Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/53


CAPP XI. 39

nassuu vùn, che sia pussee de Giovann Batista: ma quell, ch’è de men in paradis, l’è pussee de lu.

12 E de quand gh’è Giovann Batista è adess, el paradis el se quista cont la forza, e s’el roben quij, che fa violenza.

13 Perchè la legg, e tutt i profetta han profettizzaa fina a Giovann:

14 E se vialter vorii capilla, l’è lu quell’Elia, che doveva vegni.

15 E chi gh ’ha orecc de sentì, che senta.

16 A cossa l’è, che somejaroo mi sta razza d’omen? L’è istess de quij bagaj, che stan settaa giò su la piazza, e vosen contra i sœu camarada,

17 E disen: Nun emm sonaa, è vialter avii minga ballaa: emm cantaa di canzon malinconegh, e vialter avii minga piangiuu.

18 Perchè è vegnuu Giovann, che nol mangia, nè ’l bev, disen: El gh’ha adoss el diavol.

19 È vegnuu el Fiœu de l’omm, ch’el mangia, e ch’el bev, e disen: Ecco on paccion, e on ciocchee, amis de tutta la razzapaja. E l’è stada reconossuda di sò fiœu la soa sapienza.

20 Allora lu l’ha comenzaa a rinfacciagh ai cittaa, dove l’aveva faa di miracoj, che no aveven faa penitenza...