Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/39


CAPO IX. 29

al vegnirà ol tep, che ol spus no i gh’l’avrà piö: e alura i dezünarà.

16 Nigü i carpogna sö ü vestit fröst con d’ü toch de pan nöf: perchè quela carpognada lé la gh ’ töl de piö al vestit, e l’é pez la pesa del büs.

17 Nè i met miga ol vi nöf in vasei vec; perchè inalura i vasei i se sbogia, e’l va föra ol vi, e i vasei i va ’n malura. Ma s’met ol vi nöf in vaseinöf, e tat ü come i oter i se conserva.

18 Intat che lü al ghe disia sti laur, ü di capi al gh’è ’ndac visi, e’l l’adoraa, disendo: Siur, sto moment la mea s’ceta a l’è morta: ma vé té,e pondega sura la tò mà,e la sarà via amò.

19 E Gesü leat sö, al gh’è ’ndac dré coi sò dise poi.

20 Quanda öna fomna, che da dudes agn la patia i perdite de sangh, la gh’è ’ndacia apröf dedré, e la gh’à tocat ol oradel de la esta.

21 Perchè la disia det de lé: Noma che toche la so ésta mé sarò guarida.

22 Ma Gesü voltandos, e fisandola bé al ghe disé: Sta sö alegra, o fiöla, la tò fede l’a ťà salvat. E da quel moment quela fomma l’è stacia bé.

23 E quanda Gesü al riaa a la cà de quel tal capo,