Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/33


CAPP VI. 19

10 Che vegna el tò regno. Che sia pur faa quell, che te vœut tì, tant in ciel, come in terra.

11 Dann incœu el noster pan tant de stà in pee.

12 E perdonem i noster debit, istess come nun ghe perdonem a quij tai, che ne dev quajcoss.

13 E metten minga in brusa de fà peccaa. Ma tegnen a la larga del maa. E che la sia insci.

14 Perchè se vialter ghe perdonarii ai omen i sœu maronad: anca el Signor voster Pader el ve perdonarà i voster scarpon.

15 Ma se vialter perdonarii minga ai omen i sò scappusciad: nanca el Signor el ve perdonarà i voster.

16 Quand pœu digiunee, fee minga el malinconegh come fan i impostor cattiv. Perchè lor se desconscen la faccia, per fà capi ai omen, che digiunen. In veritaa mi ve disi, che lor han già avuu el fatt sò.

17 Ma tì, quand te digiunet, vonget el coo, e lavet la faccia,

18 Per fà, che no te veden i omen, che te digiunet, ma to Pader de noscondon: e tò Pader, ch’el te ved de noscondon, el te ne ricompensarà lu.

19 Cerchee minga de mett a mucc tesor su la terra: indove la rusgen, e i vermen i sassinen: e indove i lader i dessotteren, e i roben.