Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/57


CAPP XII. 43

17 Per fà, che succedess quell, ch’era già staa ditt dal profetta Isaia, ch’el dis:

18 Ecco el mé fiœu, che mì hoo cattaa foeura, el mé carœu, che ghe dà tant piasè a l’anima mia. Mettaroo el me Spirit sora de lu, e lu el spantegarà la giustizia in di popolazion.

19 El taccarà minga lit, nè el sbragiarà, e la soa vos la sarà sentida de nissun su per i piazz:

20 Lu el romparà minga la canna creppa, e ’l smorzarà minga el lumin, che fuma, fin a tant che nol faga trionfà la giustizia:

21 Ei omen speraran in del sò nomm.

22 Allora gh’è staa presentaa vun cont adoss el diavol, orb e mutt, e l’ha faa guarì in manera, ch’ el parlava, e ’l ghe vedeva.

23 E tutta la gent la restava incantada, e la diseva: L’è forsi quest chi el fiœu de David?

24 Ma quand i Farisee han sentii sti robb, diseven: Quest chi nol cascia via i diavoj, che cont l’ajutt de Belzebù capp di demoni.

25 Ma Gesù induvinand i sò penser, el gh’ha ditt: Ogni paes, che ghe sarà denter descordia, el sarà traa a tocch: e ogni cittaa, o famiglia, che sia sottsora, la starà minga in pee.