Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/20

10 S. MATÉ

10 Alura Gesü al gh’à dec: Va vea, Satana: perchè l’è screc: Adora ol tò Signur, e no serf che lü sul.

11 Alura ol diaol al l’à lasat: e i angei i gh’è an dac apröf, e i l’à servit.

12 Gesü po avendo sentit, che Gioan l’era stac metit in camösù, al s’è ritirat nela Galilea:

13 E lasada la sità de Nazaret, l’è ’ndac a stà a Cafarnaum, sità de mar söi confi de Zabulon, e Neftalim:

14 Perchè al se compes quel, che l’ia dec Isaea profeta:

15 Ol pais de Zabulon, e quel de Neftalim, la strada, che mena al mar de là del Giordà, la Galilea di nasiù,

16 Ol popol, che’l caminaa al fosch, là vest öna gran lüs: e sta lüs la s’è leada per quei, che i era col co’n del sach in quel pais ’n del fosch de la mort.

17 D’ alura in sa Gesü l’à scomensat a predicà, e a dì: Fé penitensa: perchè ol regno di siei a l’è ché apröf.

18 E Gesü intat ch ’ el caminaa dré al mar de Galilea, a l’à ést du fradei, Simù, ch’i la ciamaa Piero, e Andrea sò fradel, ch’i bötaa la ret in mar (perchè i era pescadur),

19 E’l gh’à dec: Vegnim dré a mé, e v’farò deentà pescadur de omegn.