Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
CAPO XXVIII. | 117 |
Capo XXVIII.
INIDA la sedmana,quanda ol prim dé de l’otra al scomensaa a spuntà, Marea Madalena, e l’otra Marea a i e ’ndace a visità la sepoltüra.
2 Quanda a l’è egnit sö ü gran teramot. Perchè l’angel del Siur, vegnit zo dal siel, a l’ia voltat coi gambe in aria la preda, e ’l ghe s’era sentat sura.
3 E lü al someaa ü fölmen, e al ghia la ésta bianca come la nif.
4 E i guardie da la pura, ch’i gh’ia a i è restade lé sbalordide, e compagn ch’i fös morte.
5 Ma l’angel del Siur al s’è metit a parlà, e al gh’à dec ai fomne: No stremiv miga: perchè mé a so, che otre sirché Gesü crosefes:
6 Lü no l’è miga ché: perchè confurma a l’à dec a l’è resüsitat. Vegni, e vedri ol sito, doe ol Siur a l’era stac metit.
7 E ’ndè söbet, e disiga ai disepoi sò de lü, con qualmet lü al sees resüsitat: eco che al camina denac de oter in Galilea: al vederì là. Mé a v’l’ò avertit.
8 E colure svelte svelte, vegnide föra da la sepoltüra spaentade e alegre in de l’istes tep, a i e coride a portà la nöa ai disepoi.