Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/82

68 S. MATTEE.

de fed. Perchè in veritaa mì ve disi: Se gh’avarii fed, tant come ona grana de senavra, podarii digh a sto mont: Passa de sto sit chì a quell’alter, e ’l passarà, e nient ve sarà impossibil.

20 Ma sta razza de demoni no la se destanna se no gh’è orazion, e digiun.

21 E intanta che se fermaven in Galilea, Gesù el gh’ha ditt: El Fiœu de l’omm l’ha de vess miss in man ai omen:

22 E ’l mazzaran, e lu el resuscitarà a la terza giornada. E lor hin restaa malinconegh comè.

23 Essend peu andaa a Cafarnao, s’è portaa vesin a Peder quij, che scœudeva i dramm, e gh’han ditt: El voster maester el paga minga i dò dramm?

24 E lu el gh’ha rispost: Sigura de sì. E appenna l’è staa in cà, Gesù l’ha prevegnuu, e ’l gh’ ha ditt: Cosse t’en par, o Simon? De chi l’è, che riceven i re de sta terra i tributt o el cens? dai sò fiœu, o dai strani?

25 Dai strani, l’ha rispost Peder. E Gesù el gh’ha ditt anmo: Donca i fiœu gh’entren minga.

26 Però, per no dagh scandol a lor, portet almar, butta dent l’amisciœu, e ciappa el primm pess, che vegna rà su: dervegh la bocca, che te ghe trovaret denter on stater: tœul su,e paga per ti, e per mi.