Pagina:Giuseppe Rota - Capitoli in dialetto bergamasco.djvu/37


vii


Ľ è bel bajà sentàgg in dol butér.
Oh! ľera mei, disi, fàlin toscà,
Che in sto parlà nostrà.
Emiaf respondi:ľè amòmeivergòti,
Che ’l no fà mai negòtt.
Se no somni formèt, somni melgott,
Senoľèpir,”èpom,
SenoľèAndrea,Bertolamèlhanom,
Ľ è lengua Orobia, se no ľè mò Etrusca,
E’l sarà redesèul, se no ľ è crusca .
Oh! idis che ’l bergamasch a ľè mal les:
E se’lfaviin latè,ľerapurpes:
Quelsicheľèubocòu,
Che a tangg al fa zenzòu:
Ollatà si che ’l få cridà ahi, ahi...!
A più dedés,gne’lserve tèu iugiai.
Chè almanch coi termegn de la nosta terra
Am se cognoss, e nom ghà tata guerra .
Per oter a chi sà la santa Cròus,
E non è tàt fressous,
E che dis sù tal qual stampat i trova, .
Aľèbelles,evelpossdàperprova.
Ma se volì pò les a presipissi,
Da Orb, sensa giudissi, —
S a laghè.fo,semetiolceper ess;
S’a no fè i pongg, i virgole, i asengg,
Sa no volì sta atengg,


33