Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/97


CAPP XII. 83

veritaa ve disi, che se gh’ avarii fed, e starii minga in dubbi, farii minga domà quell, ch’avii vist de sto figh; ma se avessev anca de digh a sto mont: Leva su, e buttet in mar, el succedarà.

22 E qualonque robba domandarii in del pregà, basta, che gh’abbiev fed, la ottegnarii,

23 E essend andaa in gesa, i capp di sazerdott, e i anzian del popol ghe s’hin vesinnaa, intanta che l’in segnava, e gh’han ditt: Cont che autoritaa tì te fet sta robba? e chi l’è, che t’ha daa sto permess?

24 E Gesù el gh’ha rispost: Ve faroo anca mì ona domanda: se me rispondarii a ton, ve disaroo anca mì, cont che permess foo sta robba.

25 El battesim de Giovann de dove l’è vegnuu? del ciel, o di omen? Ma lor pensaven denter de lor, e diseven:

26 Se disaremm, del ciel, lu el ne dirà: Perchè donca gh’avii minga creduu? E se disem, di omen, gh’emm paura del popol: perchè tucc tegneven Giovann per profetta.

27 Gh’han rispost donca a Gesù, disendegh: El semm minga. E anca lu el gh’ha ditt a lor: Anca mì soo minga, cont che permess foo sti robb.

28 Ma cosse ven par a vialter? On omm el gh’ave