Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/48

34 S. MATTEE.

7 Andand attorna pœu predichee, e disii: Ch’el paradis l’è vesin.

8 Fee guarì i amalaa, resuscitee i mort, nettee fœura i lebros, cascee via i demoni: dee via gratis quell, ch’avii ricevuu gratis.

9 Cerchee de tegnii minga in saccoccia nè or, nè argent, né danee:

10 Tegnii minga la bissacca, tegnii minga duu vestiari, nè scarp, nè baston: perchè l’operari el merita el sò sostentament.

11 E in qualunque cittaa o castell, che andarii denter, informev, chi l’è, che merita pussee là denter:: e fermev appress a quell, fin a tant che andee via.

12 Quand pœu andee dent in d’ona cà, fegh el salut, disendegh: Che regna la pas in sta cà.

13 E se sta cà le merita, ghe vegnarà via la pas, che gh’avii auguraa: se peu l’è minga degna, la vostra pas la ve tornarà indree.

14 E se quajchedun ve ricevarà minga, o ve darà minga a trà: vegnend fœura de quella cà, o de quella cittaa, fee giò la polver di voster pee.

15 In veritaa mì ve disi: La sarà castigada men Sodoma, e Gomorra in del dì del giudizzi, che nè quella cittaa.