Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/84

70 S. MATTEE.

man de men, che nè andà a l’inferna cont tutt do i man, e tutt duu i pee.

9 E se el tò œucc el te serv de scandol, streppetel foura, e buttel de lontan de tì: l’è mej per ti anda in paradis cont on œucc sol, che nè andà a l’inferno cont duu.

10 Guardev ben de sprezzà quajvun de sti piscinitt: perchè mì ve foo savè, che i sœu angioj de lor, ch’hin in ciel, veden semper la faccia de mé Pader, che l’è in ciel.

11 Perchè el Fiœu de l’omm l’è vegnuu a salvà quell, ch’era andaa perduu.

12 Cosse ven par a vialter? se vun el gh’avess cent pegor, e vœuna de quist la se perdess: el pienta minga là i alter norantaneuv, e ’l gira a cercà quella, che s’è perduu?

13 E s’el riva a trovalla: ve disi la veritaa, che l’ pussee content de questa chì, che di norantanœuv, che s’è minga perduu.

14 In l’istessa manera, vost Pader, che l’è in ciel, el vœur, che se perda nanca vun de sti piscinitt.

15 Che se tò fradell el t’avess faa ona bozzera, va, tirel de part, e correggel a quattr’ œucc. Se lu el te da a trà, t' hee guadagnaa to fradell.