Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/45


CAPP IX. 31

se de nò s’cioppa el vassell, e se trà via el vin, e i bott van in malora. Ma se mett el vin nouv in di vassej nœuv, e allora se salva vun e l’alter.

18 In quella che lu el ghe diseva sti robb, ecco che on proprietari el ghe s’è portaa vesin, e ’l le adorava, disendegh: Signor, in sto moment m’è mort la tosa: ma ven chì, mettegh adoss la toa man, che la tornarà a viv.

19 E Gesù levand su, el gh’è andaa adree coi sœu scolar.

20 In quella, ona donna, che già de dodes ann la pativa dispersa de sangu, la ghe s’è portada dedree, e la gh’ha toccaa on tocchell de vestii.

21 Perchè, la diseva denter de lee: Domà che mi ghe tocca el vestii, sont guarida.

22 Ma Gesù voltandes, e guardandegh in faccia, el gh’ha ditt: Tegnet de bon, o tosa, la toa fed la t'ha salvaa. E de quell moment l’è stada guarida.

23 Quand Gesù l’è rivaa a la cà de quell proprietari, vedend i trombetta e ona frotta de gent, che faseva frecass, el diseva:

24 Tirev indree: perchè la tosa l’è minga morta, ma la dorma. E lor ghe rideven adree.

25 Quand è staa fœura la folla, lu l’è andaa dent, l’ha ciappaa la tosa per man, e lee l’è levada su.