Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/33


25 A l’è egnit l’eigua, e i fiöm a i è sbornac fò; i a sofiat i venc, e i à fac ol diaol inturen a quela cà; ma lé l’è stacia in pé: perchè a l’era fabricada söl sas.

26 Töc quei, ch’i sculta ste mé parole, e no i a pratica, a i sarà compagn de quel fatöo, che l’à impiantat la sò cà sura la gera:

27 A l’è egnit zo l’eigua, i è sborgnac fò i fiöm, e l’à bofat ivenc; i à fac ol vitüpere sura de quela cà, e lé l’è derocada zo, e la s’è töta spetasada.

28 Gesü, finit iste discurs, la fola la restaa a boca erta per la sò dotrina.

29 Perchè lü al ghe ’nsegnaa come ü, che ’l podia fal, e miga come i sò Scribi, e Farisei.


Capp VIII.

E

VEGNIT zo del mut, la zet la ghe ’ndaa dré:

2 Quanda ü lebrus al ghe egnia apröf, e ’l l’adoraa, disendoghe: Siur, se té te ö, te po netam zo.

3 E Gesü, sporzit fò la mà, al l’à tocat, disendo: Al vöi; che te siet netat zo. E söl moment al s’è netatda la lebra.

4 E Gesü al ghe disè: Vardet de no dil a ergü :ma