Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/31


CAPO VII. 21

5 Impostur, caet föra prima la traf da l’öc, e alura te sircaré de caà föra ol mösì da l’öc del tò fradel.

6 No stė daga ai ca i robesante: e no bötè ioste perle ai animai sporch, perchè nol süsede, ch’i a peste coi sò pé, e i se riolte a sbranaf.

7 Domandè, e otegnarì: sirchè, e troarì: pichè, e i ve dervirà.

8 Perchè töc quei, ch’i domanda, i risef: e quei, ch’i sirca, i troa: e a colü, che’l pica ,a i ghe dervirà.

9 E chi è de oter mai,che se ol sò fiöl al ghe sirca dol pa, al ghe daghe ü sas?

10 E se al ghe sircarà ü pès ,lü al ghe darà ü serpent?

11 Se doca oter, catif com’a sì, sì bu de dà de quei bé, che i v’è stac dac ai vos’c fiöi: quat de piö ol Pader vost, che l’è in siel, al consedarà ol bé a colur, ch’ i ghel domanda?

12 Fè doca ai omegn töt quel, che völì, che i fase oter. Perchè in quest ché consiste la lege, e i profeti.

13 Pasè det de la porta strecia: perchè la porta a l’è larga, e granda la strada, che la mena a la perdisiù, e iè tance quei, ch ’ i pasa det de questa.

14 Com’a l’è strecia la porta, e strecia la strada, che la condüs a la eta: e com’a i è poch colur, ch’i la troa!