Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/79


CAPP XVI. 65


23 E lu voltandes a Peder, el gh’ ha ditt: Tiret lontan de mì, satanass, tì te me scandalizzet: perchè te gh’hee minga la sapienza del Signor, ma quella di omen.

24 Allora Gesù el gh’ha ditt ai sœu scolar: Chi vœur vegni adree a mi, ch’el se desmentega de lu, ch’ el ciappa la soa cros, e ch’el me vegna adree.

25 Perchè chi vorarà salvà l’anima soa, le perdarà: e chi perdarà l’anima soa per causa mia, le trovarà.

26 Perchè, che util el gh' ha l’omm, s’el guadagna tutt el mond, e peu el perd l’anima? o cosse el gh’ha l’omm, che vara pussée de l’anima?

27. Perchè el Fiœu de l’omm el vegnarà cont la gloria de sò Pader, e coi sò angioj: allora el ricompensarà a segonda di merit.

28 In veritaa mi ve disi: In tra quij tai, che gh’è chi, ghe n’è de quij, che moriran minga prima de vede el Fiœu de l’omm a anda in del sò regno.


Capp XVII.

S

ES di dopo Gesù el s’è menaa adree Peder, e Giacom, ė Giovann sò fradell, e i ha menaa á vun a vun sora on mont: