Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
CAPO V. | 15 |
31 L’è stac dec amò: Töc quei, che i rimanda la sò moer, i ghe daghe ol libel del ripüdio.
32 Mamé ve dighe, che töc quei, ch’i rimanda la sò moer, föra che per adülterio, i la fa deentà adültera: e colü, che l’ispusa la fomna ripüdiada, al comet adulterio.
33 Ì sentit amò, che l’è stac dec ai nost vec: No stè a violà ol züramet: ma mantegni al Siur, quel che i zürat.
34 Ma mé ve dighe de no zürà in nisöna manera: ne per ol siel, perchè a l’è ol trono del Siur:
35 Nè per la tera, perchè al’è ol scabel de lü:nè per Gerüsalem, perchè a l’è la sità del gran re:
36 Nè te zürarè per la tò crapa,perchè té no te pö det fà bianch, o nigher ü di tò cheei.
37 Ma ol vost parlà al sies: A l’è icsé,o cso :no l’è icsé , nè cso: perchè ol de piö a l’è ü mal.
38 Ì sentit cosa a l’è stac dec: Öc per öc,e dèt per det.
39 Ma mé v’dighe de no stà apröf al catif: ma a colü, che’l te daghe öna s’ciafa da öna banda del mostas, té oltega quel’otra.
40 E a colü,che al völ tacà lite con té, e töt la tò tonega, sedega ol tò mantel.
41 E se ü al te tirarà dré per ü mea a cor, va con lü du mea d’oter.