Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/60

46 S. MATTEE.

giudizzi contra sta razza d’omen, e le condannarå: perchè lee l’è vegnuda dai confin de la terra a senti la sapienza de Salomon. E chì gh’è vun, che l’è pussee de Salomon.

43 Quand el spirit cattiv l’è vegnuu fœura d’on omm, el va in sit sutt cercand riposs, e le trœuva nò.

44 Allora el dis: Tornaroo in cà mia, de dove sont vegnuu fœura. E rivaa, l’ha trovada vœuja, nettada coi scoff, e missa a l’orden.

45 Allora el va, e ’l se tira adree sett alter spirit pesg de lu, e van dent a abitalla: e l’ultem stat de sto omm el deventa pesg del primm. Quest l’è quell, ch’ ha de succed anca a sta razza infamma.

46 Intanta ch’el parlava a la folla, ecco che la mader, e i sò fradej eren de fœura, che cercaven de parlà cont lu.

47 E quajchedun gh’ha ditt: Toa mader, e i to fradej hin de fœura, e cerchen cunt de ti.

48 Ma lu el gh’ha rispost a chi ghe parlava: Chi l’è la mia mader, e chi hin i mè fradej?

49 E slongand la man vers i sò scolar: Quist chì, l’ha ditt, hin la mader, e i fradej, che gh’hoo mi.

50 Perchè chissessia, che fa quell, che veur me Pader, che l’è in paradis: quest l’è mè fradell, mia sorella, mia mader.