Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/55


CAPP XII 41


29 Ciappee vialter el mè giov, e imparee de mì, che sont umil de cœur, e trovarii sollev a l’anima vostra.

30 Perchè el me giov l’è dolz, e ’l mè pes l’ė ligger.


Capp XII.

I

N quell temp Gesù l’è passaa in sabet in d’ona campagna de gran: ei sò scolar, che gh’aveven famm s’hin mettuu a cattà di spigh, e a mangiaj.

2 Avend vist sta robba i Farisee, gh’han ditt a lu: Ecco che i tò scolar fan in sabet quell, che deven minga fà.

3 Ma lu el gh ’ha ditt: Avii minga leggiuu vialter quell, ch’ha faa David, e quij, che gh’era insemma a lu, quand s’hin sentuu famm?

4 Che lu l’è andaa dent in la cà del Signor, e l’ha mangiaa i pagnott, che gh’era pareggiaa, quand nė lu, ne quij, che gh’era cont lu podeven minga mangiaj, ma doma i sazerdott?

5 E avii minga leggiuu in la legg, che in di de sabet i pret in gesa rompen el sabet, e fan minga peccaa?

6 E mì ve foo savè, che gh’è chi vun, che l’è pussee grand de la gesa.

7 Che se vialter savessev cossa vœur dì: Me pias