Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/40

26 S. MATTEE.

el va: e a l’alter: Ven,e lu el ven: e al mè servitor: Fa sta robba, e lu le fa.

10 Gesù l’è restaa incantaa a senti sti robb, e ’l gh’ha ditt a qui, che ghe andava adree: In veritaa mì ve disi, che hoo mai trovaa tanta fed in Israell.

11 E mi ve disi, che tanti vegnaran de l’orient, e de l’occident, e se settaran giò, e staran in paradis cont Abramm, Isacch, e Giacobb:

12 Ma i fiœu del regno saran s’giaccaa fœura in di sit scur: là se caragnarà, e se tormentarà del dolor de dent.

13 Allora Gesù el gh’ ha ditt al centurion: Va, e che te succeda segond che te credevet. E in quell’istess moment el fiœu l’è guarii.

14 Essend andaa poeu Gesù in cà de Peder, l’ha vist la soa socera malada cont la fevera.

15 El gh’ha toccaa la man, e la fever la gh’è andada via. L’è levada su, e j’ha servii.

16 Quand pœu l’è staa sira, gh ’han presentaa tanti indemoniaa: e domà col parlà el mandava via i spiret: e’l guariva tucc i amalaa:

17 Per fà, che succedess quell, ch’aveva ditt Isaia profetta, ch ’ el dis: Lu l’ha ciappaa i noster maa: e l’ha sopportaa i noster mangagn.