Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
26 | S. MATÉ |
23 E quanda lü a l’è ’ndac det nela barca, i gh’è andac dré i sò disepoi:
24 Quanda a l’é egnit sö öna gran borasca söl mar, in manera che la barca a l’era quarciada zo dai onde; e lü al dormia.
25 E i sò disepoi i gh’è egnit visì, e i l’à desdad, disendoghe: Siur, salvem, che ’m va a fond.
26 E Gesü al gh’à dec a lur: Cosa ghif pura, omegn de poca fede? Inalura leat sö in pe, al gh’à comandat ai venc e al mar, e i s’è quietac.
27 De sta roba la zet l’é restada maraveada, e la disia: Chi èl mo costü,che’l ghe obedes i venc e ’l mar?
28 E sbarcat che lü al fü al’otra ria de llag in dol pais di Gerasé, i gh’è egnic incontra du striac, che i vegnia föra di sepoltüre, e i era icsé förius, che nigü i podia paså per quela strada.
29 E is’è metic söl moment a usà: Cosa’m ga a che få noter con té, o Gesü fiöl del Siur? Sét vegnit ché prima dol tep per tormentam?
30 E gh’era poch lontà de lur öna mandra de sunì, ch ’ i pascolaa.
31 Inalura i demogni il’à pregat, disendoghe: Se te’m caset via de ché, mandem in quela mandra de ci.