Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/35


CAPO VIII. 25

sies fac com’a té credit. E nel istes moment ol so servitur al fü guarit.

14 E Gesü, che l’era’nd a la cà de Piero, l’à ést la sò madona bötada zo cola fevra:

15 E al gh’à tocat la mà, e la fevra l’è scomparida, e lé l’è leada sö, e la i à servic.

16 A la sira i gh’à presentat öna quantità de striac: e l’à casat vea i speret noma col parlà: e l’à guarit töc i malac:

17 Perchè al se compes quel, che l’ia dec Isaea profeta, che’ldis: Lü a l’à tölt sö inostre infermità: e l’à portat i nos’c mai.

18 Nel vedes po Gesü öna gran fola inturen, l’à dac urden per indà a l’otra ria.

19 E ü Scriba, ch’ el gh’è egnit apröf, al gh’à dec: Maest, mé te vegnirò dré in töc i siti, che te aghet.

20 E Gesü al ghe disé: I volp i ga i sò tane, e i osei del’aria i sò ni. Ma ol Fiöl de l’om no’l ga ü sito de pogià la crapa.

21 E ön oter di sò disepoi al gh’à dec: Siur, dam lisensia prima de ’ndà a sepeli mé pader.

22 Ma Gesü al gh’à dec: Vegnem dré, e lasa, che i morc i sotre i sò morc.