Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/39

CAPP. VIII


Capp VIII.

E

APPENNA che l’è vegnuu giò del mont, ghe s’è infilaa adree tanta gent.

2 In quella, vun, che gh’aveva la lebra, el ghe se vesinna, e ’l le adora, disendegh: Signor, se ti te vœut, tì te podet nettamm fœura.

3 E Gesù, slongand la man, l’ha toccaa, disendegh: Vuj insci, te see guarii. E subet gh’è andaa via la lebra.

4 E Gesù: Guarda ben de dill a quajchedun: ma va a fatt vedè del pret, e fa l’offerta del regal comandaa de Mosè, per daghen testimonianza.

5 Quand poeu l’è rivaa dent in Cafarnao, gh’è andaa a trovall on centurion, e ’l ghe s’è raccommandaa,

6 Disend: Signor, mì gh ’hoo in cà mè fiœu, che l’è paralitegh, e ’l tormenta maladettament.

7 E Gesù el gh ’ha ditt: Mì vegnaroo, e t'el curaroo.

8 E’l centurion el gh’ha rispost, disendegh: Mi sont minga degn, che ti te vegnet in cà mia: dì doma ona parolla, e mè fiœu el sarà guarii.

9 Perchè mi sont on omm, che dipend di alter, e gh’hoo sotta de mi di soldaa, e a vun ghe disi: Va, e lu