn d'ön om, che l'abe sum- nat in dol sò cap öna buna somesa.
25 Ma intat che töc i dormia, ol sò nemis a l'indé, 'l sumné de la gramegna in mez al gra; po'l ghe l'à dacia. Digitized by Google