Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/41


CAPP VIII. 27

18 Vedendes pœu intorna ona gran frotta de gent, Gesù l’ha daa orden de passà de là.

19 E on Scriba el ghe s’è vesinaa, e ’l gh’ha ditt: Maester, mì te tegnaroo adree, dove se sia.

20 E Gesù el gh’ha ditt: I volp gh’han i sò tann,e i usej del’aria i sœu nid: ma el Fiœu del’omm el gh’ha minga sit de mett giò el coo.

21 E on alter di sœu scolar el gh’ ha ditt: Signor, damm prima el permess d’andà a sotterà mè pader.

22 Ma Gesù el gh’ha ditt: Vegnem adree, e lassa, che i mort sotteren i sœu mort.

23 Essend pœu andaa in barca, i sou scolar gh’hin andaa adree:

24 Quand de lì on poo s’è traa per aria el mar, in manera che la barca l’era quattada de l’acqua, e lu intanta el dormiva.

25 Gh’è andaa vesin i sœu scolar, e l’han dessedaa disendegh: Signor, salven, nun vemm al diavol.

26 E Gesù el gh’ha ditt: Perchè gh ’ avii paura, o omen de poca fed? Allora l’è levaa su, e ’l gh’h a comandaa ai vent e al mar, e tutt s’è quietaa giò.

27 In manera che la gent l’è restada incantada, disend: Chi l’è quest chì, ch’el se fa ubbedi di vent e del mar?