Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/64

50 S. MATTEE.

nemis, e l’ha somenaa la gramegna in mezz al gran, e pœu l’è andaa via.

26 Quand pœu l’erba cressuda l’ha faa el frut, allora è saltaa fœura la gramegna.

27 E i servitor del pader de famiglia ghe s’hin portaa vesin, e gh’han ditt: Oh scior, ma vu avii minga somenaa bonna somenza in del voster camp? come fa a vessegh dent la gramegna

28 E lu el gh ’ha rispost: On quaj omm nemis l’ha faa sta robba. E i servitor gh’ han ditt: Vorii, che vaghem a cattalla?

29 E lu el gh’ha rispost: Nò: perchè in del streppå la gramegna, no abbiev de streppå insemma anca el gran.

30 Lassee pur, che vegna su vun e l’alter, fina al dì del regœuj, e al temp del regauj ghe disaroo a quij, che taja: Strappee prima la gramegna, fela su in fassi nitt, e brusela; el gran mettill in del mè granee.

31 El gh’ha miss denanz ai œucc on’ altra parabola disend: El paradis l’è istess d’on granell de senavra, che on omm l’ha ciappaa, e somenaa in del sò camp:

32 Che l’è pur la pussee piscinina de tucc i somenz: ma cressuda che la sia, l’è el pussee grand de tucc i erbadegh, e la diventa ona pianta, in manera che i usij de l’aria van a scondes sui sò ramm.