Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/78

64 S. MATTEE.

15 E Gesù el gh’ ha ditt: E vialter, chi disii, che sont mì?

16 Simon Peder el gh ’ ha rispost, e’l gh’ha ditt: Tì te see Crist, fiœu del Signor vivent.

17 E Gesù el gh ’ha rispost, e el gh’ha ditt: Fortunaa tì, Simon Bar-Jona: perchè l’è minga nè la carna, nè el sangu, che t’han faa capì sta robba, ma mè Pader, che l’è in ciel.

18 E mi te disi a ti,che ti te see Peder, e su sta preja mì tiraroo su la mia gesa, e i port de l’inferna gh’avaran mai forza contra de lee.

19 E a tì mì te daroo i ciay del paradis. E qualon que robba tì te ligaree su sta terra, la sarà ligada anca in ciel: e qualonque robba t'avaree desligaa in terra, la sarà desligada anca in ciel.

20 Allora el gh’ ha daa orden ai sœu scolar, che ghe disessen a nissun, che lu l’era Gesù el Crist.

21 Dopo d’allora Gesù l’ha comenzaa a spiegass coi sæu scolar, che lu el gh’aveva bisogn d’andà a Gerusa lemm, e ch’el doveva sopportà tanti robb dai vecc, dai Scriba, e dai capp di sazerdott, e ch ’ el doveva vess mazzaa, e ch ’ el saria resuscitaa el terz di.

22 E Peder tirandel de part, l’ha comenzaa a criagh disendegh: Sarà mai vera, Signor, che te succeda sta robba.