Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/480

472 Theodor de Castelberg

la schenta bein avunda a marcadons pypyns dat ei nagins cheu — chei bein sappien.

pellegrin.

gie! el dei cheu entuorn zanua esser en ina casa da cantun?

fachin.

cheu en quest liug sai jeu da nagin marcadon pipin — en quella casa da cantun leu veia giu staten en autra glieut!

pellegrin.

quei sach êsser — il pipin sto esser en quella casa — schiglioch steva el en quella vi tscheu — quella ei è seia.

fachin.

ascheia — ascheia — uss sai jeu tgi els manegien — els manegien pipin quei schlemer ui quel enconusch jeu schon è.

pellegrin.

tgiei — co — pipin quei schlemer.

fachin.

mo gie — cheu en quei liug tituleschen tuts el ascheia — pertgiei duess jeu da in auter tetel? — siu bab fuva ilg velg pellegrin — in ranvè a tribel um — che pudeva mai brancha avunda: — el ei dacheu naven se mess sin viadi schon avon biars ons — sappi Dieus nua? — ferton che quel en tiarras jastras viva a truscha aischamein, ni ha forsa schon tratsch sil naas — prenda siu felg cheu si lef — metei che quel aschi pleun a pleun seigi è giu per la glatscha quei ei aber endretg! il spargnader sto haver siu schlavazader. — quei casetg leu puplen ei chel hagi è vendiu!

pellegrin.

tgiei — vendiu — uss eisei clar uss! ach ti schmaladiu ruffin. — ach jeu schventirau bab — o felg — malgartigiau a schfarfaitg felg!

fachin.

bui bui — els vegnen buch ad esser quei velg pellegrin sez? hagien buca per mal schels quel en — jeu vai nin stailg enconoschiu els. schiglioch vess jeu buca detg ora chels fussen in ranvè a tribel um: gliei halt scret a nagin sil naas tgi el ei! metei chil tringel vai jeu bess vi cun quei!

pellegrin.

naa vus deies gudigna el miu amitg, vus deies gudigna el — mo enschei bein prest — eisei ver chel ha vendiu la casa? è a tgi ha el vendiu ella?

fachin.

il tutillo quei velg ha cumprau ella!

(f. 14b) pellegrin.

o tutillo tutillo — um senza fei a honur! ei quei teia amizizia? jeu