Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/27


CAPO VI. 17

inac a té, com’a i fa gl’impostur in di sinagoghe, e söi piase, per es unurac dai omegn: mé’v dighe del de ira, che costur i à it la sò mersede.

3 Ma quanda té te fé limosina, la tò mà sinistra la sapie miga quel, che la fa la tò drecia:

4 In manera che la tò limosina la sies segreta, e ol Pader de té, che’l ved in dol cör,al te darà lü ol premio.

5 E quanda fé ọrasiù, fè miga come’ impostur, che i fa parì de stà a pregà in di sinagoghe e in co ai strade, perchè i pose es ves’c dai omegn: mè vi dighe del de bu, che i à riseit la sò ricompensa.

6 Ma té quanda te fé orasiù, va in de la tò camara, e serat so la porta, prega segretamet ol tò Pader: e ol tò Pader, che al ved in del cör, al ten darà la ricompensa.

7 No stė üsà in di oste orasiù tate parole, come i fa i pagà. Perchè lur i se cred de es scoltac col parlà tant.

8 Sié miga doca come lur. Perchè ol vost Pader al sa, prima che ghel domandeghef, de cosa a ghì bisogn.

9 Voter preghè doca icsé: O nost Pader, che te sé sö in siel: al sies santificat ol tò nom.

10 Al vegne ol to regn.. Al sies fac la tò olontà, come in siel, cosé ach in tera.

11 Dam incö ol nost pa per sostegnes.